El meu ofici (un conte)

Estic enamorat del meu ofici, però m’he hagut de reciclar i de readaptar als nous temps.  Bé, em presento: sóc perruquer. La passió per jugar amb els cabells, dissenyar nous talls i fer que afavoreixin, quan més millor, a l’interessat o a la interessada ja em ve des de menut. A casa meva sempre hi havia hagut una sala, la barberia. I és que el besavi, a part de tenir un petit estanc, en una habitació de casa hi feia de barber. Els mateixos dos oficis els continuar mon avi i quan va ser el torn de ma mare, ella només es va voler dedicar a les perruques, mentre que el meu pare es feia càrrec de l’estanc. Amb la meva mare la barberia va a passar a ser una habitació més de la casa, concretament l’espai a on teníem la rentadora i ella va convertir el garatge de casa en el seu establiment per tallar, tenyir o el que fes falta amb els cabells dels clients i les clientes. També va contractar una esteticista per ampliar el negoci, que la veritat és que no li anava gens malament. Servidor es va criar entre tisores, permanents, assecadors, etc, igual com la meva germana. I quan la mare es va jubilar, els dos, que sempre ens hem portat molt bé, vam agafar les regnes del negoci. Però la maleïda crisi tot ho espatlla. La meva germana es va casar l’any passat i d’aquí a sis mesos em convertirà en oncle per primera volta. Però la felicitat personal està empenyorada per la crisi professional. Ens ha baixat la clientela, i malgrat que hem baixat els preus, la cosa no acaba de rutllar al nostre establiment.  Així que fa uns mesos vaig decidir només fer mitja jornada a la perruqueria, de manera que ma germana podria guanyar un xic més (quan tingui el bebè ja tornaré durant uns mesos a la jornada completa) i buscar-me una mica més la vida. No sé si va ser veient un reportatge per internet o bé llegint algun article penjat en alguna xarxa social que se’m va encendre una bombeta, una manera nova de veure el meu ofici: dedicar-me a arreglar cabells; bé, més que cabells, pèl, i per ser més concret, pèl púbic. Un bon amic, amb qui alguna vegada he traspassat la tènue línia que a voltes hi ha entre l’amistat i alguna cosa més, em va dissenyar una pàgina web a on ofereixo els meus serveis com a estilista púbic. Per fer les fotos de la publicitat vaig tirar d’amistats a canvi d’un bon sopar i una nit de copes, pagats de la meva butxaca. Els voluntaris i voluntàries van accedir-hi a condició que la seva cara no sortís per enlloc. Durant un cap de setmana ens vam tancar a l’apartament que els meus pares tenen a una població arran de mar, amb tots els meus estris i els estris d’una amiga fotògrafa. Era principi d’estiu i vam anar per torns. Mentre dues amigues es banyaven i imitaven les sargantanes, dos amics i una altra noia es van quedar a l’apartament per tal que servidor comencés a arreglar els seus baixos. A un dels meus amics que simpatitza amb l’estètica punki, li vaig polir el pubis i li vaig fer una cresta tenyida de vermell i també li vaig depilar els ous.  A l’altre amic, amb una gran abundor de pèl, i també per la seva fesomia, li vaig fer un “pentinat” amb aires xinesos: li pentinar una trena amb els pèls de damunt del penis i un parell de trenetes més petites penjant de cada ouet. Quan va ser el torn de la meva amiga, vaig optar per dibuixar-li un espiral molt ben definit, com una escala que menés al temple del seu sexe. Després de les fotos pertinents amb els tres primers models, van retornar les noies de la platja per tal que els pentinés el pubis.  Es van dutxar i a una de les amigues li vaig retallar un lliri, amb els color pertinents, mentre que a l’altra amiga, amant fins a límits insospitats del dofins, li vaig perfilar la silueta d’aquest mamífer. Si he de ser sincer, fent la primera tongada de perruquer púbic ja em vaig posar una mica calent i tenia la pixa tonta tota l’estona, però en la segona remesa de feina ja no vaig poder més. Mentre anava concentrant-me en la feina, el baix ventre se m’anava inflant i la feina era meva per controlar-me. En un parell d’ocasions que la mà va fregar la fina pell de l’entrecuix de les amigues, em van venir ganes de fer massatges en el seu trau. Quan ja tenia gairebé acabat el dofí, la noia va deixar anar una mica de fluid d’excitació. I en aquest moment ja no vaig poder més: m’hi vaig amorrar com s’amorraria un pelegrí assedegat a una font. Li vaig llepar i petonejar el sexe, però no ho vaig fer sol. L’altra amiga, que havia anat al lavabo a veure el resultat de la meva perícia amb les tisores, quan ens va enxampar no va fer ni el més mínim escarafall: com si fos la cosa més normal del món, es va agenollar al meu costat i també es va posar a llepar i fer orgasmar la nostra amiga. Excitat com estava, em vaig apartar per veure l’escena i em vaig treure el penis ben dret i vaig començar a fer-me una palla. Quan la noia del dofí va cridar que estava al cel, l’amiga del lliri va treure la cara de l’entrecuix de l’altra xicota i se’m va empassar la polla. Mentrestant, l’altra noia, la del dofí, es va estirar a terra i va fer obrir les cames a la xicota que em feia veure el cel amb seva destresa bucal per retornar-li amb la mateixa moneda lingual la bona estona que li havia fet passat. Això encara va posar més calenta a la noia del lliri, que em va acabar fent la mamada més colossal que mai hagi rebut. I la cosa va anar rodada; quan ja tots ens havíem buidat de plaer, va sonar el timbre: era l’amiga fotògrafa, que havia anat a prendre un gelat mentre servidor feia la feina, i que retornava disposada a immortalitzar el meu art pèlvic. Com si no hagués passat res, les noies es van deixar fer fotos a l’entrecuix i la jornada va transcórrer sense més sorpreses. Un bon sopar i unes quantes copes, tal i com els hi havia promès, va tancar la nostra “jornada laboral”. Entre la meva amiga fotògrafa i el meu amic informàtic en qüestió d’un mes em van muntar una pàgina web, de la qual vaig començar a fer propaganda amb un cartell a la botiga, en diverses revistes del barri i  també en diferents pàgines dedicades al món de la perruqueria que hi ha en aquest immens mercat que és internet. No va ser fins al cap de dos mesos després de posar en marxa el web que no vaig rebre el primer encàrrec. Es tractava d’una núvia que volia posar-se “I love you “ al cony  com a sorpresa íntima pel que seu espòs en la seva nit de noces. Mal m’està dir-ho, però és un dels millors treballs que he fet; m’hi vaig esmerçar a consciència i el resultat fou sublim (ella m’ho confirmà després que tornessin del viatge de noces).  Després el primer encàrrec vaig trigar dues setmanes a tenir-ne un segon, però des de llavors, la cosa s’ha desbordat i ara, com a mínim, faig una sessió diària de perruquer de pèl púbic, de manera que ho puc compaginar amb la mitja jornada a la perruqueria que tenim amb ma germana. Aquesta feina de perruquer púbic és bastant delicada i requereix més destresa que remenar els pèls del cap; ho faig pagar més car però també hi dedico més hores i vigilo molt quins productes faig servir. I aquesta variant del meu ofici m’està regalant un bon piló d’experiències noves. Tant he remenat monts Venusians com boscos molt espessos d’home amb més pèl que un ós. Recordo vívidament la sessió amb una noia brasilera; volia que li dissenyés i tenyís una pilota de futbol. Va ser un treball ardu, no per la feina en sí, sinó pel seu cony, un dels millors que he vist mai. Ella suposo que ho devia notar que se m’inflava la bata i que em tremolava el pols. Quan va veure el resultat, a part de pagar-me el que havíem estipulat, com a propina em va deixar que li llepés el cony. Quin gust, redéu, millor que el d’una caipirinha! Un altre treball memorable (i no només per la meva destresa amb les tisores, pintes i tinys, amb perdó per la manca de modèstia) fou el que li vaig realitzar a un actor de moda. Perdoneu que me’n guardi el nom, que d’ètica professional no me’n falta. Resulta que el noi havia de participar en una trobada sexual múltiple i volia sorprendre els  i les seves “partenaires”.  Va voler que li dibuixés l’estatueta d’un Òscar de perfil, al qual li sobresortís una tita dreta i tenyir-li  tot de color d’or. M’hi vaig passar molta estona, més de la que tenia prevista i tot... I és que el noi es va empinar a mig fer; no era la primera volta que em passava que a un xicot se li posés més dura que un menhir mentre jo el pentinava , però en aquesta ocasió a mi  també em va créixer un gran nas de Pinotxo entre les cuixes.  Recordo que em vaig moure incòmode en el tamboret de rodes a on estava assegut, amb tant mala fortuna que el tamboret va patinar i servidor va acabar amb la cara al cim d’aquell bé de Déu de pitot que tenia l’actor. Lluny de fer cap ganyota estranya, com si fos la cosa més normal del món, em va dir que no li feia pas res si li volia mamar una mica. Pres d’un desig boig li vaig mamar com m’hauria agradat que m’ho fessin a mi, fins que vaig acabar amb una taca més, i aquesta precisament no de tintura, a la meva bata de treball. Un cop va haver acabat la seva sobreactuació (es notava que és actor) per expulsar  el semen, vaig acabar la feina. Va quedar entusiasmat amb el resultat i a em va regalar un bona propina a més d’una invitació per a una de les festes sexuals a les quals participa. I ara sóc jo qui, amb l’ajut d’un espill m’estic arreglant els baixos per assistir aquesta nit a una d’aquestes festes.  De moment tinc feina a dibuixar-me  i tenyir-me unes tisores i una pinta a l’entrecuix. A veure què em depara el destí i quants conys puc pentinar amb la llengua i quants mànecs puc empunyar o  quantes mans o boques m’examinen l’eina....