Tailàndia i Cambodja, dia 12: de Ko Phi Phi a Krabi i visita per la ciutat (20 d’agost de 2015) (III)

Pugem cap a la cova del Tigre, a on avui en dia hi ha un reproducció d’un gran tigre. La cova porta el nom perquè a principis de segle sembla que hi havia un tigre per aquella zona i se’l va venerar. El lloc no té gaire més secret i optem per marxar. Tot i que el dia és ennuvolat, és molt xafogós. I tenim dues opcions: fer una passejada circular per una mena de bosc, després de pujar 184 escalons o bé pujar 1237 escalons fins al damunt d’una muntanya (287 metres) des de la qual es divisa un gran panorama. Opto per la primera opció i la veritat és que val la pena. Passejo sola enmig del bosc, a on hi ha coves a on hi viuen monjos. M’acosto a alguna d’elles i la veritat són precioses, però no així les puces que em poblen les cames. Fujo cames ajudeu-me i acabo de fer la ronda circular i m’encanto també amb un tortuga que apareix del no res enmig del terra fangós i dels arbres altíssims i la frondosa vegetació. Finalment, acabo la ruta i encara em queden forces per remuntar els 1237 escalons. Vaig relativament ben cansada per pujar els graons del tot irregulars. Però l’empresa no és fàcil, ja que fa una calor de boig, en prou feines porto res per beure i la gent que no pot més fa que em desanimi. Però les ganes poden molt i molt més i malgrat tot, no defalleixo i vaig pujant totes les escales, no sense arribar a dalt esgotada i anar-me encantant pel camí amb les vistes que ja s’intueixen. Quan ja estic a punt d’arribar, una noia em diu que a dalt hi ha aigua gratuïta; és un cop de força per final per acabar d’enfortir els glutis amb els últims graons. Un cop a dalt, la vista és increïble, com també ho és el buda de proporcions enormes que el corona (em pregunto com el deuen haver pujat fins allí). Vaig ben suada, però encara tinc esma de fer fotos i contemplar el paisatge verdós i amb muntanyes a l’horitzó per una banda i el mar per l’altra. Després d’una estona, baixem i em veig reflectida una estona abans en les cares dels que ara acaben de remuntar els últims graons! Mica en mica anem arribant a baix i encara ens quedem una estona mirant els monos que volten per allí, indolents, jugant amb el que poden i intentant agafar qualsevol cosa! (continuarà)

(La fotografia correspon a l'inici de la pujada al temple del Tigre)