Tailàndia i Cambodja, dia 8: Chiang Mai i el Parc Natural d’Innathon (16 d’agost de 2015) (i II)

Tot seguit tirem i anem al restaurant del parc, a on ens separen. Una família musulmana en una parta i l’altra, en una altra taula. La resta, separats en una altra taula. Sap greu, però és així com ells ho volen; també es queixen molt de que hi hagi gossos passejant per la zona.  Demano menjar vegetarià, però, sorprenentment, la noia xinesa que no se sap comunicar, se me’l va menjant. Sortosament, no tinc gaire gana i no hi paro gaire esment. Seguidament, un cop acabem l’àpat, tornem a pujar a la furgoneta i ens dirigim a un petit mercat, a on hi ha souvenirs bé de preu i també menges autòctones. No hi estem gaire estona, que ja ens menen la pressa i anem a una altra Karen Village. És una vila molt pobre, amb cases paupèrrimes. Les dones teixeixen amb belles vistes a camps d’arròs. El guia ens explica que la gent viu del turisme i de l’agricultura. En un moment, necessito anar al lavabo per a poder aguantar l’estona de viatge que queda; quan hi entro, em vénen ganes de marxar de la mala olor i els insectes que per allí hi corren. Marxem i ja no ens aturem de nou fins a arribar a Chiang Mai, una ciutat també ben coneguda pel seu cafè. Anem a l’hotel i després aprofitem el que resta de tarda per passejar per Chiang Mai. De fet, a la ciutat es tallen molts carrers per tal que s’hi pugui celebrar el Sunday Street Market (http://www.visitchiangmai.com.au/sunday_market.html)  un gran mercat amb paradetes de menjar, souvenirs, roba, etc. Ens firem i el millor que acabem comprant és un cafè deliciós de la zona. Per sopar tasto algunes menges locals com ara llet fregida, gelatina vegetariana, formatge fregit, etc. La ciutat és un gran bullici de gent i els venedors aprofiten per regatejar al màxim. Acabem la nit passejant pels carrers i en un bar de música heavy, a on hi ha actuacions en directe, el Pentatonic (http://www.mychiangmaieverything.com/2015/03/pentatonic-rock-bar-chiang-mai.html) . Ens hi estem una bona estona escoltant guitarra, baix i bateria d’un grup de versions que no ho fa gens malament. Mentrestant escoltem, aprofito per beure Leo, una de les cerveses més comunes al país, juntament amb la Shinga, la Tiger, Chang, etc. El dia, al final, ja no dóna per a res més que no sigui anar a regalar-se una dutxa i a dormir, que l’endemà, de nou, tocarà matinar!
(La fotografia correspon a una de les cases de la Karen Village)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís