Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Talteüll és el nom d’una bonica població de la Catalunya Nord (http://ca.wikipedia.org/wiki/Talte%C3%BCll) a on m’agrada anar sovint ja sigui per gaudir del paisatge, banyar-me a les gorgues, fer un passeig, escalar, etc. Ara feia temps que no hi anava, però aquest cap de setmana vaig tenir la sort de poder-hi passar unes hores envoltada d’amics. I la sensació va ser agredolça. Sota els cingles que van acollir fa 450.000 anys l’home de Talteüll (en aquesta població del Rosselló hi ha fins i tot el centre europeu de la Prehistòria) hi havia moltíssima gent banyant-se i gaudint dels dies assolellats. Però alhora el paisatge que temps ha era impol·lut, estava ple de llaunes, papers i envasos de tota mena. Restes de fogueres, contaminació acústica amb la música a tot drap (fins i tot uns portaven un generador per la tenda, de manera que la tranquil·litat de la nit es veié pertorbada), etc. Llàstima que la màgia i la bellesa d’indrets tant bonics com el d’aquest racó dels Països Catalans es vegin trencats per la indecència de moltes persones que no tenen la més mínima consideració a la resta de gent que també li agrada gaudir de la mare terra. Molta ràbia i tristesa, altra vegada, de veure com no sabem respectar allò que la terra en ofereix; de malmetre una cosa que no ens pertany. Nosaltres hi som de pas i no tenim cap dret a fer malbé allò que la natura fa segles que conserva. Quan n’aprendrem? Espero que sigui aviat. Mentrestant, us recomano una passejada per aquesta bonica població i tot el seu entorn!
Comentaris