Sud est asiàtic 2017: dia 4, primer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (12 d’agost de 2017) (I)

Al matí ens llevem quan el sol despunta. El matalàs és còmode i dormo bé, però em desperten els “quiquiriquis” dels galls, que no només canten a l’albada, sinó durant tota la nit! Un cop llevats, el primer que fem és anar a esmorzar. El bon senyor que s’ocupa de l’hostal ja ens té preparats uns deliciosos “noodels” vegetarians. Tot i que no és el que més m’abelleix per començar el dia, ens aferrem ràpidament als costums locals i fins i tot, repetim! Quan ja hem agafat energia per engegar el dia, prenem la bicicleta per acostar-nos cap al parc natural, a on l’aparquem i ja ens disposem a començar l’excursió que avui hem reservat. Anirem a veure la Clear Water Cave  i la Wind Cave . Ens trobem de nou amb la noia catalana amb qui vam coincidir ahir a l’aeroport i la fem petar una miqueta abans de pujar ja a la  barca per fer el tour. El simpàtic guia que ens acompanya ens mana posar-nos la jaqueta salvavides i amb el motor engegat, remuntem el riu Melinau. Tot al voltant del riu hi ha petit pobles que es comuniquen bàsicament entre ells a través del transport fluvial. El paisatge és molt frondós  i espaterrant. Quan ja portem una estoneta, ens parem a un poblat de la tribu, que s’anomena Batu Bungan Longhouse, pertanyent la tribu, ja  gairebé exnòmada Penan, que ara ja és i que té un mercat d’artesania que consisteix bàsicament en productes de bijuteria i de records. Comprem alguna petita cosa i ja tornem a reempendre la marxa a través del riu fins que ens aturem a la  cova del vent, la Wind Cave.
 Mentre estem al poblat, tinc l’oportunitat de conèixer més coses sobre els Penan. Per exemple, estan considerats com una de les últimes tribus nòmades del món que viuen de la caça i els únics realment nòmades dels boscos tropicals de la regió de Sarawak, que és l’indret a on ens trobem i que alguns oriünds, demanen que sigui per la gent de la zona, fet que reivindiquen, per exemple, a través d’adhesius en motocicletes.
Segons conten els panells informatius, els Penan representen l’origen de la condició humana i del mode de vida dels nostres ancestres des de fa milions d’anys. Avui en dia, hi ha menys de 10000 Penans i només uns 300 encara viuen de forma totalment nòmada en els boscos tropicals. Els Penan no tenen cap mode d’agricultura ni ramaderia i viuen del que cacen i recol·lecten. Tot i que alguns Penan s’hagin establert ja en poblats mig sedentaris, la seva vida continua de la recol·lecta als boscos, a on passen llargues jornades caçant, recollint fruits i plantes medicinals i també midó de sagú, essencial en la seva alimentació (fins i tot podem veure com una dona en processa al costat del riu tot passant amb la barca). Pel que fa al sagú (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sag%C3%BA; https://en.wikipedia.org/wiki/Sago), “El sagú (en anglès:sago) és un midó o fècula alimentària extreta de la polpa de l'interior de l'estípit o tronc d'algunes palmeres. Principalment s'extreu de l'espècie Metroxylon sagu. Es tracta de l'alimentació bàsica dels pobles de les terres baixes de Nova Guinea i de les Moluques on s'anomena saksak, rabia i sagu. Pel fet de ser únicament midó aquest aliment no proporciona proteïnes, greixos, vitamines ni minerals. També és l'aliment de base dels Punans (els darrers nòmades del Sarawak, a la jungla de l'illa de Borneo) i del poble dels Mentawais.
Tradicionalment es cuina i consumeix de diverses formes especialment cuita amb aigua bullent i en forma de galetes. El sagú en forma de perles es pot bullir amb aigua o llet per a fer un pastís (pudding) dolç de sagú. Les perles de sagú tenen se semblen exteriorment a les perles de tapioca i les dues es poden fer servir de manera alternativa.
Al Japó es fabrica un tipus de sagú extret de l'espècie (que no és una palmeraCycas revoluta. Al contrari que en la palmera Metroxylon les cicadàcies són molt verinoses: la majoria de les parts de les plantes contenen la neurotoxina cycasina BMAA. Per tant abans de ser consumida s'han de treure les toxines mitjançant un llarg procediment.”
L’estil de vida nòmada es reflexa en la seva estructura social; hi ha poques famílies que viuen juntes en una mena de cabanes conegudes com a “Sulap”. Estan fetes de fusta, i els costats estan sostinguts per rotang (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotang ). Abans utilitzaven fulles de palma per fer les teulades, però avui en dia utilitzen teles, segurament degut a l’escassetat de fulles de palma. Els terres estan típicament elevats quatre polzades  per sobre del terra. Cada família té una petita cabana per viure i una encara més petita per dormir.
Els nòmades Penan es mouen a través dels densos boscos, les valls estretes, i pels corrents del riu, en grups d’una o més famílies. Alguns grups d’aquests nòmades Penan són de cinc persones, mentre que d’altres són de vint. Cada poques setmanes, els Penan deixen els seus “Sulap”, quan les plantes de sagú o bé els fruits de la jungla esdevenen escassos.
Amb molt poques possessions, tot carregat en simples maletes fetes de rotang, els Penan marxen cap a d’altres llocs, a on establiran un nou campament, mentre que deixaran el vell “Sulap” a la jungla per quan rebrotin les plantes de sagú i puguin retornar, sempre amb completa harmonia amb el bosc.

La societat Penan és igualitària. No hi ha classes socials; no hi ha ni riquesa ni pobresa i tot el menjar es comparteix. La pitjor transgressió que hi pot haver dins de la societat Penan és la “sihun”, que vindria a ser que no es vol compartir. Aquesta tribu depèn del bosc per tal de poder sobreviure. Tenen molt institucionalitzada la generositat individual, ja que tots depenen de les incerteses de la vida recol·lectant i caçant. (Continuarà)
(La imatge correspon a l'excursió pel riu)

Comentaris

Unknown ha dit…
Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís