Japó, dia 10: turisme per Naha (Okinawa)

Avui ja fa més d’una setmana que estem a Okinawa. Ens llevem més tard, ja que el congrés ja s’ha acabat. Enllestim tota la parsimònia de vestir-nos i anem a esmorzar: una miqueta de pasta, puré de patates, croissant, cafè, profiteroles, iogurt, macedònia, etc... són algunes de les menges i begudes que podem tastar. Seguidament, com que tenim el dia lliure a Naha, anem a fer un recorregut turístic. Primerament agafem la línia de bus local 1 que ens porta fins al Shuri Castle, un castell de la dinastia dels Ryukyu, que va ser centre econòmic, polític i cultural de les illes Ryukyu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ryukyu) fins el 1879, quan Okinawa esdevingué una prefectura del Japó. El castell va ser destruït durant la batalla d’Okinawa, el 1945 (http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d%27Okinawa), però fou reconstruït el 1992. Després de pagar el preceptius 800 iens, hem entrat al castell, i com a molts llocs (per exemple als provadors de les botigues o també en alguns restaurants), ens han fet descalçar i ens han donat una bossa per guardar les sabates mentre visitàvem l’impressionant castell (tot i que es notava que no fa gaires anys que fou reconstruït). Hem pogut contemplar les diferents estances que conformaven el castell i fotografiar-ne algunes. Seguidament, després de la visita, ens estat una estona voltant pels bonics parcs adjacents, escrivint postals i gaudint del silenci, només trencat pel soroll del aigua del riu que teníem dessota els nostres peus. Hem passejat una estoneta més per la zona del Shuri Castle (http://en.wikipedia.org/wiki/Shuri_Castle) i quan ens disposàvem a marxar d’aquest indret (a on també hi ha la Sonohyan Utaki Stone Gate, patrimoni de la Unesco) per dirigir-nos als jardins reials de Shikinaen, ens han informat que avui, en ser dimecres, els jardins estan tancats. Així doncs, hem retornat cap al Kokusai street, a on ens hem passejat pel mercat i pel Heiwa street. Tenia la intenció de comprar les patates típiques d’Okinawa (http://www.wisegeek.com/what-are-okinawan-sweet-potatoes.htm) per endur-me’n, però la senyora de la botiga, en no ser oriental, no me les ha volgut vendre, m’ha dit que no les podia treure de l’illa (com que no parlava res d’anglès, això és el que hem deduït pels gestos que ens feia...). Després, hem anat a dinar a un restaurant mig italià per canviar una mica de menú. Una pizza, una amanida i un batut d’algues han estat el meu dinar. Sortint del restaurant hem entrat a una botiga-pastisseria, a on després de fer alguns tastets també hem pogut observar com fan les pastes de patata d’Okinawa. I com que a les nits, a causa de l’elevada xafogor, no es pot dormir gaire bé i no descansem gaire, i sumat amb el fet que el cel amenaçava pluja, hem retornat a l’hotel a descansar una estona. A més, en ser dimecres, no sé perquè, molts dels llocs turístics estan tancats. Tot descansat m’he llegit les notícies de Catalunya via internet i... millor no comentem com se m’ha remogut la bilis amb tot això de la sentència de l’Estatut! Després de la reparadora migdiada, hem anat per última volta a fer un passeig per Kokusai-dori i comprar algunes cosetes. I per acabar la nostra darrera nit en aquesta illa del Pacífic, hem anat a sopar en un restaurant a on hem menjat la patata típica arrebossada, una amanida, una pizza que posava que era típica d’aquí però amb el mateix gust que qualsevol altra i una gerra de cervesa (aquesta pel mòdic preu de menys d’un euro). I després de 10 dies encara no m’he acostumat del tot a menjar amb els pals ni a que em donin com a tovalló una tovallola petita, com un eixugamans humit embolcallat amb plàstic. En fi, això és el Japó, o més ben dit, Okinawa. I demà ja abandonem Okinawa, aquesta bonica illa del Pacífic...

La imatge correspon a una de les sales del castell de Shuri.