Sud est asiàtic 2017: dies 1 i 2, de terres catalanes a Miri (Malàisia) (9 i 10 d’agost de 2017) (i II)

Tal i com es conta a viquipèdia, Borneo (https://ca.wikipedia.org/wiki/Borneo; https://en.wikipedia.org/wiki/Borneo ), “Borneo (en malai Kalimantan) és la tercera illa més gran del món, amb una superfície de 743.330 km2. Està situada al mig de l'arxipèlag d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia, i administrativament pertany a IndonèsiaMalàisia i Brunei. Actualment, Borneo està patint moltes plantacions d'oli de palma, cosa que afecta molt la flora i la fauna autòctona. Borneo està voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de Sulu al nord-est, pel mar de Cèlebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de Java i l'estret de Karimata al sud.
A l'oest de Borneo es troben la península de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Cèlebes i les Moluques, i al nord-est, les illes filipines de PalawanSulu i Mindanao.
La muntanya principal de Borneo és el Mont Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.
Políticament, Borneo es divideix entre:
·         Les províncies indonèsies de Borneo OrientalBorneo MeridionalBorneo Occidental i Borneo Central.
·         Els estats malaisis de Sabah i Sarawak.
·         El soldanat independent de Brunei, dividit en dues seccions.
Tot Borneo fou controlat per l'Imperi de Brunei durant la seva època de màxima esplendor, dels segles XV al XVII.
Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre Indonèsia i Malàisia entre 1962 i 1966.
Històricament, l'illa ha estat coberta per una frondosa selva tropical, però l'àrea boscosa s'està reduint ràpidament a causa de l'explotació forestal intensiva de la indústria malàisia del contraplacat i també per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al món ve de Borneo. A més a més, les plantacions de palma van prenent terreny ràpidament a les darreres romanalles de l'originària selva tropical. Aquesta selva també es va veure destruïda en una gran part pel foc forestal de 1997-1998, a causa de causes humanes i que aparentment va coincidir amb una estació extremadament seca per efecte d'El Niño. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden veure encara en imatges via satèl·lit i van crear una fumera que va afectar BruneiMalàisiaIndonèsia i Singapur. La selva tropical que encara resta a l'illa és el sol hàbitat natural de l'orangutan de Borneo, espècie en perill d'extinció. També és un refugi important per a moltes espècies forestals endèmiques, com l'elefant asiàtic, el rinoceront de Sumatra i la pantera nebulosa.
La població indígena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan), afectada per la indústria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per preservar el medi.
La mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals.

Les maletes no triguen gaire a sortir, i un cop ja les tenim, lloguem un taxi que ens costa 25 MYR (ringgit) ens porta a Miri, la ciutat més coneguda de la zona. Anem directament a l’hotel Ajang (http://www.ajanghotel.com.my/ ), a on fem el check-in, deixem les coses a l’habitació i anem a voltar una mica.  Es fa fosc i l’únic que fem és passejar una mica per un carrer comercial i acabem sopant a hora europea, al Lotus Cafè, a on ens regalem noodles i arròs vegetarià regat amb cerveses Tiger (http://www.tigerbeer.com/age-gate/ ) i Anchor. Com que estem fosos, desistim de caminar gaire més i ens encaminem cap a l’hotel a descansar bé la carcanada després de més de 24h voltant pel món... i el que ens queda!
(La fotografia correspon al sopar a Miri)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís