Visita a Galiza (del 22 al 26 de juliol de 2017): de Cangas a Compostel·la, passant per Vigo (dia 3; 24 de juliol de 2017) (II)

L'alcalde de Vigo és Abel Caballero del Partido dos Socialistas de Galicia des de 2007. Després de les eleccions municipals de 2007 va governar amb el suport del Bloque Nacionalista Galego. Posteriorment va ser reescollit tant el 2011 com el 2015. Després dels últims comicis el repartiment d'escons a l'ajuntament és el següent: 17 escons pel PSdeG-PSOE, 7 escons pel PPdeG i 3 escons per la Marea de Vigo. El PSdeG-PSOE és l'únic partit que tant el maig de 2011 com el maig de 2015 va incrementar el seu nombre de vots i escons en relació amb les eleccions anteriors.
La ciutat és la capital de la comarca de Vigo. Les seves competències, òrgans de govern i finançament estan pendents de desenvolupament legislatiu per part de la Xunta de Galicia.
Vigo és la seu de l'Agència Europea de la Pesca de la Unió Europea. També s'hi troben l'única oficina de la Diputació de Pontevedra fora de la capital, una seu de la Xunta de Galicia i la seu del Parc nacional de les Illes Atlàntiques.
A més, a la ciutat hi ha consulats d'AlemanyaArgentinaDinamarcaEquadorFrançaPerú i Portugal.
Vigo i la seva comarca es caracteritzen per la preponderància d'una economia diversificada vinculada al sector pesquer, a la indústria i als serveis. Entre els motors de l'economia de Vigo es troba la indústria automobilística, liderada per PSA Peugeot Citroën, que té al municipi la seva factoria més important d'Europa. L'any 2007 va produir 540.000 vehicles, dels quals un 88% es van exportar fora d'Espanya.
A més, són molt importants la construcció naval i el sector pesquer en totes les seves variants, des de la indústria extractiva a la comercial, conservera, congeladora o transformadora. El port de Vigo és el primer port comercialitzador de peix per al consum humà del món, amb 650.000 tones el 2004. Les drassanes de la ria són líders de la construcció naval privada espanyola, per facturació i tonatge.
La Universitat de Vigo, que anteriorment depenia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, està situada en una zona montanyenca fora de la ciutat. Té un paper important al costat del sector privat en el progrés tecnològic i, en conseqüència, en el desenvolupament econòmic de Vigo.
La Zona Franca de Vigo és una de les tres que existeixen a Espanya, juntament amb les de Barcelona i Cadis, i té com a objectiu principal incentivar l'establiment d'empreses amb vocació exportadora, mitjançant l'aplicació d'exempcions tributàries.
Es va crear mitjançant el Decret-Llei de 20 de juny de 1947, amb la intenció d'aprofitar les condicions estratègiques favorables de la localització del port viguès respecte del comerç marítim internacional per impulsar el desenvolupament industrial de la regió.
El seu òrgan rector és el Consorci de la Zona Franca, presidit nominalment per l'Alcalde de l'Ajuntament de Vigo i integrat pel Delegat de l'Estat, que n'ostenta la vicepresidència, quatre vocals en representació de l'Estat, cinc en representació de la corporació municipal, el Director d'Obres del port, l'Administrador d'Aduanes, i dos vocals representants de la Diputació Provincial, Autoritat Portuària de Vigo i Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Vigo, a més del seu Secretari General, nomenat per l'Estat, i un advocat de l'Estat.
El port de Vigo és el port pesquer més important d'EspanyaEls molls de Vigo reben cada any l'arribada d'uns 2.000 bucs. Gràcies a les seves excel·lents condicions naturals es tracta d'un lloc adequat per a les rutes procedents d'Amèricaamb destinació a Europa. És el primer port europeu en volum de descàrrega de peix, prova d'això és la celebració en diverses ocasions de la World Fishing Exhibition (Fira Mundial de la Pesca).
Els grans creuers com el Queen Mary 2 o l'Independence of the Seas fan escala habitualment al moll de transatlàntics de Vigo. En total, el port va rebre l'any 2009 uns 220.000 turistes, assolint el cinquè lloc peninsular en nombre de creuers, amb 101 bucs, i el quart en nombre de passatgers.
El 2004 la ciutat de Vigo va ser escollida com a seu de l'Agència Europea de la Pesca, després de desbloquejar-se els acords sobre les agències europees, que portaven dos anys bloquejats.
Les principals vies que arriben a Vigo són l'Autopista de l'Atlàntic AP-9 que uneix la ciutat amb PontevedraSantiago de Compostel·laLa Corunya i Ferrol, i l'Autovia de les Ries Baixes A-52 que uneix la ciutat amb Ourense i Benavente, on enllaça amb l'A-6 cap a Madrid. L'autopista AG-57 uneix la ciutat amb els municipis costaners de Baiona i Nigrán. Amb l'autovia A-55 s'arriba a MosO Porriño i Portugal. Altres vies importants són la circumval·lació de Vigo VG-20 i les carreteres nacionals N-550 i N-120. El servei de transport públic d'autobusos urbans de Vigo està a càrrec de l'empresa Vitrasa (Viguesa de Transportes, S.A.) des de l'any 1968. Posseeix la xarxa d'autobusos urbans amb més línies del nord-oest espanyol (35 en total). Presta servei als municipis de Vigo i Redondela (parròquies de Chapela i Negros).
El 2007, disposava d'una flota de 118 autobusos, cobrint un total de 35 línies. A causa de les clàusules de la concessió per a l'explotació del servei, Vitrasa no pot augmentar el nombre de la seva flota dedicada al transport urbà de passatgers, tret que l'Ajuntament canviï les condicions d'aquesta concessió. Al setembre de 2008, l'Ajuntament de Vigo va anunciar que volia negociar amb Vitrasa la modificació del contracte, per permetre a la concessionària augmentar el nombre d'autobusos en circulació, per així poder augmentar el servei que es presta a la ciutat de Vigo, amb la possibilitat d'escurçar els trajectes per guanyar en puntualitat.
Durant la Setmana Santa, estiu i quan algun creuer realitza escala en el Port, Vitrasa habilita un Bus Turístic (autobús de dos pisos amb sostre descobert) destinat a realitzar rutes turístiques per tota la ciutat.
A més del transport intraurbà Vitrasa, existeixen diversos serveis d'autobús que uneixen la ciutat amb altres localitats de la seva àrea metropolitana i amb nombroses destinacions; les principals línies interurbanes de les quals disposa l'estació d'autobusos de Vigo, són les següents: MadridTordesillasSoutelo de MontesCangas do MorrazoPontevedraSanxenxoSantiago de Compostel·laLa CorunyaFerrolOurenseLugoPalènciaBenaventeValladolidBurgosLogronyoSant SebastiàVitòriaSaragossaLleidaBarcelonaaeroport de PortoPortoLisboaGondomarUniversitat de VigoNigránPraia AméricaBaionaA GuardaO Rosal i Redondela.
Renfe és el principal operador ferroviari de Vigo. A la ciutat existeixen dues estacions en servei, que pertanyen a la xarxa d'Adif:
·         L'estació de Vigo-Guixar està situada a prop del port i de la Praza de Compostela, al costat del Reial Club Nàutic. Hi ha trens diaris a BarcelonaMadrid i Euskadi, així com connexions regionals a altres punts de Galícia i Castella i Lleó. També existeix una línia internacional a Porto que realitza l'empresa portuguesa Comboios de Portugal (CP) diversos cops al dia. L'estació de mercaderies també s'agrupa dins de l'actual estació de passatgers de Guixar.
·         L'estació de Vigo-Urzáiz està construïda sobre l'antiga estació de Vigo i d'ella surten els serveis d'alta velocitat a PontevedraSantiago de Compostel·la i la Corunya. (Continuarà)
(La imatge és també de les illes Cíes, marxant-ne)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís