Tailàndia i Cambodja, dia 10: de Chiang Mai a Ko Phi Phi (18 d’agost de 2015) (i II)
Ko
Phi Phi (http://www.gokohphiphi.com/;
https://es.wikipedia.org/wiki/Phi_Phi
) , a part d’una bella illa, també és un lloc amb molta festa. Ko Phi Phi és un
petit arxipèlag situat la mar d’Andaman, i el conformen diferents illots, que
visitarem el dia següent. El ferri ens ha deixat a Ton Sai, la ciutat més gran,
però no tenim ni temps d’anar-hi, ja que ens espera la barca que ens portarà a
l’hotel llogat. És una de les típiques barques de la zona, amb la proa adornada
amb collarets i flors. Així doncs, carreguem maletes i ja ens dirigim cap al
Kho Phi Phi Relax Beach Resort (https://www.booking.com/hotel/th/phi-phi-relax-beach-resort.ca.html?aid=304142;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=4;dist=0&sb_price_type=total&type=total&)
, un hotel econòmic situat en una lloc a on s’hi accedeix per bosc o bé per
mar, com fem nosaltres. Només d’arribar, hem de fer l’últim tros a peu, passant
per una aigua cristal·lina i amb una temperatura d’allò més agradable. Com que
hi ha força gent, hem d’esperar per poder fer el check-in i quedo ben encantada
amb la bella platja, els colors del dia que ja cau, la gent oriünda pescant, la
pau i la tranquil·litat del lloc... en fi, de pell de gallina. Un cop fets els tràmits
preceptius, ja anem cap a l’habitació; en realitat és un petit bungalow al qual
s’hi accedeix després de pujar per un petit caminet de pedres i que permet una
preciosa vista al mar. Curiosament, per tal d’estalviar, només hi ha
electricitat de sis de la tarda a sis del matí. També hi ha una tela mosquitera
i un petit porxo a on parar la fresca. Un cop tot descarregat, tornem a
recepció i lloguem una excursió pel dia següent. Com que no hi ha molt més per
fer, sopem al mateix complex (una sopa de verdures amb llet de coco), i en
acabat, fem un còctel deliciós sentint la remor del mar. De totes maneres, em
pertorba una cosa: una parella de vells verds, repugnants, marcant paquet en
uns minúsculs banyadors blancs com estan amb dos nois oriünds que no sé ni si
són majors d’edat. La cara d’un d’ells, trista, delata que no crec que hi
estigui molt de gust. Just abans d’anar a dormir, una dutxa i a descansar, que
el dia següent haurem de matinar en aquest paradís perdut enming del mar.
(La imatge correspon a la vista des de la platja de l'hotel)
Comentaris