Sud est asiàtic 2017: dies 1 i 2, de terres catalanes a Miri (Malàisia) (9 i 10 d’agost de 2017) (i II)
Tal i com es
conta a viquipèdia, Borneo (https://ca.wikipedia.org/wiki/Borneo; https://en.wikipedia.org/wiki/Borneo ), “Borneo (en malai Kalimantan)
és la tercera illa més
gran del món, amb una superfície de 743.330 km2. Està situada al mig
de l'arxipèlag d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia, i administrativament pertany a Indonèsia, Malàisia i Brunei. Actualment, Borneo està patint moltes
plantacions d'oli de palma, cosa que afecta molt la flora i la fauna autòctona.
Borneo està voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de
Sulu al
nord-est, pel mar de
Cèlebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de
Java i l'estret de Karimata al sud.
A
l'oest de Borneo es troben la península de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Cèlebes i
les Moluques,
i al nord-est, les illes filipines de Palawan, Sulu i Mindanao.
La
muntanya principal de Borneo és el Mont
Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.
Políticament,
Borneo es divideix entre:
·
Les províncies indonèsies de Borneo Oriental, Borneo Meridional, Borneo Occidental i Borneo Central.
·
El soldanat independent de Brunei, dividit en dues seccions.
Tot
Borneo fou controlat per l'Imperi de Brunei durant la seva època de màxima
esplendor, dels segles XV al XVII.
Històricament,
l'illa ha estat coberta per una frondosa selva
tropical, però l'àrea
boscosa s'està reduint ràpidament a causa de l'explotació forestal intensiva de la indústria malàisia del contraplacat i també per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al món ve de Borneo. A més a més,
les plantacions de palma van prenent terreny ràpidament a les darreres
romanalles de l'originària selva tropical. Aquesta selva també es va veure
destruïda en una gran part pel foc forestal de 1997-1998, a causa de causes humanes i que aparentment va coincidir amb una
estació extremadament seca per efecte d'El Niño. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden
veure encara en imatges via satèl·lit i van crear una fumera que va
afectar Brunei, Malàisia, Indonèsia i Singapur. La selva tropical que encara resta a l'illa és el sol hàbitat
natural de l'orangutan de
Borneo, espècie en perill d'extinció. També és un refugi important per a moltes
espècies forestals endèmiques, com l'elefant asiàtic, el rinoceront de Sumatra i la pantera
nebulosa.
La
població indígena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan),
afectada per la indústria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per
preservar el medi.
La
mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals.”
Les maletes no triguen gaire a
sortir, i un cop ja les tenim, lloguem un taxi que ens costa 25 MYR (ringgit)
ens porta a Miri, la ciutat més coneguda de la zona. Anem directament a l’hotel
Ajang (http://www.ajanghotel.com.my/ ), a on fem el check-in, deixem les
coses a l’habitació i anem a voltar una mica.
Es fa fosc i l’únic que fem és passejar una mica per un carrer comercial
i acabem sopant a hora europea, al Lotus Cafè, a on ens regalem noodles i arròs
vegetarià regat amb cerveses Tiger (http://www.tigerbeer.com/age-gate/ ) i Anchor. Com que estem fosos,
desistim de caminar gaire més i ens encaminem cap a l’hotel a descansar bé la
carcanada després de més de 24h voltant pel món... i el que ens queda!
(La fotografia correspon al sopar a Miri)
Comentaris