Tailàndia i Cambodja, dia 13: de Krabi a Phuket (21 d’agost de 2015) (II)

Finalment, arribem a Phuket ciutat (https://en.wikipedia.org/wiki/Old_Phuket_Town) , no anem a la zona de platges, ja que queden molt lluny de l’aeroport i a més tenim hotel reservat al centre. Però el molt desgraciat de conductor encara ens fotrà una última putada. Enlloc de deixar-nos a on cal, ens deixa a una terminal de bus a més de 3km de la ciutat, justament davant d’un taxista còmplice. Quina casualitat, oi?! Baixo dient un munt d’improperis que no entén, per sort, i també amb nosaltres baixa l’Araceli. Ella està molt avesada al transport públic i amb penes i treballs aconseguim descobrir quina és la línia de bus que ens porta cap al centre. Ens costa moltíssim menys que un taxi i tenim temps d’interaccionar amb l’Araceli, una noia molt trempada. El bus fa gràcia, és com una mena de furgoneta descoberta de color rosa. Tu puges allí i també hi ha una persona que et cobra un cop comença la marxa. Arribem cap al centre, ens acomiadem de l’Araceli i anem a buscar ja l’hotel, el Rommanee Classic Guesthouse  (https://www.booking.com/hotel/th/the-rommanee-classic-guesthouse.ca.html?aid=304142;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=1;dist=0&sb_price_type=total&type=total& ), que queda bastant cèntric. De totes maneres, la primera impressió de la ciutat no és gaire agradable, ja que la veig molt envellida, bruta i decadent (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels carrers en decadència de Phuket)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol