Administració pública

Dilluns de juliol. Nou del matí en un centre de l’administració pública. L’horari d’atenció al públic dic que és obert de 9 a 2. Espero prudentment a entrar a les 9.05. Ningú, només l’amable conserge. 9.10: buidor a la sala. 9.15: comença a arribar una de les treballadores. Excusant-se en què divendres va plegar tard i que la companya de feina no es troba bé, m’atén. 9.20: marxo. Gairebé ningú més ha arribat a treballar. I aquest seria un exemple ben real, com altres que he viscut. No vull generalitzar, però aquest fet és massa recurrent en l’administració que ha de vetllar pels nostres serveis. Aquesta gent la paguem amb els nostres diners. I com a mínim, reclamo que es compleixin els horaris establerts. Així va el país. Potser són el reflex dels nostres governants, que van a destemps, passant d’esquilletes sobre el que el poble reclama...
Queda dit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol