Tailàndia i Cambodja, dia 8: Chiang Mai i el Parc Natural d’Innathon (16 d’agost de 2015) (i II)
Tot
seguit tirem i anem al restaurant del parc, a on ens separen. Una família musulmana
en una parta i l’altra, en una altra taula. La resta, separats en una altra
taula. Sap greu, però és així com ells ho volen; també es queixen molt de que
hi hagi gossos passejant per la zona.
Demano menjar vegetarià, però, sorprenentment, la noia xinesa que no se
sap comunicar, se me’l va menjant. Sortosament, no tinc gaire gana i no hi paro
gaire esment. Seguidament, un cop acabem l’àpat, tornem a pujar a la furgoneta
i ens dirigim a un petit mercat, a on hi ha souvenirs bé de preu i també menges
autòctones. No hi estem gaire estona, que ja ens menen la pressa i anem a una
altra Karen Village. És una vila molt pobre, amb cases paupèrrimes. Les dones
teixeixen amb belles vistes a camps d’arròs. El guia ens explica que la gent
viu del turisme i de l’agricultura. En un moment, necessito anar al lavabo per
a poder aguantar l’estona de viatge que queda; quan hi entro, em vénen ganes de
marxar de la mala olor i els insectes que per allí hi corren. Marxem i ja no
ens aturem de nou fins a arribar a Chiang Mai, una ciutat també ben coneguda
pel seu cafè. Anem a l’hotel i després aprofitem el que resta de tarda per
passejar per Chiang Mai. De fet, a la ciutat es tallen molts carrers per tal
que s’hi pugui celebrar el Sunday Street Market (http://www.visitchiangmai.com.au/sunday_market.html)
un gran mercat amb paradetes de menjar,
souvenirs, roba, etc. Ens firem i el millor que acabem comprant és un cafè
deliciós de la zona. Per sopar tasto algunes menges locals com ara llet
fregida, gelatina vegetariana, formatge fregit, etc. La ciutat és un gran
bullici de gent i els venedors aprofiten per regatejar al màxim. Acabem la nit
passejant pels carrers i en un bar de música heavy, a on hi ha actuacions en
directe, el Pentatonic (http://www.mychiangmaieverything.com/2015/03/pentatonic-rock-bar-chiang-mai.html)
. Ens hi estem una bona estona escoltant guitarra, baix i bateria d’un grup de
versions que no ho fa gens malament. Mentrestant escoltem, aprofito per beure
Leo, una de les cerveses més comunes al país, juntament amb la Shinga, la
Tiger, Chang, etc. El dia, al final, ja no dóna per a res més que no sigui anar
a regalar-se una dutxa i a dormir, que l’endemà, de nou, tocarà matinar!
(La fotografia correspon a una de les cases de la Karen Village)
Comentaris