Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (XXV)
Escoles de Dret
Una màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh) que serveix per a "traduir" les indicacions dels texts sagrats en
lleis concretes aplicables. Per a fer-ho, els legisladors (alfaquins) disposen
d'una sèrie d'eines basades en l'esforç de comprensió personal (ijtihad), és a dir, el consens (ijmà), l'analogia (qiyàs) o el
respecte de l'opinió tradicional dels erudits (taqlid).
A l'origen, diferents sahaba (aquells qui van conèixer Muhàmmad) van crear llur escola de
jurisprudència, però amb el pas del temps, certes d'entre elles es van anar
consolidant mentre que d'altres van desaparèixer. Les diferències entre
aquestes escoles d'interpretació es manifesten en qüestions pràctiques menors,
i la majoria dels sunnites les consideren totes legítimes.
Actualment hi ha quatre escoles reconegudes dins del sunnisme:
Hanafita
Hanafita -
Fundada per Abu-Hanifa
an-Numan, es considera
que és l'escola més oberta a la modernitat. A escala mundial és seguida per un
45,5% de musulmans i és predominant a Egipte del nord, el Pakistan, l'Índia, l'Iraq, Turquia, els Balcans i a molts països occidentals.
Xafiïta
Xafiïta - Va
ser fundada per Muhàmmad ibn
Idrís aix-Xafií, i va tenir
partidaris entre molts dels grans erudits musulmans. És practicada per tot el
món musulmà, però és predominant a Egipte, Somàlia, Indonèsia, Tailàndia, Singapur, pels kurds i a les Filipines. A escala
mundial és seguida per un 28% de musulmans, sent la segona màdhhab més important en terme
de seguidors.
Malikita
Malikita -
L'escola malikita deriva dels treballs de l'imam Màlik ibn Anas. Predomina a
l'Àfrica del
Nord i Occidental. És seguida per aproximadament un 15% de musulmans.
Hanbalita
Hanbalita -
Considerada la més conservadora de les quatre escoles, és la que té més
confiança en els hadits i rebutja l'ús de l'argument filosòfic en qüestions de
creença religiosa. L'escola va ser iniciada pels estudiants d'Àhmad ibn
Hanbal. La
jurisprudència hanbalita és predominant entre musulmans de la Península
Aràbiga. En deriva
el wahhabisme, doctrina oficial de l'actual Aràbia Saudita.
Zahirita
El zahirita (de l'àrab zahir,
"sentit literal") (vigent entre els segles X i XIV), sorgit
a Pèrsia, va ser alhora una escola teològica i una escola jurídica (màdhhab), sobretot a l'Àndalus, tot i que
aquest vessant va desaparèixer amb la dislocació musulmana a la península
Ibèrica. És una escola literalista que rebutja aferrissadament el qiyàs (ús de l'analogia).
Escoles i moviments
derivats
Existeixen un cert nombre de moviments sorgits d'aquestes escoles
jurídiques i teològiques que, o bé només han adoptat una part dels ensenyaments
tot manifestant el seu desacord amb la resta, o bé han sintetitzat les
ensenyances de diferents corrents tot creant un nou corpus d'idees.
Wahhabisme
El wahhabisme és un
moviment reformador, purità i legalista, d'inspiració hanbalita, creat
al segle XVIII per Ibn Abd-al-Wahhab a
la Península
aràbiga. Té
l'objectiu de restaurar un islam pur, desempallegat de les innovacions
aportades per la tradició, que considera com a supersticions i
desviaments herètics i idolatres. Els
wahhabites pensen que només les primeres tres generacions de musulmans (sàlaf), és a dir, la dels contemporanis de Muhàmmad (sahaba) i les dues següents (tabin i taba at-tabin)
constitueixen exemples vàlids per a la pràctica de la religió. Així, els
wahahbites titllen per exemple el sufisme i el xiisme d'heretgies. Es tracta de l'escola que domina oficialment
l'actual Aràbia Saudita.
Salafisme
El salafisme va
aparèixer a Egipte a finals del segle xix com una via de modernització de l'islam que evita
inspirar-se de la civilització Occidental. Com els wahhabites, els salafistes
preconitzen el retorn a l'islam original de les tres primeres generacions (sàlaf), considerant que cal cercar en
aquell període les indicacions bàsiques per a renovar l'islam actual. Avui dia
aquesta denominació inclou tant islamistes moderats com extremistes, i fins i
tot es fa servir com a sinònim de wahhabisme.
Deobandi
Deobandi, que va aparèixer l'any 1886 al Subcontinent indi,
és un moviment reformador integrista que també defensa un retorn als primers
temps de l'islam i que es declara anti-occidental. És present a l'Àsia del sud i l'Afganistan, i
darrerament s'ha estès a altres països com Sud-àfrica i
el Regne Unit. Els deobandis segueixen el fiqh d'Abu-Hanifa i
l'escola maturidita d'aqida.
Els talibans han estat influïts pel pensament d'aquesta escola, encara
que n'apliquen una versió estricta i simplista dels seus ensenyaments. El grup
missioner més gran que segueix el moviment és el Tablighi
Jamaat.
Barelvi
Barelvi és un extens moviment present al Subcontinent indi,
creat el 1880 per Ahmed
Raza Khan Barelvi (Rohilkhand, Índia) per
defensar les creences i pràctiques tradicionals de les crítiques dels moviments
reformadors que preconitzaven un retorn a l'islam original. S'inspira del
hanafisme, l'aixarisme i el maturidisme, i inclou moltes pràctiques i ritus del
sufisme popular. Manté relacions conflictives amb els moviments integristes de
la regió, com el Deobandi, l'Ahl al-Hadith i els talibans.
Germans Musulmans
Els Germans Musulmans és
una organització fundada per l'erudit egipci Hassan al-Banna l'any 1928. Amb les seves diverses branques és el moviment sunnita més gran
del món àrab. Els Germans Musulmans no es preocupen pels detalls teològics i
accepten els musulmans de qualsevol de les quatre escoles ortodoxes sunnites.
Els seus objectius són restablir el califat i obtenir una major islamització de la societat, considerant
que només l'Alcorà i la sunna són "l'únic punt de referència per a ordenar
la vida familiar, individual i comunitària musulmana, així com l'estat."
Jamaat al-Muslimín
Jamaat
al-Muslimín va
néixer al Sud-est
asiàtic als anys 1960, creat
per Syed
Masood Ahmad. És un
moviment extremadament rigorista, actualment basat al Pakistan, i molts grups
extremistes i terroristes islàmics se'n reivindiquen seguidors.
(Continuarà)
(La fotografia és de Petra)
Comentaris