10-J

El 10 de juliol de 2010 ja és una data per recordar a la història del nostre país. A Barcelona, la capital del país s’hi celebrà una manifestació a on més d’un milió i mig de catalans van dir prou. Prou a les retallades estatutàries d’un tribunal constitucional del país veí, totalment anacrònic i deslitigimat. Els catalans ja no ens conformem amb el que tenim. Allà hi havia més d’un milió i mig de persones vingudes d’arreu del Principat i dels Països Catalans. Grans (el més veterà, 102 anys) i petits, nascuts aquí o nouvinguts. De terra endins i de mar enllà. I amb un crit gairebé unànime: volem més, i més; la llibertat, la independència. No vaig poder assistir físicament a la manifestació, però l’esperit hi era. Autèntica pell de gallina en veure la riuada de gent amb estelades i senyeres clamant per la llibertat, per un poble lliure, perquè ens deixin decidir. També aplaudeixo les escridassades (sempre des del més absolut respecte, però) contra els polítics de fireta que ens governen. Ells també tenen part de culpa que ara per ara estem a on estem. Hi ha un abans i un després des d’aquest dissabte de juliol. Ha començat el camí, ja sense aturador, per bé que serà ple d’obstacles, vers la plena sobirania, vers la INDEPENDÈNCIA! Visca la terra lliure! Endavant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol