Tailàndia i Cambodja, dia 10: de Chiang Mai a Ko Phi Phi (18 d’agost de 2015) (I)

La nit no acaba de ser del tot plàcida, ja que uns sorolls d’animals no paren d’interrompre el son. Però bé, com que avui també anem amb el temps força cronometrat, tampoc hi ha temps per fer gaire mandres. Ens llevem, esmorzem de nou a la terrassa i acabem de preparar les maletes, ja que avui és dia de canviar de destí. Ens acomiadem de la gent de recepció i un taxi, prèviament llogat des de l’hotel i que ens surt més econòmic (uns 200 BATS) , ens porta cap a l’aeroport. Arribem amb bastanta antelació i ens hem d’esperar a que obrin per fer la facturació. Finalment, tot matant l’estona llegint, podem fer els tràmits i ja embarquem. Casualment, o no, al final ja no sé què pensar, ens posen a tot un grup de catalans als mateixos seients, amb la més gran casualitat encara que davant meu s’asseu un noi d’Anglès, l’Arcadi, amb la seva parella, l’Alba. Ens posem a xerrar i comprovem que tenim moltes amistats en comú. El vol es fa molt agradable (tret que al costat tinc una xinesa malagradosa que gairebé em pega per a poder sortir) i la parella, que no tenia encara clar el destí, també s’acaba decidint a venir a Ko Phi Phi, el nostre proper destí en terres tailandeses. Però per a poder arribar a aquesta illa paradisíaca, primer hem d’arribar a Phuket. Tenim horaris de ferris i sabem que no n’hi ha molts, i no anem pas sobrats de temps. Per agilitzar les coses, ens ajuntem amb l’Arcadi i l’Alba, que pregunten preus de ferri i com arribar el port mentre nosaltres recollim les maletes. Un cop ja tenim les maletes a punt, agafem un taxi, ja amb els bitllets comprats, que ens porta fins al port. El trajecte és llarguet i el senyor no va pas precisament a poc a poc. Afortunadament, arribem bé i a temps per picar alguna cosa abans de pujar al ferri que ens portarà a Ko Phi Phi.  Està ja força ple de turistes. La majoria són gent jove que ja va passada de voltes i que no pararà de comprar alcohol i beure-se’l durant tota l’estona del trajecte. Intento no marejar-me tot xerrant amb la gent i anar mirant el bell paisatge, i per sort, ho aconsegueixo! I per fi, a l’horitzó, ja veiem Ko Phi Phi. Desembarquem i ens acomiadem de l’Arcadi i l’Alba, que van a buscar allotjament. Nosaltres, previ pagament d’un petit peatge d’entrada per ajudar a mantenir neta l’illa, esperem que ens vinguin a buscar la gent de l’hotel. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'arribada al port de Ton Sai)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís