Tailàndia i Cambodja, dia 10: de Chiang Mai a Ko Phi Phi (18 d’agost de 2015) (i II)

Ko Phi Phi (http://www.gokohphiphi.com/; https://es.wikipedia.org/wiki/Phi_Phi ) , a part d’una bella illa, també és un lloc amb molta festa. Ko Phi Phi és un petit arxipèlag situat la mar d’Andaman, i el conformen diferents illots, que visitarem el dia següent. El ferri ens ha deixat a Ton Sai, la ciutat més gran, però no tenim ni temps d’anar-hi, ja que ens espera la barca que ens portarà a l’hotel llogat. És una de les típiques barques de la zona, amb la proa adornada amb collarets i flors. Així doncs, carreguem maletes i ja ens dirigim cap al Kho Phi Phi Relax Beach Resort (https://www.booking.com/hotel/th/phi-phi-relax-beach-resort.ca.html?aid=304142;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=4;dist=0&sb_price_type=total&type=total&) , un hotel econòmic situat en una lloc a on s’hi accedeix per bosc o bé per mar, com fem nosaltres. Només d’arribar, hem de fer l’últim tros a peu, passant per una aigua cristal·lina i amb una temperatura d’allò més agradable. Com que hi ha força gent, hem d’esperar per poder fer el check-in i quedo ben encantada amb la bella platja, els colors del dia que ja cau, la gent oriünda pescant, la pau i la tranquil·litat del lloc... en fi, de pell de gallina. Un cop fets els tràmits preceptius, ja anem cap a l’habitació; en realitat és un petit bungalow al qual s’hi accedeix després de pujar per un petit caminet de pedres i que permet una preciosa vista al mar. Curiosament, per tal d’estalviar, només hi ha electricitat de sis de la tarda a sis del matí. També hi ha una tela mosquitera i un petit porxo a on parar la fresca. Un cop tot descarregat, tornem a recepció i lloguem una excursió pel dia següent. Com que no hi ha molt més per fer, sopem al mateix complex (una sopa de verdures amb llet de coco), i en acabat, fem un còctel deliciós sentint la remor del mar. De totes maneres, em pertorba una cosa: una parella de vells verds, repugnants, marcant paquet en uns minúsculs banyadors blancs com estan amb dos nois oriünds que no sé ni si són majors d’edat. La cara d’un d’ells, trista, delata que no crec que hi estigui molt de gust. Just abans d’anar a dormir, una dutxa i a descansar, que el dia següent haurem de matinar en aquest paradís perdut enming del mar. 
(La imatge correspon a la vista des de la platja de l'hotel)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís