Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (VI)


Ritual de la Kaba
Els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu del tawaf, és a dir, donar set voltes al voltant de la Kaba i tocar, finalment, la Pedra Negra situada en un angle exterior. La Kaba, que està majestuosament coberta de vels de seda negra amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que gira al voltant seu i que recita la fórmula ritual de la talbijja.
La pedra negra (https://en.wikipedia.org/wiki/Black_Stone; https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_Negra ) “(en àrab الحجر الأسودal-ḥajar al-aswad) és una relíquia molt important dins del món musulmà. És situada a l'angle sud-est de la Kaba ("casa de Déu"), l'edifici sagrat dels musulmans situat a la Meca i vers el qual s'orienten per a pregar.
La pedra, que pot ser un meteorit o una tectita, mesura aproximadament uns 30 cm de diàmetre i està situada a uns 1,5 m del nivell del sòl. Com que al llarg de la història s'ha trencat diverses vegades, els diferents fragments són mantinguts amb un marc d'argent.”
Quan els pelegrins fan les set voltes al voltant del Kaba seguint el ritual (tawaf) del hajj, miren d'aturar-se i de besar la Pedra Negra, emulant el petó que, segons la tradició popular, va fer-li el profeta Muhàmmad. Si no ho aconsegueixen, a causa de la gentada present, li fan un signe de lluny cada cop que hi passen davant”
També, en aquest mateix indret, l'islam hi situa tant l'escenari del sacrifici d'Abraham com el lloc on Agar, l'esposa d'Abraham, i el seu fill Ismael van ser repudiats per Abraham i gairebé van morir de set enmig del rigorós clima del desert. Aquest fet donà lloc a un altre dels ritus més importants de l'umra: el say, que consisteix a fer set cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, el Mont as-Safa i el Mont al-Marwah, rememorant les corredisses que va fer Agar responent als precs d'aigua del seu fill agonitzant, fins que, finalment, quan va tornar on l'esperava Ismael, va trobar que un àngel havia fet brollar una font, el mític pou de Zamzam, que els va salvar la vida.
Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegrí ha de vestir l'ihram, un hàbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al màxim el caràcter sagrat de l'espai que està visitant.
Altres rituals
Els pelegrins deixen la Meca el dia 8 al matí, van a passar la nit a Mina i el dia 9 arriben ben d'hora a la plana al peu de la muntanya sagrada d'Arafat (https://ca.wikipedia.org/wiki/Arafat; https://en.wikipedia.org/wiki/Mount_Arafat ), a setze quilòmetres a l'est de la ciutat, on els fidels, entre la pregària del migdia i la de la tarda, es recullen en actitud submisa davant de Déu. En pondre's el sol, comença l'anada vers Muzdàlifa, a mig camí entre Arafat i Mina, tot refent el camí cap a la Meca. Allà s'acampa i s'hi passa la nit, es prega, es fan fogueres i es malda per fer el màxim soroll possible, tot seguint una antiquíssima tradició que es remunta a l'època preislàmica i que feia de Muzdàlifa el santuari central de Quza, el déu del tro i de la pluja.
El dia 10 és el yawm an-Nahr, el dia culminant del hajj, en el qual el pelegrí abandona Muzdàlifa a primera hora del matí amb la finalitat d'arribar a Mina, on commemora la Festa del Sacrifici, celebrada al mateix temps a tot el món islàmic, durant la qual immola una ovella, una cabra o un camell. També a Mina, els pelegrins lapiden els Pilars del Diable, tot llançant set pedres, portades des de Muzdàlifa, contra unes columnes, amb la finalitat d'expulsar els mals esperits. Acabats aquests rituals, el pelegrí es fa tallar els cabells i s'afaita, en acció de gràcies a la divinitat, i tot seguit emprèn el camí de tornada definitiu a la Meca, on durà a terme el tawaf al-Ifada, una darrera circumval·lació al voltant de la Kaba.
Els dies 11, 12 i 13 de dhu-l-hijja són dies de celebració per haver complert tot el prescrit i en què s'aturen les interdiccions imposades per l'ihram, l'hàbit blanc de santificació.”
I també es pot trobar informació a viquipèdia sobre el sacrifici del xai (https://en.wikipedia.org/wiki/Eid_al-Adha; https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_del_sacrifici ):” L'id al-ad·ha (en àrab عيد الأضحىʿīd al-aḍḥà, "festa del sacrifici") és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic. La celebració rep diversos noms, com al-id al-kabir (العيد الكبيرal-ʿīd al-kabīrfesta gran), qurban bajram (escrit diversament segons el país), eid dhoha (al Pakistan) o bisup tabaski (a l'Àfrica subsahariana); també se la coneix com festa del xai, ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint.
S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l'episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l'islam.
Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.
Celebració

Origen

Segons l'Alcorà, Déu va ordenar en un somni a Ibrahim (Abraham) que sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el profeta estava a punt de complir aquest ordre, Déu el va aturar i va permetre que substituís el seu fill per un xai com a objecte d'ofrena. Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d'aleshores com un ritual per a la comunitat musulmana.

Rituals

La festa del sacrifici coincideix cada any amb la fi dels rituals que es duen a terme durant el hajj, i és el primer dels quatre dies anomenats ayyam at-taixriq. Al final d'aquest període, els pelegrins abandonen la ciutat santa.
La festa s'inicia de bon matí, després de la sortida del sol, amb una pregària multitudinària. L'imam pronuncia la jutba per recordar, entre altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un cop finalitzada l'oració els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici que, segons la tradició, farà el cap de família, tot i que també pot fer-lo qualsevol altre musulmà.
En general l'animal sacrificat és un xai, però si no n'hi hagués a disposició, els texts sagrats autoritzen utilitzar-ne d'altres com vedells, cabres, camells, etc. El ritual a seguir està codificat segons la xària, la llei islàmica:
Cap de les bèsties pot presentar un defecte físic i, a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie; cal orientar l'animal de cara a la Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre; abans de procedir al sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la raó de la seva intenció de matar l'animal i ha de pronunciar una frase ritual; finalment ha de degollar-lo segons el mètode halal, que defineix el que és lícit segons la religió.
(Continuarà)
(La imatge torna a ser de la fortalesa de Shawbak)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís