Pequín, dia 5 (2 de maig de 2014): visita per la ciutat (Temple del Cel, plaça Tianammen, Ciutat Prohibida i Palau d’Estiu) (I)


Anit, per sopar, vaig beure una cervesa que contenia cafè... I la vaig ben cagar, ja que em va provocar insomni! Així que la nit ha transcorregut donant voltes als llençols... Finalment em llevo, esmorzo, faig la reunió de feina programada i després ja marxo a fer un tour per la ciutat. Repetiré els llocs que ja vaig visitar durant la meva anterior estada, però la veritat és que no m’importa.  A la recepció m’espera la simpàtica guia, la May; com sabré més tard, el seu nom es deu a que va néixer el mes de maig de fa 23 anys.  A dins de la furgoneta a on pujo, a part del conductor, també hi ha un noi francès, de la zona de Nantes, que estudia a la Universitat de Harbin, al nord del país; és en Kevin. Travessem el poc tràfic de Pequín; aquests són dies festius, són festa nacional ja que segons ens explica la May, la gent es prepara per afrontar l’estiu i per això descansa. La primera parada del dia la fem al Temple del Cel (http://en.wikipedia.org/wiki/Temple_of_Heaven , construït el 1420 i utilitzat tant per les dinasties Ming (http://en.wikipedia.org/wiki/Ming_Dynasty)  com Qing (http://en.wikipedia.org/wiki/Qing_Dynasty) . L’altra vegada que hi vaig ser ja em va agradar moltíssim, em va transmetre quelcom especial i la veritat és que tenia ganes de tornar-hi. Després de pagar la preceptiva entrada (només pels turistes i els joves, ja que la gent gran té una targeta que els hi permet entrar-hi de franc) passem per entremig d’arbres, entre els quals abunden els xiprers, que són arbres que aguanten bé tant el fred com la calor. Em torna a agradar moltíssim veure com tot està pintat, tot està decorat. El color blau correspon als soldats, el groc a l’emperador i el vermell, per la bona sort; per tant, aquests colors abunden per la zona. També hi ha molts avis i àvies jugant a una mena d’escacs o bé fent exercici, xutant una mena de “pilota” de bàdminton, plena de plomes, sense que toquin a terra. Hi tenen traça i flipo amb l’agilitat de la gent gran! D’altres canten, fan costura o bé ballen; trobem un grup de gent ballant una dansa de la Mongòlia, abillats amb els vestits tradicionals de la zona.  Passegem una miqueta; la fresca fa que una jaqueta no faci gens de nosa. També ens tirem algunes fotos, i la nostra sorpresa ve quan ens tirem una foto amb en Kevin i se’ns asseu una nena xinesa per fer-se-la amb nosaltres! Ho acceptem entremig de rialles! Tot i que no estava previst, al final convencem a la guia per tal de poder entrar al temple pròpiament dit, tot i que hem de pagar un petit suplement. M’agrada tornar a sentir l’energia positiva de la qual em vaig impregnar l’altra vegada que hi vaig ser! És un lloc ben especial. Tot seguit marxem; tornem a endinsar-nos ja dins del tràfic de Pequín, ja molt més caòtic... No paren de sonar clàxons; els cotxes estan a punt de xocar, però per sort no ho fan, els caminants esquiven motocicletes silencioses amb conductors sense casc, etc. Finalment, arribem prop de la plaça de Tianammen (continuarà)
(La foto correspon al temple del Cel)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís