Eivissa, dia 1: de Girona a Eivissa (14 d’abril de 2014) (III)

El sol pica de valent i comencem a posar-nos vermelles i tot! La següent parada del trajecte la fem a Sant Joan de Labritja (http://www.santjoandelabritja.com/index.php/ca/) ; allí, prenem un cafè en una terrassa, fem petar la xerrada i riem a cor que vols amb els petits plaers de la vida. Finalment, decidim marxar i ja anar a Eivissa ciutat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Eivissa_(municipi)) , tot passant per bonics paisatges.  Breument, a la viquipèdia s’explica, entre d’altres coses, que  La ciutat la fundaren els fenicis, cap a l'any 654 aC, damunt el puig de Vila que vigila la badia i port d'Eivissa, amb el nom d'Ibosim. Abans ja havien visitat la ciutat els grecs, al segle VIII aC, sense arribar a establir-s'hi.
Hi ha restes que demostren que les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) ja havien estat poblades en el segon mil·lenni abans de Crist, segons ho demostren les restes prehistòriques trobades a l'illa d'Eivissa i a la de Formentera (poblat megalític de Ca na Costa). Amb els romans es coneixia Eivissa com Ebusus i amb l'emperador August com Insula Augusta. Més tard i amb els àrabs se la va conèixer amb el nom de Yebisah.
Amb la conquesta catalana del 1235,[2] l'illa es va repartir en quatre quartons entre els nous ocupants, excepte la vila que va quedar en comú. Amb els decrets de Nova Planta de 1715 és abolida la Universitat d'Eivissa, institució de govern insular, passant a ser Ajuntament d'Eivissa amb les competències reduïdes al nou sistema de govern local, i presidit pel governador militar nomenat per la Reial Audiència de Mallorca. A més de perdre l'autonomia, el nou Ajuntament va perdre la principal font de riquesa, l'explotació de les salines, que van passar a la hisenda reial. La seu de l'Ajuntament va ser la mateixa que ocupava la Universitat, avui Museu Arqueològic de Dalt Vila a la plaça de la Torreta. Actualment l'Ajuntament té la seu a l'antic convent del dominics.
El 1782 el rei Carles III concedeix a la vila el títol de ciutat. Entre altres privilegis li permet tenir un bisbat propi, deslligant-se així del bisbat de Tarragona després de més de 500 anys.
El 1789 es divideix l'illa en 18 municipis, creant-se el municipi de la Ciutat d'Eivissa.
Amb les Corts de Cadis, el 1812, es recupera la divisió territorial tradicional de quartons, quedant l'illa de Formentera integrada al municipi de la Ciutat d'Eivissa. El 1888 se segrega el nou municipi de Formentera. L'any 1979, dintre del procés de normalització de la toponímia (que culmina l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears), es canvia Ciudad de Ibiza per Eivissa i l'Ajuntament passa a anomenar-se Ajuntament d'Eivissa“ . Un cop a la capital de l’illa perdem una mica la paciència intentant trobar aparcament; finalment, ja amb els nervis a flor de pell, ho aconseguim i ens dirigim cap als apartaments “Los Robles” (http://www.booking.com/hotel/es/apartamentos-los-robles.html?aid=400000;) , a on hi tindrem la nostra “llar” durant dues nits. La veritat és que l’apartament està molt bé i molt econòmic, a més de molt i molt cèntric. Deixem les coses, ens sortegem les habitacions i quan vaig a la que m’ha tocat, veig que just davant hi ha un balcó amb un gran parell de banderes espanyoles. Nosaltres, contrarestem penjant l’estelada! Un cop instal·lades, unes opten per dormir una estona i les altres anem cap a la zona del port a passejar i a mirar botigues. Sense ni buscar-ho acabem entrant en una especialitzada en productes de l’illa. Comprem berenar i xerrem amb el simpàtic botiguer, que coneix bé les comarques gironines.  Servidora compra un tros de flaó, el dolç típic d’Eivissa, amb un agradable gust de menta (http://www.lestevesreceptes.cat/c/flao-eivissenc.html; http://ca.wikipedia.org/wiki/Fla%C3%B3)
(La fotografia és de la sargantana de les Pitiüses)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís