Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (V)


Sara féu expulsar Agar i Ismael. Erren al desert i serien morts de set si l'arcàngel Gabriel no hagués vingut a indicar a Agar un pou ple d'aigua. La tradició musulmana designa generalment aquest punt d'aigua com el pou de Zamzam, a Aràbia Saudita. La carrera d'Agar lamentant-se de no trobar aigua a donar al seu fill moribund és reproduïda cada any pels pelegrins musulmans en el moment del hajj a la Meca en el transcurs d'una jornada particular entre Safà i Marwah (saʿīy, سَعْيي, carrera; effort; recerca).
És llavors que arriba l'ordre divina de sacrificar Ismael, aquest fill únic que té gran importància als ulls d'Abraham. La tradició situa aquest esdeveniment prop de la Meca, a l'emplaçament designat com a Mina. El relat alcorànic no anomena explícitament el fill sacrificat, però el context suggereix fortament que és Ismael, jugant sobre l'ambigüitat del "fill únic". Els hadits són, en canvi, més explícits.
Tres àngels, sota la forma d'homes, li anuncien el naixement d'un fill de Sara (Isaac), malgrat la seva vellesa i l'esterilitat de la seva dona que és també menopàusica. Segons At-Tabarí, es tracta dels tres arcàngels GabrielMiquel i Rafael. Els àngels li fan saber igualment que són enviats per Déu per destruir el poble del seu nebot, Lot, que serà salvat ell i la seva família exceptuat la seva dona, que forma part dels condemnats.
Reconstrueix la "Casa Sagrada del Molt-Alt" (la Kaba) amb l'ajuda d'Ismael, construïda originalment per Adam i destruïda pel diluvi en els temps de Noè, Déu ordenà a Abraham de reconstruir-la a l'indret on havia deixat el seu fill gran establir-se. Déu li hauria ensenyat igualment com ressuscitarà les morts el dia de la Resurrecció.”
Referent al Ramadà, hi ha aquesta informació a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Ramadan; https://ca.wikipedia.org/wiki/Sawm ):” El sawm (en àrab صومṣawm, "abstinència") o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà. Es tracta d'un dels cinc pilars de l'islam i és obligatori per a tots els fidels púbers, excepte si posa en perill la salut o en certs altres casos específics. Aquest dejuni és citat a la segona sura de l'Alcorà (II, 183-185 i 187), on s'especifica que ha estat instaurat perquè els creients cultivin la seva pietat. Així, el sawm s'entén com un exercici espiritual que permet condicionar el qui el practica a una reflexió interior i una devoció envers Déu.
La festa rememora la "recitació" o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L'inici i el final d'aquest període no és el mateix per a tots els creients i varia segons la franja horària en la qual viuen, perquè depèn de la visió que es té de la lluna.
Pràctiques i costums
Pels musulmans el sawm és viscut, doncs, com a un conjunt d'activitats festives (religioses, gastronòmiques i familiars) destinades a renovar la fe en Al·là, i durant aquests dies no només practiquen el dejuni, sinó que es concentren en l'oració i la pregària, dediquen menys temps als afers quotidians i practiquen especialment la solidaritat amb els més desvalguts.[
El dejuni comença cada dia a trenc d'alba i s'acaba amb la posta del sol. A nivell tècnic, aquesta pràctica implica diverses nocions:
1.     La intenció (نِيَّة niyya): s'ha de fer la primera nit que precedeix el dejuni.
2.     Abstenir-se (إمساك imsāk) de menjar, beure o fumar (excepte els nens, els soldats, els viatgers, les dones embarassades o en període d'alletament i els malalts). En cas de no poder fer-ho, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l'any.
3.     Abstenir-se de mantenir relacions sexuals (جماع ǧimā‘) durant el dia.
4.     Abstenir-se de la masturbació (إستمناء istimnā).
5.     Abstenir-se de provocar-se vòmits (إستقاء istiqā).
Al món musulmà, durant aquests dies, la vida pren un altre ritme: la vida administrativa i laboral s'adapta a aquests preceptes i molts establiments de restauració només obren per la tarda, després de la posta de sol. Cada vespre, el trencament del dejú és marcat per les sirenes de les mesquites i que ressonen per totes les ciutats i pobles. Aquest trencament del dejú és celebrat alegrement pels creients, que s'afanyen a menjar abundosament al voltant d'una taula, rodejats de familiars i amics. Sovint aquests sopars van acompanyats de l'intercanvi de regals de tot tipus. És a l'interior de cada casa on el sawm es viu amb més intensitat: les famílies conviden els seus veïns, familiars i amics a degustar l'harira o altres plats i fer plegats el trencament del dejú diari. També és costum que els dies de ramadà s'aprofitin per anar a comprar roba nova.
El capvespre del dia 27 d'aquest mes sagrat se celebra 'la Nit del Poder' o 'Nit del Destí', el jorn més importants del ramadà. Es creu que en aquest dia Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà i, que, per això, és en aquest dia quan Déu determina els destins del món de l'any vinent. Una creença popular determina que qualsevol desig demanat aquest dia és concedit.
El sawm acaba amb l'Id al-Fitr, literalment 'festa petita', una celebració que marca el final del període d'abstinències.
Referent a la peregrinació a La Meca (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Meca ), es conta el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hajj; https://en.wikipedia.org/wiki/Hajj ):” El hajj —de l'àrab حَجّḥajj, «pelegrinatge»— és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja. Es tracta del cinquè pilar de l'islam i s'ha d'efectuar almenys un cop a la vida, tot i que només és preceptiu per a aquells fidels que, estant capacitats, disposin de mitjans per a poder-lo fer.
La visita estricta als llocs sants de la Meca s'anomena pelegrinatge menor o umra, i té l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaba, la casa de Déu, que, per als musulmans, és el centre del món. El hajj, o gran pelegrinatge, consisteix a complir els rituals del pelegrinatge menor (els relacionats amb la Kaba) i, a més, també visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: MinaMuzdàlifa i Arafat, durant els dies que van del 8 al 13 del mes de dhu-l-hijja (darrer mes del calendari islàmic)
(Continuarà)
(La fotografia correspon, de nou, a la fortalesa de Shawbak)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís