Tailàndia i Cambodja, dia 11: excursió per Ko Phi Phi (illa del tauró, cova dels víkings, Maya Beach, illa dels monos, illa dels mosquits, bamboo island, mirador de Ton Sai) (19 d’agost de 2015) (III)

Per uns moments la desesperació s’apodera de nosaltres, però per sort, tot acaba bé. El noi-nen de somriure encantador que ha sortit el no res al matí, ha ajudat al meu amic, tot remolcant-lo i arriben tots sans i estalvis, però amb un bon ensurt a dins. Potser per això, quan ens donen menjar, em costa una mica empassar-lo. Rumio una estona: molta gent ens veu com una  cartera amb potes. Ni la més mínima humanitat ni compassió. Al cap d’una estoneta, però, ja em calmo i, a part de banyar-me, vaig a fer un petit passeig per l’illa... i ai las! Em trobo a un xinès mal educat que em fotografia sense el meu consentiment. Em torna a pujar la mosca al nas per uns moments... Finalment, com que és l’hora, pugem a la barca i seguim el nostre periple per les belles aigües. Al cap d’una estoneta ens parem a l’illa dels monos, preciosa però molt bruta.  El lloc és d’allò més curiós: una munió de monos esperen que baixis per veure si els hi dónes quelcom per menjar. Però també cal vigilar, ja que són molt llestos i quan menys t’ho esperes, ja t’han pispat la motxilla. Observem com aquesta situació es repeteix un parell de vegades amb diferents turistes! Ens hi fem fotos amb precaució i ens banyem a les aigües cristal·lines (http://www.visit-phiphi.com/monkey-beach-phiphi.html) . Com que anem amb el temps bastant just, continuem el periple marí. La petita barca fondeja prop de l’illa dels mosquits (http://www.diving-in-thailand.net/moskito-island/) , que suposo que prenia el nom perquè hi havia molt mosquits! No hi anem ben bé, sinó que ens quedem a uns 100 metres de la costa. Em llanço a l’aigua i gaudeixo de nou de l’aigua, però revisc una sensació un xic desagradable, ja que em comença a picar la pell, com ja havia sentit en algun moment anterior durant el viatge. Per evitar aquesta desagradable sensació, m’enfilo, com no, destrossant-me els genolls, a la barca. El dia està essent increïblement preciós, paisatges de somni, però també cansat. Així doncs, reprenem la marxa i anem a la l’última parada del dia, que és Bamboo Island o l’illa de bambú (http://www.visit-phiphi.com/bamboo-island-thailand.html; https://es.wikipedia.org/wiki/Ko_Phai ). Tenim seriosos problemes per a poder-hi baixar, ja que sembla un autèntic formiguer de gent. Trobem un petit forat a la densa arena plena de vaixells de turistes, bàsicament xinesos, tots amb la preceptiva jaqueta salvavides (continuarà).
(La fotografia correspon a un dels monos a la platja dels monos)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís