Eivissa, dia 2: l’illa d’ Eivissa (15 d’abril de 2014) (i III)

També anem a la zona de la catedral, una catedral que de nou, segons la viquipèdia “Conquistada l'illa per les tropes catalanes, fou consagrada una església sota l'advocació de Santa Maria al cim de Dalt Vila. A mitjan segle XIV s'edificà una església gòtica amb una nau de planta rectangular i un absis amb capelles que rodegen el presbiteri donant una forma poligonal. Destaca el campanar que correspon a aquesta època gòtica. Construït sobre una de les capelles absidals, té planta trapezoïdal, aspecte massís i finestres ogivals. A l'exterior té un relleu que representa Santa Tecla. A principi del segle XVIII la nau amenaçava ruïna i la Universitat contractà els mestres Jaume Espinosa i Pere Ferro per dirigir una profunda reforma. El 1782, amb la creació del bisbat d'Eivissa, el fins llavors temple parroquial de Santa Maria d'Eivissa va ser elevat a la categoria de Catedral. A la sagristia i altres dependències annexes hi ha el Museu Diocesà amb importants obres d'art litúrgiques.”

Així doncs, ens enfilem pels costeruts carrers a través del portal de ses Taules i veiem la lluna immensa que ens guia el camí. Ens fem fotos, ens expliquem històries i sobretot, riem molt! Quan ja s’esdevé l’hora retornem al restaurant i el cambrer ja ens reconeix. Amicalment li “recriminem” que ens recomanés el “Pereria”, i el bon noi ens diu que ell, quan hi va a la tarda, no li costa pas tant car. Sopem de nou agradablement enmig d’interessants reflexions polítiques. Marxem quan ja tanquen el restaurant i el cambrer es torna a disculpar per la seva poc encertada recomanació. Avui, seguint una altra recomanació, anem a un bar que es diu Madagascar (http://www.welcometoibiza.com/html2/guia/Madagascar_125.html) . Tot i que té terrassa, optem per anar a dins, ja que fa un xic de fresca. Hi ha molts més homes que dones, i pel que ens sembla, és un bar d’ambient. Entrem a dins i demanem unes herbes eivissenques, molt més barates que no pas el dia anterior (3.7 euros). En fem una segona ronda i la nit puja de to amb els regals inesperats que ens fa l’agradable cambrer en forma de postres amb formes molt pujades de to i molt fàl·liques...Riem fins que la panxa ens fa mal. I la nit s’allarga, però arriba un moment que cal que retirem per dormir ni que sigui un parell d’horetes abans de retornar al Principat, amb la pell ja colrada pel sol, un grapat d’agradables experiències, grans farts de riure, els energies ben carregades i amb ganes de tornar a visitar Eivissa ben aviat!

(La imatge correspon als postres amb els quals el cambrer ens va obsequiar)