Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (XXV)


Escoles de Dret

Una màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh) que serveix per a "traduir" les indicacions dels texts sagrats en lleis concretes aplicables. Per a fer-ho, els legisladors (alfaquins) disposen d'una sèrie d'eines basades en l'esforç de comprensió personal (ijtihad), és a dir, el consens (ijmà), l'analogia (qiyàs) o el respecte de l'opinió tradicional dels erudits (taqlid).
A l'origen, diferents sahaba (aquells qui van conèixer Muhàmmad) van crear llur escola de jurisprudència, però amb el pas del temps, certes d'entre elles es van anar consolidant mentre que d'altres van desaparèixer. Les diferències entre aquestes escoles d'interpretació es manifesten en qüestions pràctiques menors, i la majoria dels sunnites les consideren totes legítimes.
Actualment hi ha quatre escoles reconegudes dins del sunnisme:

Hanafita

Hanafita - Fundada per Abu-Hanifa an-Numan, es considera que és l'escola més oberta a la modernitat. A escala mundial és seguida per un 45,5% de musulmans i és predominant a Egipte del nord, el Pakistan, l'Índia, l'IraqTurquia, els Balcans i a molts països occidentals.

Xafiïta

Xafiïta - Va ser fundada per Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií, i va tenir partidaris entre molts dels grans erudits musulmans. És practicada per tot el món musulmà, però és predominant a EgipteSomàliaIndonèsiaTailàndiaSingapur, pels kurds i a les Filipines. A escala mundial és seguida per un 28% de musulmans, sent la segona màdhhab més important en terme de seguidors.

Malikita

Malikita - L'escola malikita deriva dels treballs de l'imam Màlik ibn Anas. Predomina a l'Àfrica del Nord i Occidental. És seguida per aproximadament un 15% de musulmans.

Hanbalita

Hanbalita - Considerada la més conservadora de les quatre escoles, és la que té més confiança en els hadits i rebutja l'ús de l'argument filosòfic en qüestions de creença religiosa. L'escola va ser iniciada pels estudiants d'Àhmad ibn Hanbal. La jurisprudència hanbalita és predominant entre musulmans de la Península Aràbiga. En deriva el wahhabisme, doctrina oficial de l'actual Aràbia Saudita.

Zahirita

El zahirita (de l'àrab zahir, "sentit literal") (vigent entre els segles X i XIV), sorgit a Pèrsia, va ser alhora una escola teològica i una escola jurídica (màdhhab), sobretot a l'Àndalus, tot i que aquest vessant va desaparèixer amb la dislocació musulmana a la península Ibèrica. És una escola literalista que rebutja aferrissadament el qiyàs (ús de l'analogia).

Escoles i moviments derivats

Existeixen un cert nombre de moviments sorgits d'aquestes escoles jurídiques i teològiques que, o bé només han adoptat una part dels ensenyaments tot manifestant el seu desacord amb la resta, o bé han sintetitzat les ensenyances de diferents corrents tot creant un nou corpus d'idees.

Wahhabisme

El wahhabisme és un moviment reformador, purità i legalista, d'inspiració hanbalita, creat al segle XVIII per Ibn Abd-al-Wahhab a la Península aràbiga. Té l'objectiu de restaurar un islam pur, desempallegat de les innovacions aportades per la tradició, que considera com a supersticions i desviaments herètics i idolatres. Els wahhabites pensen que només les primeres tres generacions de musulmans (sàlaf), és a dir, la dels contemporanis de Muhàmmad (sahaba) i les dues següents (tabin i taba at-tabin) constitueixen exemples vàlids per a la pràctica de la religió. Així, els wahahbites titllen per exemple el sufisme i el xiisme d'heretgies. Es tracta de l'escola que domina oficialment l'actual Aràbia Saudita.

Salafisme

El salafisme va aparèixer a Egipte a finals del segle xix com una via de modernització de l'islam que evita inspirar-se de la civilització Occidental. Com els wahhabites, els salafistes preconitzen el retorn a l'islam original de les tres primeres generacions (sàlaf), considerant que cal cercar en aquell període les indicacions bàsiques per a renovar l'islam actual. Avui dia aquesta denominació inclou tant islamistes moderats com extremistes, i fins i tot es fa servir com a sinònim de wahhabisme.

Deobandi

Deobandi, que va aparèixer l'any 1886 al Subcontinent indi, és un moviment reformador integrista que també defensa un retorn als primers temps de l'islam i que es declara anti-occidental. És present a l'Àsia del sud i l'Afganistan, i darrerament s'ha estès a altres països com Sud-àfrica i el Regne Unit. Els deobandis segueixen el fiqh d'Abu-Hanifa i l'escola maturidita d'aqida. Els talibans han estat influïts pel pensament d'aquesta escola, encara que n'apliquen una versió estricta i simplista dels seus ensenyaments. El grup missioner més gran que segueix el moviment és el Tablighi Jamaat.

Barelvi

Barelvi és un extens moviment present al Subcontinent indi, creat el 1880 per Ahmed Raza Khan Barelvi (RohilkhandÍndia) per defensar les creences i pràctiques tradicionals de les crítiques dels moviments reformadors que preconitzaven un retorn a l'islam original. S'inspira del hanafisme, l'aixarisme i el maturidisme, i inclou moltes pràctiques i ritus del sufisme popular. Manté relacions conflictives amb els moviments integristes de la regió, com el Deobandi, l'Ahl al-Hadith i els talibans.

Germans Musulmans

Els Germans Musulmans és una organització fundada per l'erudit egipci Hassan al-Banna l'any 1928. Amb les seves diverses branques és el moviment sunnita més gran del món àrab. Els Germans Musulmans no es preocupen pels detalls teològics i accepten els musulmans de qualsevol de les quatre escoles ortodoxes sunnites. Els seus objectius són restablir el califat i obtenir una major islamització de la societat, considerant que només l'Alcorà i la sunna són "l'únic punt de referència per a ordenar la vida familiar, individual i comunitària musulmana, així com l'estat."

Jamaat al-Muslimín

Jamaat al-Muslimín va néixer al Sud-est asiàtic als anys 1960, creat per Syed Masood Ahmad. És un moviment extremadament rigorista, actualment basat al Pakistan, i molts grups extremistes i terroristes islàmics se'n reivindiquen seguidors.
(Continuarà)
(La fotografia és de Petra)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"