Tailàndia i Cambodja, dia 8: Chiang Mai i el Parc Natural d’Innathon (16 d’agost de 2015) (I)

De nou avui és dia d’excursió. Matinem, esmorzem amb vistes a la ciutat i ens ve a recollir ja una altra furgoneta per fer el tour del dia. El bus és ben curiós. Hi trobem un tailandès de Bangkok que va acompanyat d’una noia xinesa molt jove que no té cap idea de cap idioma que no sigui el seu. També pugen uns nois italians, una parella,  uns musulmans francesos i uns altres musulmans que acabaran muntant un pollastre al bus.  Anem tirant cap a la primer parada del dia: el parc de Innathon. De camí, ens parem a unes belles cascades, la de Nam Tok Mae Klang; per sort, l’aigua permet que ens refresquem de la calorada que impera. Quan pugem de nou a la furgoneta, els musulmans no francesos es queixen perquè la dona s’ha de seure al costat d’un home, en aquest cas, el tailandès. Es discuteixen, però la bona educació del tailandès evita que la cosa vagi a més; s’asseu a l’altre costat. Això em fa reflexionar en el paper d’algunes dones a l’islam. Víctimes d’elles mateixes; culpa d’ells i culpa d’elles per no rebel·lar-se contra aquesta bestiesa. Malgrat l’enrenou muntat, continuem i pugem per una carretera en bon estat, però molt ennuvolat. De camí trobem ciclistes i motoristes que desafien la boira que es va formant a mesura que arriben al cim és alt de Tailàndia, el cim de Doi Inthanon (https://en.wikipedia.org/wiki/Doi_Inthanon) , a 2565 metres d’alçada, i tal com es pregona allí mateix, una porta d’entrada a l’Himalaya. Al cim hi ha uns bells paisatges i també hi ha com una mena de lloc a on hi ha cendres de diferents gents. Al damunt del pic fa més aviat fred, uns 13ºC, baixa temperatura en comparació amb les altes temperatures de la resta del país. Està tot molt emboirat, però això no ens dissuadeix de fer una bella passejada per un bosc que sembla que sigui un bosc encantat. M’hi passaria més estona, però no tenim temps. Encara hem de continuar el periple; i la següent parada són unes pagodes, construïdes a instàncies de l’Air Force de Tailàndia; una construïda en motiu dels seixanta anys de la reina i l’altra, en motiu dels seixanta anys del rei; el preu de la construcció és gràcies, a parts gairebé igual, pagat per l’exèrcit i pel poble. Fa bastanta fred i una mena de boira pixanera fa que entri molt aviat dins de la furgoneta, amb la roba ben humida. Les pagodes s’anomenen Naphamethinidon i Naphaphonphumisiri (continuarà).

(La imatge correspona a la cascada de Nam Tok Mae klang).