Una Girona que no m'agradà

El passat diumenge la selecció espanyola de futbol es va proclamar campiona del món de futbol al campionat celebrat a Sud-àfrica. L’equip, format per 7 catalans i seguint l’estil de joc del Barça va fer un bon futbol. Com a aficionada a aquest esport, haig de reconèixer que em va agradar l’estil de joc i per això els felicito. Únicament per això i prou. Però d’altra banda em va fer molta ràbia la seva victòria. Què seria d’una selecció catalana, amb tots aquests jugadors i altres boníssims de la nostra terra?! Faríem un paper més que digne en un mundial o en qualsevol competició oficial! Però no! Aquesta romeguera que es diu Espanya ens té encallats, presos del nostre futur. I per més inri, durant la celebració vaig haver de veure una Girona amb molts fatxes (no tots els que ho van celebrar ho eren, això també cal remarcar-ho). Amb banderes espanyoles, cridant consignes contra els catalans i Catalunya, fotent-se de la manifestació del dia anterior. Trist, molt trist. I per no parlar d les senyeres i estelades robades i cremades arreu del Principat. O els insults que molts catalans van haver d’escoltar Qui són aquí els intolerants? Perquè no vull tornar a veure una Girona que no sigui gaudint de la selecció catalana al més alt nivell, vull la independència del meu poble! El dia que pugui veure el meu país competir oficialment, encara que no guanyem, potser fins i tot em molestaria que Espanya guanyés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís