Talteüll

Talteüll és el nom d’una bonica població de la Catalunya Nord (http://ca.wikipedia.org/wiki/Talte%C3%BCll) a on m’agrada anar sovint ja sigui per gaudir del paisatge, banyar-me a les gorgues, fer un passeig, escalar, etc. Ara feia temps que no hi anava, però aquest cap de setmana vaig tenir la sort de poder-hi passar unes hores envoltada d’amics. I la sensació va ser agredolça. Sota els cingles que van acollir fa 450.000 anys l’home de Talteüll (en aquesta població del Rosselló hi ha fins i tot el centre europeu de la Prehistòria) hi havia moltíssima gent banyant-se i gaudint dels dies assolellats. Però alhora el paisatge que temps ha era impol·lut, estava ple de llaunes, papers i envasos de tota mena. Restes de fogueres, contaminació acústica amb la música a tot drap (fins i tot uns portaven un generador per la tenda, de manera que la tranquil·litat de la nit es veié pertorbada), etc. Llàstima que la màgia i la bellesa d’indrets tant bonics com el d’aquest racó dels Països Catalans es vegin trencats per la indecència de moltes persones que no tenen la més mínima consideració a la resta de gent que també li agrada gaudir de la mare terra. Molta ràbia i tristesa, altra vegada, de veure com no sabem respectar allò que la terra en ofereix; de malmetre una cosa que no ens pertany. Nosaltres hi som de pas i no tenim cap dret a fer malbé allò que la natura fa segles que conserva. Quan n’aprendrem? Espero que sigui aviat. Mentrestant, us recomano una passejada per aquesta bonica població i tot el seu entorn!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís