Hawaii, dia 8 (20 de març de 2014): Hanauma bay i retorn cap a Filadèlfia (i II)



Després de veure el vídeo, ara sí, ja és el moment de baixar cap a la platja, un lloc d’autèntic somni, amb una sorra neta, palmeres i un mar gairebé transparent. Com que hi ha una baixada (i de tornada, pujada), pronunciada, s’ofereix a la gent la possibilitat d’anar-hi amb una mena de trenet. Nosaltres, però, hi baixem a peu. Ho tenen tot molt ben habilitat: un petit lloc per comprar menjar, molts lavabos i dutxes i un lloc d’informació/lloguer d’equips d’snorkel. La veritat és que tots aquests serveis estan perfectament integrats en el paisatge. Marxem una mica de la zona més concorreguda i ens posem prop d’una palmera. Allí, amb les primeres escalfors del sol, aprofitem per esmorzar un pastís de xocolata que vam comprar la nit anterior a la Cheesecake. Parem una mica el sol i també m’encanto amb un ocell de cap vermell que ens ve a saludar. Vaig a caminar una mica per tota la platja i l’aigua transparent permet veure molts peixos de totes mides, formes i colors. A la badia també hi són freqüents les tortugues, però no tinc l’oportunitat de veure’n cap. Finalment, tot i que no fa molta calor, em banyo. La sensació de banyar-me al paradís m’envaeix. Llàstima que no hi puc estar gaire estona. Un bany i poc més, ja que no tenim gaire temps. A la platja hi ha molts turistes, cada vegada més; sobretot, asiàtics. La badia de Hanauma és un bon lloc per fer snorkel, i si mai hi torno, vull fer-ho amb temps i perdre’m per les seves aigües blaves envoltades d’un verd esplendorós. Després de banyar-nos de nou a les aigües del Pacífic, recollim  les coses, ens dutxem i tornem a agafar el bus 22 que ens retornarà a Waikiki. Tot marxant, m’embolcalla una sensació de nostàlgia... Un cop a Honolulu, no queda temps per a gaire gran cosa: recollir les maletes a l’hotel, fer un mos i esperar que la gent del tour ens vingui a recollir per deixar-nos a l’aeroport. Un cop allí, la mateixa murga de sempre: passar controls i més controls abans de poder embarcar. També és obligatòria una inspecció de maletes per evitar que transportis material biològic. Cada companyia aèria, té els seus propis revisors, que en el fons, no miren res de res. I ja no queda gaire res més que enfilar-me a l’avió que em portarà fins a Dallas, a on faré escala de matinada, abans de prendre un nou vol que em retornarà per unes hores a Filadèlfia, a la gèlida ciutat, a on m’esperen només 2ºC. I després de Filadèlfia, per fi, el retorn cap al meu país, amb un bell record del paradís que és Hawaii a la capseta dels records.
(La imatge correspon al volcà que es veu des de la badia de Hanauma) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís