Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (VIII)


El destí tràgic de Hussayn va sacsejar una part dels musulmans provocant-los la determinació de combatre fins al final per un ideal de poder considerat just i respectuós amb els fonaments autèntics de l'islam. El que s'anomenarà el "martiri de Hussayn" ha esdevingut una fita fonamental del xiisme, que ho commemora cada any amb processons de penitents, convertint-se en símbol de la lluita contra la injustícia.
Però els descendents de Hussayn, dirigents o imams de la comunitat, atès el caràcter hereditari atribuït per a la successió també van patir tots una fi tràgica. El poder temporal plantejava doncs un problema, que es va solucionar gràcies al fenomen de l'"ocultació" o gayba: el setè imam Ismaïl ibn Jàfar, va "desaparèixer" i una part de la comunitat va considerar que s'havia "ocultat" per mitjans sobrenaturals però que seguiria viu fins a la seva tornada al final dels temps, i per això no el podia succeir ningú. Així van posar fi a la qüestió, cosa que va permetre un acatament formal del poder polític imperant. Els xiïtes que van creure en aquesta ocultació foren anomenats a partir d'aleshores "septimams" (pel número de l'imam desaparegut) o ismaïlites (pel nom de l'imam, Ismaïl).
La majoria de la comunitat, però, va considerar que Ismaïl era simplement mort i va seguir reconeixent com a imams als seus descendents, raó per la qual van ser anomenats imamites. No obstant això, van acabar reconeixent el seu propi fenomen d'ocultació: segons la creença d'aquest grup, Muhàmmad al-Mahdí, el dotzè imam, es va escapar de la presó per mitjans sobrenaturals i va desaparèixer l'any 874, i als imamites se'ls va anomenar, a partir d'aquell moment, "duodecimams". Així, l'existència de l'Imam Ocult dóna una forta dimensió esotèrica al xiisme.

Les escissions

Els xiisme ha patit diverses escissions al llarg de la història, però en l'actualitat només n'hi ha tres que tinguin un nombre significatiu de seguidors: els imamites, els ismaïlites i els zaidites. El 680 es dividiren en alideshassanites i husseinites. Es reagruparen el 681, però el 683 es tornaren a dividir en alides i penitents, divisió que només durà un any, ja que es tornaren a dividir en alides i hanafites o mukhtarites. D'aquests últims se n'escamparen dues branques el 687, una que tornà a l'ortodòxia i una que formà el grups dels haiximites, que després originaren els abbàssides en començar el segle VIII. Els alides i part dels hanifites es reagruparen el 687. El 740 se'n van separar els zaidites, que després van originar els hassanites (762) i els ibrahimites (prop del 765), els quals es van dividir entre hadites i sakites cap al 768/770. Dels hadites van sorgir els dailemites i els idrissites. De la branca principal dels xiïtes se'n van separar, cap a l'any 800, els jafarites.
Branques
La fe xiïta s'ha anat dividint al llarg de la història a causa dels imamats, i cada branca recolza diferents imams. La branca més gran és la de l'imamisme, que representa al voltant del 85% dels xiïtes. Les úniques dues branques diferents que sobreviuen són la zaidita i la ismaïlita. Cadascú d'aquests tres grups segueix una línia diferent de l'imamat.

Celebracions
Els sunnites i els xiites duodecimams celebren, entre d'altres, aquestes festes anuals:
·         Id al-Fitr (عيد الفطر), que marca la fi del dejuni del mes de ramadà i correspon al primer dia del mes de xawwal.
·         Festa del sacrifici (عيد الأضحى), que marca la fi del hajj o pelegrinatge a la Meca. Comença el dia 10 del mes de dhu-l-hijja, l'últim de l'any.
Les festes següents són exclusivament xiïtes:
·         L'Aixura (عاشوراء), el dia 10 de muhàrram. Els sunnites també ho celebren però li atorguen un significat diferent.
·         Arbaín, la festa que commemora el patiment de les dones i xiquets de la casa de Hussayn.
·         Màwlid an-Nabí, la data de naixement de Mahoma, el dia 17 del mes de rabí al-àwwal per als xiïtes.

Difusió
Els xiïtes constitueixen avui entre un 10 i un 20% dels musulmans al món, mentre que la resta són en la gran majoria sunnites. Són majoritaris a l'Iran, l'Azerbaidjan, l'IraqBahrain i el sud del Líban, i existeixen minories xiïtes en altres llocs, especialment a Síria, l'Afganistan i el Pakistan.
«
...els xiïtes representen al voltant del 10 o el 15% dels musulmans al món. No tenim dades precises perquè en gran part de l'Orient Mitjà no es convenient tenir-ne, especialment per als règims que governen. Pero els càlculs diuen que són més o menys el 10 o el 15% dels musulmans al món, el que fa entre 165 i 190 milions de persones ...] La gran majoria d'aquesta població viu entre el Pakistan i el Líban. L'Iran sempre ha sigut un país xiïta, amb una població d'uns 60 milions. Pakistan és el segon país xiïta, amb una població d'uns 30 milions. I, potencialment, hi ha una quantitat important de xiïtes a l'Índia i a l'Iraq.
»
— Vali Nasr , 18 d'octubre del 2006
Els països amb majoria xiita són IranIraqAzerbaidjan i Bahrain. A l'Orient Pròxim, representen entre el 36,3% i el 38,6% de la població. Els musulmans xiïtes constitueixen al voltant del 35% de la població del Líban, 45% a Iemen, 20-40% a Kuwait, 20% a Turquia, 10-20% al Pakistan i 10-19% a l'Afganistan.
Els països amb més d'un milió de població xiïta són, en ordre descendent: Iran, Pakistan, Índia, Irak, Turquia, Iemen, Azerbaidjan, Afganistan, Arabia Saudita, Síria, Nigèria, el Líban i Tanzània.
A Arabia Saudita hi ha diverses comunitats xiïtes, entre els quals hi ha els duodecimans de Bahrain a la província est, els Nakhawila de la ciutat de Medina, els ismaïlites sulaymanis i els zaïdites de Najran. Hi ha altres comunitats destacables de xiïtes en les regions costaneres de l'oest de Sumatra i Aceh a Indonèsia. A la resta d'Àsia els musulmans són predominantment sunites xafiïtes i la presència de xiïtes hi és escassa.
Hi ha una minoria xiïta present a Nigèria, concentrada a la regió de Kano. A l'est d'Àfrica hi ha diverses poblacions de xiïtes ismaïlites, la majoria descendents d'immigrants del sud d'Àsia durant el període colonial, com els Khoja.
Segons els musulmans xiïtes, un dels problemes persistents en calcular la població xiïta és que els països on aquests no són una minoria significativa consideren que tota la població és sunnita. Per exemple, l'auge de la Casa dels Saüd a Aràbia Saudita va suposar una discriminació oficial contra els xiïtes.
·         El xiisme ismaïlita existeix a l'Índia, el Pakistan, Síria i el Iemen.
·         Els drusos es troben sobretot a la regió situada entre el sud del Líban, els Alts del Golan i el nord d'Israel.
·         Els zaidites es troben principalment al Iemen.
·         Els alauites són força nombrosos a Síria. La família del cap d'Estat sirià pertany a aquesta confessió.
·         Els alevis es troben al centre i est de Turquia.”
(Continuarà)
(La fotografia és des de la fortalesa de Shawbak)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís