Eivissa, dia 1: de Girona a Eivissa (14 d’abril de 2014) (II)
Un cop a l’illa, el
primer que fem és anar a cercar l’empresa
on hem llogat un cotxe. L’hem llogat amb Goldcar, però l’oficina no és
ben bé al mateix aeroport, sinó que anem al punt de trobada de l’aeroport i des
d’allí, amb una furgoneta, ens porten fins a un polígon industrial a on hi ha
les oficines. Després de la preceptiva cua, aconseguim un cotxe, una furgoneta
per ser més concrets, una Peugeot partner. Ens hi enfilem i anem a explorar una
de les illes que formen part de les Pitiüsses, juntament amb Formentera (http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Piti%C3%BCses)
! No són ni les vuit del matí i veiem mentre el dia es va llevant. Al primer
lloc a on ens parem és a Santa Eulària des Riu (http://www.santaeulariadesriu.com/;
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0ria_des_Riu)
, a on aprofitem per esmorzar. Hi ha forces bars i botigues oberts; el dia
pinta prou bé. Com a explicació a la viquipèdia s’hi pot trobar que “A l'època musulmana la zona es deia Xarc.
Amb la conquesta catalana es modificà la divisió de l'illa en quartons similars
a l'organització municipal actual. El Quartó de Santa Eulària correspongué a
l'Infant Pere
de Portugal,
feudatari de Guillem
de Montgrí,
bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquirí els drets de Pere de
Portugal, passant a anomenar-se Quartó del Rei. Això portà alguns problemes
jurídics, ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona
el qual, alhora, era vassall del rei.
El
poble sorgí al voltant de l'església al cim del Puig de Missa. L'església
actual és del segle xvi
així com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la
comarca“ .
Omplim l’estómac i anem a fer un vol pel
poble; cap a la zona de la platja, cap a
l’ajuntament i finalment, a l’oficina de turisme. Allí ens informem de què
podem fer i mentre preguntem, entra un senyor que ens diu que l’endemà estem
convidades a la inauguració d’un “xiringuito” a la platja. Decidim que hi
anirem! Tot seguit, tornem a pujar al cotxe, no per anar gaire lluny. Ens parem
a Es Canar (http://en.wikipedia.org/wiki/Es_Canar) . Quan hi arribem, tinc
un flaix: allí hi vaig estar en la meva anterior visita a l’illa d’Eivissa! El
poble està molt desèrtic, la majoria de botigues estan tancades i hi ha poca
activitat. Ara bé, les vistes al mar són precioses. Gaudim de l’agradable temperatura,
ens fem algunes fotos i reemprenem la marxa. Agafem carreteres molt estretes
que deixen a banda i banda una preciosa terra vermellosa. La sensació de
llibertat, amb la música nostrada de fons, és immensa. Anem tirant i passem per
Sant Carles de Peralta (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Carles_de_Peralta) i anem fins a la platja
des Figueral. Allí és a on hi ha el “xiringuito” que inauguraran el dia
següent. El dia és assolellat, però l’aire fa que un jersei sigui molt
benvingut. Tot i això, hi ha gent que es banya! Passegem una estoneta i
contemplem la immensitat del mediterrani abans de tornar-nos a acomodar al
cotxe i marxar cap a la Cala de Sant Vicent. Ens han informat que hi ha un
mirador i ens dediquem a buscar-lo, pujant i baixant les empinades carreteres
que es veu que hi menen. Finalment, ho trobem i personalment al·lucino amb la
vista, bellíssima del mar i les cales! Gaudim del paisatge, ens fem fotos i
baixem fins a la pròpia cala de Sant Vicent (http://en.wikipedia.org/wiki/Cala_de_Sant_Vicent) , a on dinem en companyia
de la sargantana de les Pitiüsses
(La imatge correspon al mirador de la Cala Sant Vicent)
Comentaris