Tailàndia i Cambodja, dia 12: de Ko Phi Phi a Krabi i visita per la ciutat (20 d’agost de 2015) (II)

El taxi ens porta fins a l’hotel que tenim reservat, el Lada Krabi Residence (https://www.booking.com/hotel/th/lada-krabi-residence.ca.html?aid=304142;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=4;dist=0&sb_price_type=total&type=total& ), un hotel bastant cèntric. Com que el viatge ha estat cansat i no és que faci gaire bon temps, optem per descansar una estona a l’hotel abans de sortir de nou. La vist que tenim des de l’habitació, però, no és que m’abelleixi gaire: una paret blanca tacada de sang... Després de recuperar forces, anem a buscar provisions a un 7eleven que tenim a tocar, però no ens volen servir cervesa, ja que hi ha una determinada franja horària, que coincideix amb quan els infants surten d’escola, a on no està permès comprar alcohol. Al costat de l’hotel també hi ha un mercat ple de gent i de menges estranyes, però l’olor que m’arriba a les narius més aviat m’ofèn. Preguntem a l’hotel com visitar un lloc bastant conegut de la ciutat, que és el temple de Tigre. I resulta que no està precisament a prop, així que hem d’agafar un taxi que ens hi meni. El bus és massa complicat tenint en compte que no parlen tailandès i els taxis tampoc es paren. Però ai las, en trobem amb un senyor que fa de taxista amb la seva furgoneta i hi porta altra gent, com dues noies musulmanes i els seus fills dormint al seient del davant. En un anglès rudimentari entén a on volem anar i ens hi porta. A mig camí deixem les noies musulmanes i al final arribem al temple del Tigre. La veritat és que és un complex enorme, i el primer que fem és dirigir-nos a la cova del Tigre (https://en.wikipedia.org/wiki/Tiger_Cave_Temple)  pròpiament dita, a on hi ha un temple budista (toca, de nou, tapar-se) i també caminar pel sòl relliscós (continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís