El temps de les cireres


EL TEMPS DE LES CIRERES
Floreixen arreu els cirerers,
en un exultant esclat de la primavera.
Giravolten  en l’aire,
com delicats flocs de neu
les flors que el vent arrenca dels arbres.
Una estora rosada,
preludi dels dies,
que setmanes enllà arribaran:
El temps de les cireres!
Aquells dies estiuencs,
amb vermelles i tendres arracades
penjant de les orelles,
de menuts i grans.
Pells tacades de dolcesa,
pinyols sortint disparats
en improvisada competició.
Infants enfilant-se a les branques,
sota la mirada còmplice de les àvies!
La innocència en tot l’esplendor
omple de colors,
l’horabaixa que s’atansa!
Sí, el temps de les cireres,
L’enyor d’un bell temps,
Curull de dolços records,
que reviu cada en cada
queixalada de tant carnosa fruita!
Com m’estimo el temps de les cireres!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís