Sud est asiàtic 2017: dies 1 i 2, de terres catalanes a Miri (Malàisia) (9 i 10 d’agost de 2017) (I)

El sol encara roman amagat en terres catalanes. De fet, és la lluna plena la que reina en la nit. I amb aquest paisatge, sona el despertador, senyal inequívoc que és hora de llevar-se per emprendre un nou viatge en terres llunyanes. Tenim el temps just per mig esmorzar i pujar al cotxe en direcció cap a l’aeroport de Barcelona. Hi anem amb bastanta previsió, ja que hi ha vaga al control de seguretat i no volem pas perdre l’avió! No fem gaire cua per facturar l’equipatge i tampoc gaire més per passar el control de seguretat, que va bastant lent. Un cop passat, encara ens queda passar un darrer control: el de passaports. Ja amb la tranquil·litat de saber que només ens queda esperar el moment d’embarcar, esmorzem tranquil·lament i ja fem temps per pujar a un avió de Singapur Airlines (http://www.singaporeair.com/es_ES/es/home ). La veritat és que va mig buit; nosaltres pensem que viatgem directament a Singapur, però no. Baixem a Milà per tal que pugin més passatgers; això sí, no cal que ens movem de l’avió. I la veritat és que ho agraeixo, ja que estic mig marejada de l’aterratge. Finalment, ens tornem a enlairar, ara sí, sense cap més aturada fins Singapur. El viatge se’m fa llarg, malgrat que miro la pel·lícula “Moonlight” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Moonlight_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_2016) ), guanyadora d’un Oscar, menjo, dormo, llegeixo, etc. Finalment, quan em torna a entrar la son, és el moment d’aterrar. Són les 7 del matí hora local a Singapur; aterrem a l’aeroport de Changi (http://www.changiairport.com/ ) i directament anem a una altra terminal per tal d’agafar un altre vol, el que ens portarà fins a Kuala Lumpur, la capital de Malàisia. Ja no recordava que a l’aeroport de Singapur fan el control de seguretat a la mateixa porta d’embarcament. Mig “zombie”, embarco i m’adormo al seient d’un nou avió de Singapur Airlines, que en escassos 45 minuts (amb beguda inclosa), ens deixa a l’aeroport de Kuala Lumpur, al KLIA1 (http://www.klia.com.my/index.php?m=airport; ). Un cop allí, seguim les instruccions (amb tren intern inclòs) per arribar a passar el control de seguretat (no ens ha calgut visat ni omplir cap paper; et fan ja un visat directament per 90 dies estampat al passaport) i recollir les maletes.

El nostre periple, però, no acaba aquí. Un cop recollides les maletes, ens dirigim amb el bus llançadora que surt de la porta 4 del nivell 1, cap a la terminal KLIA2 (http://www.klia2.info/ ), que també té estació de busos. Ens deixa en aquesta i després de fer el preceptiu canvi de moneda d’euro a ringgit (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ringgit ), pugem a prendre quelcom per fer temps a l’aeroport, que en realitat no és més que una barreja de gran centre comercial i aeroport. Quan s’esdevé l’hora, facturem l’equipatge amb Air Asia (https://www.airasia.com/en/home.page?cid=1 ) i ja anem cap a la porta d’embarcament per volar cap a Miri, que és a la zona de Borneo, a la Borneo Malàisia.

Mentre esperem a la porta d’embarcament, veiem com un treballador de la neteja es desmaia, però afortunadament, tot queda en un ensurt! L’espera se’ns fa llarga, ja que estem ben cansats, ja que portem més de 24 hores en trànsit sense gairebé haver dormit....Finalment, després d’una feixuga espera, embarquem amb retard. No tinc ni temps de seure al seient que ja dormo, i només obro les ulls quan una hostessa m’interpel·la. Entre boirines de cansament, gairebé ni noto les turbulències. Dues hores i escaig més tard, aterrem finalment a l’illa de Borneo, a la Borneo malàisia. Borneo és una illa dividida entre tres estats: Malàisia, el sultanat de Brunei (https://ca.wikipedia.org/wiki/Brunei ) i també Indonèsia. Quan baixem de l’avió hem de passar un control d’immigració, i els que no som oriünds de Malàisia, ens prenen de nou les empremtes dactilars. (Continuarà)

(La imatge és dels carrers de Miri)