Tailàndia i Cambodja, dia 11: excursió per Ko Phi Phi (illa del tauró, cova dels víkings, Maya Beach, illa dels monos, illa dels mosquits, bamboo island, mirador de Ton Sai) (19 d’agost de 2015) (II)

Ens hi banyem i la sensació torna a ser increïble, talment el paradís. Però el dia avui sembla que serà llarg i per tant, hem de continuar el viatge. Teòricament ens dirigim cap a Maya Beach, però hi ha moltíssima gent i el conductor de la barca opta per portar-nos a un altre lloc, a l’altre costat d’aquesta platja que es va fer famosa perquè s’hi va gravar la pel·lícula “La platja”. Però la imatge de la platja des de l’altre costat no és tant idíl·lica, car la mar està molt més remoguda i hem de fer un bon tros nedant enmig d’una aigua bastant més freda. Com que no ho veig lluny, no agafo cap jaqueta salvavides. Després de nedar una estoneta, arribem a una mena de corda que et permet pujar a la petita illa. Després es baixa per unes petites escales i ja es troba una petita entrada d’aigua. L’illa fins i tot té lavabos i es creua en un tres i no res per arribar a l’arena, arrebossada de gent de tot arreu del món, però sobretot de Xina, de la famosa platja (https://en.wikipedia.org/wiki/Ko_Phi_Phi_Lee). La veritat és que, amb tanta gent, la visita es fa pesada i no hi ha gaires ganes de voltar més. Així doncs, amb els turistes francesos, desfem el camí per endinsar-nos de nou a l’aigua. Però allí, ja un cop dins, arriba un moment molt crític. El meu amic, de sobte, es queda sense forces i es comença a enfonsar. Ni ell  ni jo portem cap jaqueta salvavides, però per sort un dels nois francesos se n’adona i el va a ajudar, mentre vaig a demanar auxili a una barca propera, que em llança una jaqueta salvavides, que l’ajuda a mantenir-se dins de l’aigua. Però l’angoixa creix quan veiem que la nostra barca no hi és. Algú ens diu que ha marxat cap a l’altre costat de Maya Beach i que hem de tornar a fer tota la nedada. El meu amic es veu incapaç i un dels conductors ens diu de portar-nos, però que li haurem de pagar bastants diners. Al final, d’acord amb els francesos, decidim anar dos nedant a l’altre costat a demanar al conductor de la nostra barca que ens vingui a buscar. Tot i estar exhausta, torno a fer tot el camí... i quan arribem amb el nostre conductor, tot i haver-ne parlat amb la resta de passatge que sí que havia entès que els portava amb barca (de fet, més de tres quartes parts dels que fem l’excursió havíem entès que ens esperava a on ens deixava), ens diu que no té prou fuel i que no ens porta (continuarà)

(La fotografia és a la platja de Maya Beach)