Eivissa, dia 2: l’illa d’ Eivissa (15 d’abril de 2014) (II)

També hi ha un grup de gent que sembla que graven un videoclip i alguns turistes prenent el sol, alguns tant untats d’oli que sembla que hagin caigut en una tina. Hi ha raconets realment preciosos a la platja. Tot i que encara podríem haver-hi estat més estona, al final marxem per tal de poder aprofitar un xic més el dia. Quan ens disposem a sortir del pàrquing, se’ns queda blocada una de les portes del cotxe, però aconseguim obrir-la i ja no ens aturem fins a arribar a Sant Antoni de Portmany (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antoni_de_Portmany) . Al matí, abans de marxar, hem comprat queviures i anem a la platja a fer-nos un entrepà ; fins i tot, alguna agosarada es banya! Davant del mar fem un cafè i anem a passejar pel poble. No sé si és per l’hora o perquè encara no s’ha encetat del tot la temporada turística, però el poble està molt “mort”. Gairebé cap establiment obert i molt poca vida al carrer. El que em crida l’atenció és la blanquíssima església. No ens hi entretenim gaire més estona i tornem a enfilar al nostre cotxe, que passant per Santa Gertrudis i Sant Rafel, ens conduirà de nou a la platja des Figueral, a on hi ha la inauguració del xiringuito “Las Dalias” (http://www.lasdalias.es/chiringuito/) . La veritat és que hi ha força gent i hi entrem. Però allí tothom va amb invitació i una beguda no és precisament barata. Ens passem una estona contemplant la “flora i la fauna” humana que per allí abunda.  Hi ha bastants “peperos” ens  sembla! Fins i tot una dona amb una bandera d’Espanya com a coll de la camisa. Com que veiem que no és el nostre lloc, tornem a pujar al cotxe i ja no ens aturem fins a Eivissa ciutat. La veritat és que em noto cansada i faig una capcinada fins que gairebé hem aparcat (que per cert, ens torna a costar bastant d’esforç!). Anem a l’apartament a deixar les coses i no ens entretenim gaire, ja que volem comprar algunes coses de record. Anem escopetejades cap a la botiga de productes “Taste’m”, la que vam descobrir el dia anterior i li fem una bona compra al bon home, que també s’entreté llargament parlant amb nosaltres. Entre flaons, sals, ensaïmades , formatges i sobrassades li fem fer un bon negoci. Un cop ben carregades de productes locals, ens anem a dutxar i a preparar-nos per anar sopar, previ pas per la pastisseria “Sans” a comprar altres dolços típics de l’illa.  Quan és l’hora d’escollir a on anem a sopar,  decidim per una unanimitat repetir al bar “Comidas bar San Juan”. I com el dia anterior, cap que ens esperem una estona abans d’entrar. Avui, enlloc d’anar a fer una cervesa, optem per fer un vol per la zona antiga. Concretament ens enfilem per les muralles, que segons s’explica a la viquipèdia, “Es tracta de la construcció més destacada de l'illa. Foren construïdes pel rei Felip II davant l'amenaça de l'aliança de turcs i francesos contra l'imperi espanyol. S'utilitzà el nou sistema de fortificació amb baluards apte per a l'ús d'artilleria. Les obres començaren el 1555, dissenyades per l'enginyer italià Giovanni Battista Calvi, amb una primera fase de sis baluards: Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere i Sant Joan. El 1575 s'amplià amb un nou baluard al puig de Santa Llúcia. A l'entrada principal, sobre la porta del Mar, hi ha un escut monumental de pedra amb les armes de Felip II i els blasons de Vila, així com una inscripció commemorativa amb la data de 1585”.

(La lluna plena, a la part vella d'Eivissa)