Tailàndia i Cambodja, dia 9: Chiang Mai, elefants i cascades (17 d’agost de 2015) (III)

Quan encara no hem tingut ni temps de començar a pair el dinar, el guia ens dóna a cadascú un pal per començar la marxa cap a unes cascades. El camí vers el lloc és espectacular. El guia està molt i molt acostumat a moure’s per aquells verals i va amb xancletes i a un pas de vertigen. Voregem un riu i l’anem creuant, no amb poques dificultats en algunes ocasions. El guia, de sobte, s’atura: ha vist un alvocat madur al damunt d’un arbre i en un tres i no res, talment un mico, s’enfila al capdamunt i el fa caure. Content com un gínjol, se’l posa a la butxaca i diu que marxem abans no arribi l’amo de l’arbre. Travessem el riu i ens trobem a un petit poblat, a on una dona ens explica que allí s’hi pot fer nit. Em diu si li vull comprar una polsera, però li dic que de tornada, com així faré. Caminem una bona estona més; de tant en tant se m’escapa el riure amb els escarafalls de la noia italiana quan té dificultats per creuar l’aigua. Després d’una bona estona, arribem a unes cascades plenes de gent, a on en pocs moments ens traiem les vestimentes i ens hi banyem. Tot i que normalment sóc un xic reticent a posar-me a l’aigua freda, m’hi aboco. I la sensació de sentir l’aigua a l’esquena és increïble! No tenim gaire temps per recrear-nos-hi, així que ens toca desfer el camí d’anada. El guia, de nou, va a gran marxa i arribem ben suats. Aprofito per poder anar una wc bastant atrotinat abans de fer l’última activitat del dia: ràfting. Ens enfilem tots a la furgoneta del guia i de sobte, es para a mig camí: ens diu que ens quedem només amb roba de bany i que baixem cap a una mena de lloc per embarcar. Anem sense sabates i el terra, la veritat, no és que sigui gaire net. Ens hem d’esperar una mica i ens fan posar uns salvavides força atrotinats i també casc. I finalment, arriba el moment; a nosaltres ens posen amb la parella catalana i comença l’aventura després de quatre consells bàsics. No m’esperava que m’entusiasmés tant aquesta activitat. El camí se’m fa curt! També aprofito per anar observant el bell paisatge que ens envolta: cases que donen al riu, amb la gent contemplant com el dia es va esgotant. Al cap d’una estoneta que per mi és massa curta, arribem al lloc a on ens descarreguen. Anem una mica molls de la humitat i els esquitxos del l’aigua del riu Mae Tang. Ens vestim i de nou, pugem a la camioneta i reprenem la marxa (continuarà)
(La imatge correspon al moment de fer ràfting a Chiang Mai)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís