Pequín, dia 6 (3 de maig de 2014): les tombes de Ming i la gran Muralla (zona de Mutianyu) (3 de maig de 2014) (I)


La nit ha estat rara. M’ha costat molt dormir i m’he desvetllat unes quantes vegades. Fins que a la definitiva, ja m’he llevat quan encara no havia sonat el despertador. Tinc temps just de vestir-me i menjar alguna cosa que tinc per l’habitació, ja que he reservat un tour que teòricament comença a les 7 del matí (quan encara no hi ha el servei d’esmorzar).  Em vaig esperant i desesperant al lobby; recullen a d’altres turistes, però no a mi. I quan ja els nervis i la paciència els tinc gairebé esgotats, és a dir, una hora i mitja més tarda del que havíem establert, em recullen. El guia és un noi molt simpàtic, que respon al nom occidental de Franz. Pujo al bus i hi ha bastanta gent, entre ells en Kevin,  el noi francès amb qui vaig compartir tour el dia anterior. Com sabré més tard, hi ha un senyor de Liechtenstein (http://es.wikipedia.org/wiki/Liechtenstein)   (un país de només 35000 habitants), una parella d’Israel, un noi dels EUA, un altre de Taiwan, un australià, un vietnamita amb una noi del Kazakhstan (però d’origen coreà)  i dues noies de Singapur. Tot marxant de l’hotel passem de nou per la porta de la guerra (Win the war) i també per un parc a on es va suïcidar l’últim emperador de la dinastia Ming, Zhu  Youlang, el 1644 (http://en.wikipedia.org/wiki/Zhu_Youlang,_Prince_of_Gui ) i que va donar pas a la dinastia Qing, l’última dinastia d’emperadors de la Xina. El noi explica diverses coses, moltes bastant interessants, però estic fosa i m’adormo. No em desperto fins que arribem a una fàbrica de jade, semblant a una que ja vaig visitar l’estiu passat. La noia ens explica altra volta com es treballa el jade, els tipus de jade, etc. I després, de nou el moment comercial. Aquesta vegada sucumbeixo i compro una mena d’espera gravada, amb altres esferes a l’interior i que és molt popular a la Xina, ja que no es poden treure les esferes i simbolitzen la unitat de la família. La tradició supersticiosa també diu que cal anar-les fent rodar per tal de poder tenir riquesa.  Continuem el periple i la propera parada que fem és a les tombes de Ming (http://en.wikipedia.org/wiki/Ming_tombs )  , a on ja també vaig estar. Aquesta vegada, però, anem a una altra zona, molt menys plena de gent. Hi ha una zona en reconstrucció i si no recordo malament, estem a la zona a on van enterrar l’últim emperador, el que es va suïcidar, Zhy Youlang.  El guia ens explica algunes coses interessants, com ara que la seu de l’imperi era primer a Nanjing, però quan un emperador va morir i el seu fill també, li tocava el torn al seu nét de ser emperador; però l’oncle del nen s’hi va oposar i va començar una guerra que va guanyar l’oncle, provocant que es traslladés la capital del regne a Beijing. Això fou vers el 1420 i qui traslladà la capitalitat fou Yongle (http://en.wikipedia.org/wiki/Yongle_Emperor_of_China)   A Nanjing actualment hi ha també una zona de tombes, a on hi ha enterrats un o dos emperadors.  A la zona de les tombes de Ming hi ha enterrats 13 emperadors, tots en muntanyes, que estan coronades per una mena de torres. Les muntanyes formen una mena de cercle i també hi ha enterrades les concubines dels emperadors. Alguns en tenien més de 3000, però que no van arribar a veure mai. Això em porta a preguntar-me com s’escollien les citades dones! També visitem una mica de la història de l’emperador enterrat a la zona a on ens trobem, i resulta que el senyor va tenir tres esposes. Voltem una miqueta més per la zona i després tornem a enfilar-nos al cotxe. Ens espera una bona estoneta de viatge fins a la propera parada del viatge (continuarà)
(La foto correspon a les tombes de Ming) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís