Tailàndia i Cambodja, dia 11: excursió per Ko Phi Phi (illa del tauró, cova dels víkings, Maya Beach, illa dels monos, illa dels mosquits, bamboo island, mirador de Ton Sai) (19 d’agost de 2015) (I)

La nit en una illa és brutal. I més si és a Ko Phi Phi, un autèntic paradís natural. De fet, serà l’única nit de tot el viatge que dormiré d’una tirada. M’aixeco bastant descansada i només d’obrir la porta del bungalow, un bell espectacle de la natura em sorprèn. Una bella albada, de pell de gallina. Preparem les coses per anar d’excursió; el dia es preveu d’allò més llarg. Omplim una miqueta la panxa al restaurant del ressort i ja anem a conèixer els guies del dia d’avui i els companys de viatge. En portarà un noi de l’illa que en prou feines parla anglès i també se’ns hi uneix un noi jovenet de somriure preciós. Durant el dia d’avui ens acompanyaran al viatge dues parelles franceses i també uns italians. La primera parada la fem no gaire lluny de l’hotel, a un illot conegut com l’illot del tauró. Amb l’excursió hi va inclòs un equip de snorkel. Només d’arribar, ens tirem a l’aigua, que té una bona temperatura. El que s’observa al fons marí és impressionant, de pell de gallina. Però com que no fa gaire estona que he esmorzat, sento una sensació rara a l’estómac i m’enfilo de nou cap a la barca. Ja en aquest moment m’adono que no serà gens senzill pujar-hi. Ja de bones a primeres em faig mal als genolls, però ho acabo aconseguint. Tot seguit, quan ja tots som al damunt de l’embarcació, reprenem el camí. La segona cosa que veurem serà la cova dels víkings, una cova amagada en unes roques, però no entenc gairebé res del que el guia, amb el seu paupèrrim anglès, ens explica. Més tard sabré que allí hi fan niu uns ocells, els salanganes (https://ca.wikipedia.org/wiki/Aerodramus; http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/sopa-precio-oro-2635849) , que sembla que tenen el poder d’augmentar la virilitat i en aquella cova hi havia o hi ha molts caçadors que anaven a cercar els nius tant preuats d’aquesta au. Evidentment, no ens hi parem i continua el nostre periple fins a la zona de Lagoon, una mena d’entrada del mar amb aigües cristal·lines. Allí ja hi trobem una bona colla de vaixells amb gent d’arreu del món. I sobretot, molts xinesos, tots amb la  preceptiva jaqueta salvavides (continuarà) 
(La imatge correspon a la platja de l'hotel a l'albada)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"