Pequín, dia 6 (3 de maig de 2014): les tombes de Ming i la gran Muralla (zona de Mutianyu) (3 de maig de 2014) (II)


El guia ens explica altres coses, com que ara el número de la sort preferit pels xinesos és el 8, símbol de riquesa (relacionat amb la fonètica es veu) i el que no suporten, el 4. Marxem de la zona més propera de Beijing i enfilem cap a la gran Muralla; passem pel costat d’un llac molt gran, artificial, que es veu que abasteix d’aigua a Beijing. El camí es fa llarg i caic adormida. Abans d’adormir-me, però, tinc temps d’escoltar la valentia del guia, quan ens explica que no tenen llibertat d’expressió, és a dir, que sabem molt més a fora que dins del propi país. El govern els censura, no poden protestar, estan del tot controlats. Segons ell mateix ens explica, si algú el denuncia, pot tenir problemes greus. I és que a la Xina hi ha una gran manca de llibertat d’expressió. Als hotels queda enregistrat totes les pàgines web que visiten, és obligatori. I per no parlar de la prohibició d’accedir a xarxes socials com Facebook, Twitter o bé Youtube, prohibicions que es poden saltar amb l’ús de VPN, servidors d’altres països (hi ha moltes aplicacions per mòbils i tauletes). Quan obro de nou els ulls, estem en una zona més rural, amb molta gent al riu fent pícnics. Burros, persones, cotxe, motos, bicicletes, carreteres estretes, busos, conformen el paisatge.  Finalment arribem a un restaurant, a on dinem tots junts, compartint diferents plats. A fora el dia s’ha enfosquit moltíssim i cauen algunes gotes... Un cop sortim de dinar, amb una temperatura força fresca, pugem cap a la zona de la gran Muralla que visitaré avui: la zona de Multianyu (http://www.mutianyugreatwall.net/ http://en.wikipedia.org/wiki/Mutianyu ; ). Aquesta secció és més antiga que la de Badaling, i va començar a ser construïda cap al 1404, durant la dinastia Ming. Enlloc d’agafar el funicular, optem per pujar a peu. I el munt d’escales que pugem és enorme. És un no parar, sort que hem dinat i hem agafat forces per tal de poder remuntar la gran pujada. Aquesta zona és menys concorreguda que la de Badaling (http://es.wikipedia.org/wiki/Badaling) , per exemple. Hi ha turistes, meitat estrangers, meitat oriünds.  Pujo les escales i mentrestant, el dia es va aclarint i darrere dels núvols, apareix de nou el sol. Vaig amb en Kevin, el noi francès. Amb la resta, d’occidentals, a excepció del senyor de Liechtenstein, no m’hi sento còmoda. Amb ell caminem moltíssima estona per la muralla, contemplant la bellesa que s’hi ofereix. Hi ha zones tancades, ja que no estan restaurades. I tant com allarga la vista, hi ha muralla!!! Hi ha moltes pujades i baixades i molts graons són molt empinats, o bé els graons van de tort. La ment em recrea, imaginàriament, com devia ser la vida fa uns segles. Els soldats lluitant contra els enemics, vigilant el seu territori. La Gran Muralla és una cosa impressionant (http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Muralla_Xinesa ). Segons alguns dels apunts de la viquipèdia, “La Gran Muralla Xinesa (en xinès 长城, Pinyin Chángchéng, literalment muralla llarga), també coneguda a la Xina com a 万里长城, Pinyin Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC,[2] tot i que la majoria de les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming. La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 km. Va des del congost de Shanhai (o Shanhaiguan) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius. Construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construït diverses muralles totes elles referents a la Gran Muralla. Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles. Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu. La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.(continuarà)
(La fotografia correspon a la gran Muralla, a la zona de Multianyu) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís