Eivissa, dia 1: de Girona a Eivissa (14 d’abril de 2014) (i IV)


Tot seguit, ens retirem ja cap a l’apartament. Ens abillem per anar a sopar i ho anem a fer al bar “Comidas Bar San Juan”, que també recordava de l’altra volta que havia estat a l’illa. De fet, és l’establiment més vell de l’illa. Hem d’esperar-nos més de mitja hora, que aprofitem per fer una cervesa a la terrassa d’un bar. Quan ens toca el torn, sopem a “Can Juan”. Gaudim d’allò més amb les menges, amb la conversa i també celebrant l’aniversari d’una de les noies. Li demanem al simpàtic cambrer a on podem anar a fer una copa i ens diu que el “Bar Pereira” és un bon indret (http://www.teatropereyra.com/) . Li fem cas i hi anem, però tan de bo no ho haguéssim fet! Tot i que sembla un xic “pijet”, hi entrem. Demanem unes típiques herbes eivissenques, que em recorden a la ratafia i ens disposem a gaudir de la música en directe quan ens cau una galleda d’aigua freda: ens foten 10 euros per un vas petit, ple de gel  i de licor. Ens indignem i abans de marxar, no em puc estar de dir-li, educadament, al responsable de l’establiment, que són uns lladres. Un autèntic robatori! Per fer-nos passar una mica la mala llet, anem al bar a on havíem fet la canya abans de sopar i allí unes herbes només costen 2,5 euros! Fem una canya i riem també veient que la majoria de flors de l’establiment estan ben marcides. El local està molt i molt ple d’italians, com en molts llocs de l’illa. Tot xerrant se’ns acosta un noi que parla eivissenc, amb qui acabem xerrant sobre la situació del català a l’illa. Sap greu veure que està molt arraconat el seu ús, però que hi ha encara qui hi creu, ja que el noi fins i tot ens parla de Països Catalans. La situació a Ses Illes és ben complexa i complicada... Finalment, com que ja és tard i hem matinat molt, ens retirem a planxar l’orella durant unes quantes hores perdudes enmig del Mediterrani....
(La imatge és de la platja Des Figueral)
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís