Tailàndia i Cambodja, dia 13: de Krabi a Phuket (21 d’agost de 2015) (i III)

Deixem les coses i descansem una mica abans d’anar a buscar algunes provisions a un 7eleven que no queda gaire lluny de l’hotel. Pel carrer anem menjant i busquem coses interessants per visitar, però la veritat és que no n’hi ha gaires. Hi ha algun temple però queda lluny, així que optem per anar a fer una visita a un mercat local a on tothom ens mira per la nostra acreditada pinta de turistes. Però no ens hi estem gaire i continuem caminant per la ciutat. Ens dirigim cap a una zona amb bastantes cases de colors i un xic més comercial, però tampoc ens acaba de seduir. Aprofitem per seure i prendre un batut de síndria, boníssim, i després, continuar caminant un xic més pels carrers decadents, malgrat que la pluja amenaça de visitar-nos d’un moment a l’altre. En alguna guia llegim que hi ha reminiscències portugueses en aquesta ciutat, una de les més antigues de tot Tailàndia. Finalment, la pluja ens sorprèn i ens mulla una mica, però hi ha gent a qui no li importa gens, a jutja per un grup de gent, la majoria homes, que juguen a un joc que consisteix en què una espècie de pilota de bàdminton no toqui a terra. Ja de tornada cap a l’hotel veiem un establiment a on es pot prendre una consumició i acaronar gats (aquests establiments es veu que també abunden al Japó), però també et demanen entrada, i la veritat és que no és gens econòmica. Així doncs, desestimem l’opció d’anar a acaronar gats i optem per anar a l’hotel i dutxar-nos abans d’anar a sopar... Però ai las, la caguem, ja que quan sortim no hi ha ni un sol establiment obert i els taxistes continuen importunant. Mica en mica anem caminant i acabem a un gran centre comercial a on també hi ha restaurants. Com que estem cansats del menjar asiàtic, optem per un italià que precisament no és que sigui barat; molta pompa i poc bon menjar, ja que no l’acabem de digerir gens bé. Abans d’anar a dormir, però, encara tenim temps de passejar per una mena de mercat nocturn que hi ha fora del centre comercial i a on la gent s’acumula a regatejar. Finalment, com que l’endemà ens hem de llevar bastant d’hora, optem per retirar aviat a dormir cap a l’hotel, però només de tancar el llum ja es preveu que la nit no serà gaire plàcida, ja que sembla que l’edific tingui les parets de paper...
(La fotografia correspon a un dels busos de Phuket ciutat)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís