Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Són moltes les paraules que els nostres avis i àvies deien, però que el pas del temps va diluint en l’oblit. Escoltar expressions com “anar al solei” o paraules com “suara” i manlleus del francès “som anat” enlloc d’”he anat” (per posar-ne alguns exemples) es fa cada vegada més difícil. Les persones que encara usen aquest llenguatge tant genuí ja són realment poques, i per la llei de la vida, d’aquí a molts anys ja no les podrem sentir. El català estàndard, la barreja de diferents llengües que cohabiten al país i sobretot, la falta d’una política lingüística eficient per promoure la nostre llengua entre els nouvinguts i els que fa temps que habiten al país però no han fet l’esforç d’aprendre el català, fa que l’ús de tots aquests mots vagi quedant reduït a reductes territorials del país. Però m’agradaria pensar que algun dia es recuperaran, o si més no, que l’administració serà capaç de fer un memoràndum per evitar la pèrdua total d’aquest patrimoni del nostre idioma. Coneixeu alguna expressió a alguna paraula en desús? :-)
Comentaris