Tailàndia i Cambodja, dia 9: Chiang Mai, elefants i cascades (17 d’agost de 2015) (I)

El despertador sona quan tot just el sol s’aixeca. No tenim gaire temps: pugem a esmorzar al terrat (un bol de iogurt amb cereals d’allò més deliciós) i ja baixem cap a la recepció de l’hotel, a on després d’una breu estona arriba un noi jove amb una furgoneta descoberta, tipus els taxis típics de Chiang Mai. Ens saluda i comença el periple pels hotels de la ciutat: primer anem a recollir a una noia italiana, la Valèria; seguidament recollim a una parella de catalans i també a una parella sudcoreana. Tardem una bona estona a sortir de Chiang Mai i la primera parada que fem és a una mena de viver de papallones. Com que en el viatge s’especificava que seria un camí de corbes, em prenc abans de sortir de la ciutat una pastilla contra el mareig... i ai las! Caic en un somni molt i molt profund; quan arribem al viver, semblo, literalment, zombi. Tinc dificultats per saber a on sóc i per mantenir-me dreta. Però mica en mica, em vaig despertant una miqueta. La forta somnolència, però, provoca que no assaboreixi gaire el viver i gaudeixi de la vista de grandioses papallones, algunes multicolor. Al cap d’una estoneta, tornem a pujar a la furgoneta per continuar el nostre viatge. I de nou, m’entra la passió de son i me’n torno al món del descans, del qual ja no em llevaré pràcticament fins que la furgoneta para el motor. Arribem a un poblat Karen, de nou de dones amb el coll llarg, a on farem una mini excursió en elefant. Durant el transcurs del camí, en el pocs moments a on els ulls no se’m cloïen, he anat divisant gent al llom d’elefants; la majoria, però còmodament asseguts damunt cadires que establertes a l’esquena dels animals. Abans de contractar el tour, ens vam assegurar que la mini excursió en elefant fos a esquena nua, ja que la presència de la cadira els malament la columna vertebral, i a més, els cuidadors són molt severs per tal que els animals no es rebel·lin contra la càrrega imposada a la seva pobra esquena. També vam observar que hi havia altres tours a on podies passar el dia cuidant elefants, però marxaven molt del pressupost. De fet, al lloc a on fem l’excursió, també hi ha gent que passa el dia cuidant d’aquests mamífers. Un cop al poblat, poder arribar al lloc a on són els animals és tota una odissea, car hi ha un munt de fang i costa de passar pels llocs (continuarà)
(La imatge correspon a un dels elefants del campament que visitem)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís