Japó, dia 13: Kyoto sota la pluja

La nit ha estat plujosa a Kyoto. Com que estàvem rebentats, hem dormit com socs. Només de sortir una pluja força intensa ens ha saludat, una pluja que ja no ens abandonaria durant la resta del dia. Hem anat directament a l’estació, a on hem esmorzat i hem comprat els tiquets de bus que ens permetrien desplaçar-nos per tota la ciutat. Cal dir que els mapes de bus són molt útils i molt ben explicats, destinats al turisme. Des de cada lloc d’interès ja et marquen com arribar al següent de manera molt senzilla. Hem pujat a l’autobús i hem baixat a la parada del Rokuon-Ji. Allí el primer pas ha estat anar al Temple daurat o Kinkakuji Temple. Al Japó, tal i com ja vam comprovar a Okinawa, els autobusos funcionen diferentment del que estem acostumats. Si són autobusos urbans es paga a la sortida, posant els diners dins d’una urna o bé la targeta. I si són interurbans, et donen un paperet a on hi ha el número de parada i quan baixes, mires a una pantalla electrònica el teu número de parada a on has pujat i seguidament pagues el que pertoca. El pavelló daurat (http://en.wikipedia.org/wiki/Kinkaku-ji), és un temple classificat com a budista i construït a partir del 1394. Aquest pavelló, envoltat per un preciós llac és patrimoni de la UNESCO des de 1994. Hem pagat els preceptius 500 iens, enmig d’una increïble munió de turistes tots amb el seu paraigües i hem començat el recorregut. Sincerament, ha estat molt deslluït per la pluja, en determinats moments molt i molt intensa i la quantitat de turistes i paraigües que feien difícil avançar. Tot i això la bellesa del lloc no té pèrdua. Senzillament, impressionant. Els jardins curosament cuidats, el pavelló amb la seva esplendor daurada, els caminets, tot forma una postal en perfecta harmonia. Segurament, amb sol, la imatge hauria estat cromàticament diferent! La insistent pluja ha fet que acabéssim marxant, potser amb un regust agredolç perquè hauríem volgut visitar la zona amb més calma. El següent pas visitar el temple de Ryoanji (http://en.wikipedia.org/wiki/Ry%C5%8Dan-ji). Sota una pluja de mil dimonis hem passejat com hem pogut pel jardí que envolta un llac, amb la frondosa i verdíssima vegetació pertot arreu (no m’estranya que sigui tan verd amb tanta pluja!). Hem entrat a veure el Rock Garden, un simple jardí classificat com a màxim exponent de l’art Zen. Consta només de 15 roques col·locades de manera harmònica, sobre una grava blanquíssima i a on cadascú ha de trobar el significat d’aquestes roques. L’estoneta allí ens ha servit per resguardar-nos de la pluja durant una estona i descansar una mica els nostres peus rebullits. Seguidament hem continuat la ruta establerta (aquí també ho tenen molt que et marquen les rutes dels llocs) i hem anat a buscar el bus. D’aquests dos llocs em quedo amb la bellesa de les construccions i els jardins, impecablement cuidats. Però també que seria un gaudi immens poder-los passejar a fons, ja que en molts llocs els jardins només es poden visitar en ínfima part; molts corriols estan tancats. El següent pas del nostre periple mullat per Kyoto (ja que no ha parat de ploure en tot el matí) ha estat agafar el bus fins anar a l’altra punta de la ciutat. El viatge ha estat entretingut ja que hi havia un senyor que només feia que xerrar en veu alta i anar-se canviant de seient sense solta ni volta...Hem baixat a la parada de bus que hi ha davant del Kiyomizu Temple (http://en.wikipedia.org/wiki/Kiyomizu_Temple) i després de titubejar una miqueta hem acabat dinant en un dels restaurants de la zona. Una de les altres curiositats del país és que sempre et serveixen aigua de manera gratuïta. I quan vas al lavabo, en molts llocs has de posar la mà davant d’un sensor, i un cop això fet es dispara la cisterna de la cadena. Que en són de modernitzats! Després de satisfer la gana i de nou sota la pluja hem anat fins al temple, a on hem penjat un desig en una de les zones habilitades per a fer-ho. Hem passejat una estona per davant del temple i els voltants, però de nou la insistent aigua que queia ha fet que marxéssim, no sense aturar-nos a alguna de les múltiples botigues de regals del voltant del temple i tampoc sense deixar de tastar una pasta feta de te verd i unes mongetes dolces. Tot i que la pluja feia venir ganes de desistir, encara hem anat a visitar el Heian Shrine (http://en.wikipedia.org/wiki/Heian_Shrine), una immens porta taronja que fa de portalada als temples de Yoshida Shrine, Kurodane Konkai Komoyoji Temple i al Shinnyodo Temple. Allí ens hem rentat les mans i els peus amb una cassoleta que hi havia en un safareig exterior. Tot i que hauríem voltat de bona gana una estona més, la pluja fortíssima ha provocat que ens en resguardéssim i que acabéssim a la zona del Gjon i Shijo, la zona comercial. Aquesta zona està perfectament dissenyada perquè els turistes i els no turistes puguin passejar-s’hi, resguardats de la pluja, car està gran part de davant de les botigues cobert. Després de menjar un dònut de cafè i un de iogurt de maduixa, hem passat la resta de la tarda passejant enmig de la multitud de mercats coberts que hi ha per la zona. A Tokyo hem començat a trobar fleques, però el pa no és un element gaire present, per no dir gens, de la dieta japonesa. A Okinawa, per exemple no vam veure ni una sola fleca en cap dels dies, ni en prou feines pa o derivats. A Kyoto, ja una ciutat més turística, sí que hi ha fleques. A Kyoto també hem vist un bon nombre de botigues amb dolços típics. A Okinawa tampoc vam trobar cap carnisseria ni peixateria, per exemple. Només un dia, intricat en un dels múltiples carrers del mercat que visitàvem diàriament vam descobrir un passadís que amagava una mercat de peix, carn i verdura, tot fresc. Però a part d’aquest mercat gairebé semiclandestí, res més pel que fa a productes bàsics. I a Kyoto, tres quarts del mateix. Finalment, quan ja era fosc i a fora (per fi!) havia parat de ploure, hem agafat un bus i en arribar a l’estació central hem comprat el sopar i ens l’hem vingut a menjar al ryokan, tot descansant els peus arrugats de tanta aigua que avui han hagut de suportar. Però Kyoto és bellíssima, inclús sota la pluja insistent!
La foto és del Temple daurat, el Kinkakuji Temple, amb la seva esplendor daurada i el llac ple de vegetació que l’envolta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís