Eivissa, dia 1: de Girona a Eivissa (14 d’abril de 2014) (II)


Un cop a l’illa, el primer que fem és anar a cercar l’empresa  on hem llogat un cotxe. L’hem llogat amb Goldcar, però l’oficina no és ben bé al mateix aeroport, sinó que anem al punt de trobada de l’aeroport i des d’allí, amb una furgoneta, ens porten fins a un polígon industrial a on hi ha les oficines. Després de la preceptiva cua, aconseguim un cotxe, una furgoneta per ser més concrets, una Peugeot partner. Ens hi enfilem i anem a explorar una de les illes que formen part de les Pitiüsses, juntament amb Formentera (http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Piti%C3%BCses) ! No són ni les vuit del matí i veiem mentre el dia es va llevant. Al primer lloc a on ens parem és a Santa Eulària des Riu (http://www.santaeulariadesriu.com/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0ria_des_Riu) , a on aprofitem per esmorzar. Hi ha forces bars i botigues oberts; el dia pinta prou bé. Com a explicació a la viquipèdia s’hi pot trobar que “A l'època musulmana la zona es deia Xarc. Amb la conquesta catalana es modificà la divisió de l'illa en quartons similars a l'organització municipal actual. El Quartó de Santa Eulària correspongué a l'Infant Pere de Portugal, feudatari de Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquirí els drets de Pere de Portugal, passant a anomenar-se Quartó del Rei. Això portà alguns problemes jurídics, ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona el qual, alhora, era vassall del rei.
El poble sorgí al voltant de l'església al cim del Puig de Missa. L'església actual és del segle xvi així com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la comarca“ .
 Omplim l’estómac i anem a fer un vol pel poble;  cap a la zona de la platja, cap a l’ajuntament i finalment, a l’oficina de turisme. Allí ens informem de què podem fer i mentre preguntem, entra un senyor que ens diu que l’endemà estem convidades a la inauguració d’un “xiringuito” a la platja. Decidim que hi anirem! Tot seguit, tornem a pujar al cotxe, no per anar gaire lluny. Ens parem a Es Canar (http://en.wikipedia.org/wiki/Es_Canar) . Quan hi arribem, tinc un flaix: allí hi vaig estar en la meva anterior visita a l’illa d’Eivissa! El poble està molt desèrtic, la majoria de botigues estan tancades i hi ha poca activitat. Ara bé, les vistes al mar són precioses. Gaudim de l’agradable temperatura, ens fem algunes fotos i reemprenem la marxa. Agafem carreteres molt estretes que deixen a banda i banda una preciosa terra vermellosa. La sensació de llibertat, amb la música nostrada de fons, és immensa. Anem tirant i passem per Sant Carles de Peralta (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Carles_de_Peralta) i anem fins a la platja des Figueral. Allí és a on hi ha el “xiringuito” que inauguraran el dia següent. El dia és assolellat, però l’aire fa que un jersei sigui molt benvingut. Tot i això, hi ha gent que es banya! Passegem una estoneta i contemplem la immensitat del mediterrani abans de tornar-nos a acomodar al cotxe i marxar cap a la Cala de Sant Vicent. Ens han informat que hi ha un mirador i ens dediquem a buscar-lo, pujant i baixant les empinades carreteres que es veu que hi menen. Finalment, ho trobem i personalment al·lucino amb la vista, bellíssima del mar i les cales! Gaudim del paisatge, ens fem fotos i baixem fins a la pròpia cala de Sant Vicent (http://en.wikipedia.org/wiki/Cala_de_Sant_Vicent) , a on dinem en companyia de la sargantana de les Pitiüsses
(La imatge correspon al mirador de la Cala Sant Vicent)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís