Tailàndia i Cambodja, dia 9: Chiang Mai, elefants i cascades (17 d’agost de 2015) (I)
El despertador sona quan tot just el sol s’aixeca. No tenim gaire temps:
pugem a esmorzar al terrat (un bol de iogurt amb cereals d’allò més deliciós) i
ja baixem cap a la recepció de l’hotel, a on després d’una breu estona arriba
un noi jove amb una furgoneta descoberta, tipus els taxis típics de Chiang Mai.
Ens saluda i comença el periple pels hotels de la ciutat: primer anem a
recollir a una noia italiana, la Valèria; seguidament recollim a una parella de
catalans i també a una parella sudcoreana. Tardem una bona estona a sortir de
Chiang Mai i la primera parada que fem és a una mena de viver de papallones.
Com que en el viatge s’especificava que seria un camí de corbes, em prenc abans
de sortir de la ciutat una pastilla contra el mareig... i ai las! Caic en un
somni molt i molt profund; quan arribem al viver, semblo, literalment, zombi.
Tinc dificultats per saber a on sóc i per mantenir-me dreta. Però mica en mica,
em vaig despertant una miqueta. La forta somnolència, però, provoca que no
assaboreixi gaire el viver i gaudeixi de la vista de grandioses papallones,
algunes multicolor. Al cap d’una estoneta, tornem a pujar a la furgoneta per
continuar el nostre viatge. I de nou, m’entra la passió de son i me’n torno al
món del descans, del qual ja no em llevaré pràcticament fins que la furgoneta
para el motor. Arribem a un poblat Karen, de nou de dones amb el coll llarg, a
on farem una mini excursió en elefant. Durant el transcurs del camí, en el pocs
moments a on els ulls no se’m cloïen, he anat divisant gent al llom d’elefants;
la majoria, però còmodament asseguts damunt cadires que establertes a l’esquena
dels animals. Abans de contractar el tour, ens vam assegurar que la mini
excursió en elefant fos a esquena nua, ja que la presència de la cadira els malament
la columna vertebral, i a més, els cuidadors són molt severs per tal que els
animals no es rebel·lin contra la càrrega imposada a la seva pobra esquena.
També vam observar que hi havia altres tours a on podies passar el dia cuidant
elefants, però marxaven molt del pressupost. De fet, al lloc a on fem
l’excursió, també hi ha gent que passa el dia cuidant d’aquests mamífers. Un
cop al poblat, poder arribar al lloc a on són els animals és tota una odissea,
car hi ha un munt de fang i costa de passar pels llocs (continuarà)
(La imatge correspon a un dels elefants del campament que visitem)
Comentaris