Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ja fa més de mig any que hi va haver el devastador terratrèmol a Haití. Però les urgències informatives fa que es parli poc del drama que allí es viu. Mig any després, les coses continuen tant malament com sempre en aquest racó del món. La vida continua girant, al seu ritme vertiginós, però allí la misèria continua. I malgrat tot, lluiten cada dia per tirar endavant. Nens orfes, gent mutilada fan del seu dia a dia una superació diària, comencen una nova vida cada dia esperant que quan el dia mori, tot hagi canviat una mica. Des d’aquí, encara que sigui fictícia, els envio una forta abraçada i tota la meva admiració. Algun dia, vencerem la injustícia, el nostre dia, arribarà!
Comentaris