Eivissa, dia 2: l’illa d’ Eivissa (15 d’abril de 2014) (I)


Dormim fins que el sol ja ha ben sortit, però tampoc ens excedim. Esmorzem i tot seguit, marxem a buscar el cotxe. La primera parada del dia la farem al Parc Natural de Ses Salines (http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_natural_de_ses_Salines; http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M34&lang=ES&cont=21765). Tal i com s’explica a la viquipèdia, unes salines són “Una salina és una bassa poc fonda d'aigua feta per l'ésser humà per a extraure sal. L'aigua salada és escampada en aquestes basses i, després de l'evaporació natural de l'aigua, la sal pot ser recollida i aprofitada, aquestes sals afavorien molt a altres tasques, com per exemple, conservar els aliments, o també, els camions de la neu les utilitzen perquè les carreteres no es congelin. A més, les salines proporcionen llocs de descans i nodriment per a més de 70 espècies d'aus aquàtiques, algunes de les quals en perill d'extinció. A causa d'una concentració variable d'algues, les salines poden presentar colors vistosos, des del verd pàl·lid fins al vermell llampant. Aquest color indica la salinitat de la bassa. Com més petita és la salinitat, els colors són més verdosos; quan augmenta la salinitat, els colors es tornen més vermellosos.“
La veritat és que no queda gens lluny de la ciutat i en un tres i no res, ens hi plantem. Passem per entremig de les Salines, d’on s’extreu la sal d’Eivissa, que es ven també com a “souvenir” de l’illa. Aparquem (per sort, durant aquesta època de l’any és encara gratuït) i anem cap a la platja de Ses Salines (http://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_de_ses_Salines). A la viquipèdia s’explica que “La platja de ses Salines, o platja de Mitjorn, és una platja del sud de l'Eivissa al municipi de Sant Josep de sa Talaia, al poble de Sant Jordi de ses Salines, dins del Parc natural de ses Salines. És una platja molt popular amb gran varietat de serveis.
La platja es troba a 11 km d'Eivissa i a 26 de Sant Josep de sa Talaia, al costat dels estanys de les salines amb presència d'aus aquàtiques. Com a panoràmica es pot observar els conjunt d'illots dels Freus i Formentera. És una platja oberta i llarga amb vegetació predominant de savines i pins. La platja està composta per sorra molt fina i blanca amb fons arenosos i un pendent molt suau. A 25 metres de la línia de platja la profunditat arriba a 0,85 m, i als 50 arriba a 1,65 m. A la part est hi ha racons de roques amb entrades i basses naturals. La seva orientació al sud fa que hi hagi sempre vents de direcció mar a terra, però sempre de caràcter fluixos o moderats. La panoràmica és especialment polida puguen-se contemplar el singular paisatge dels Freus i l'illa de Formentera. La llarga corba sorrenca que forma la platja està envoltada de pins i dunes. Les aigües cristal·lines centellegen en els dies sense vent i irradien una quietud i serenitat sublims. A més, té sorra blanca vorejades de dunes i savines, unes aigües cristal·lines i uns rics fons marins gràcies a les praderies de posidònia oceànica.“  És preciosa; el dia assolellat fa que la temperatura sigui molt agradable i ens hi passem una bona estona passejant i tirant fotos.
(La fotografia és de la platja de Ses Salines)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís