Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquesta setmana s'ha celebrat un tristíssim aniversari, el de la matança d'Srebrenica, perpretada pels serbis contra els ciutadans musulmans d'aquesta ciutat de Bòsnia durant la cruenta guerra dels Balcans (http://ca.wikipedia.org/wiki/Srebrenica). Allí hi moriren uns vuit mil homes entre 16 i 60 anys. Un holocaust que Europa i el món no van saber o no van voler aturar. I avui encara els criminals que van donar les ordres de les execucions massive (de les quals encara en queden fosses comunes per desenterrar) campen lliures pel món i protegits per l'exèrcit de Sèrbia. Aquesta setmana sortiren pels mitjans de comunicació imatges desoladores de la gent que encara donava sepultura als seus familiars. I també es va poder veure com l'actual govern de Sèrbia comminava a la companya sentimental de Ratko Maldic a no avergonyir-se del seu passat. Moltes llàgrimes a punt d'escapar-se, llàgrimes de dolor i de ràbia i indignació alhora. Srebrenica, una abraçada molt gran!
Comentaris