Visita a Galiza (del 22 al 26 de juliol de 2017): de terres catalanes a Galiza (dia 1; 22 de juliol de 2017) (II)

Clima

El clima de Pontevedra és suau, amb una temperatura mitjana anual de 15 °C i una amplitud tèrmica de 10 °C, i plujós (1.600-1.800 mm), especialment a finals de tardor i hivern. A més, està exposat a una sèrie de tempestes atlàntiques durant la tardor i l'hivern, que amb freqüència tenen una certa violència.
L'any 2014 tenia una població de 82.946 habitants, sent el segon municipi més poblat de la seva província per darrere de Vigo i el sisè de Galícia. Entre el cens de 1857 i l'anterior augmenta el terme municipal perquè incorpora el de Verducido. Entre el cens de 1877 i l'anterior annexiona Alba, Mourente i Salcedo, entre el de 1950i l'anterior incorpora a Xeve, i en el cens de 1960 annexiona Ponte Sampaio.
L'any 2014 tenia una població de 82.946 habitants, sent el segon municipi més poblat de la seva província per darrere de Vigo i el sisè de Galícia. Entre el cens de 1857 i l'anterior augmenta el terme municipal perquè incorpora el de Verducido. Entre el cens de 1877 i l'anterior annexiona Alba, Mourente i Salcedo, entre el de 1950i l'anterior incorpora a Xeve, i en el cens de 1960 annexiona Ponte Sampaio.
La major part dels ciutadans de Pontevedra treballen en el sector serveis: la ciutat, com a capital de província que es compta amb nombroses oficines administratives i instal·lacions que requereixen molts funcionaris. A més és destacable la presència d'una important base militar al municipi veí de Vilaboa, però que a efectes econòmics repercuteix gairebé en exclusiva en la ciutat, on fan vida la majoria dels militars.
Actualment Pontevedra és un referent en la indústria forestal, i compta amb la fàbrica de pasta de paper més important d'Espanya. A més s'està esperant l'aprovació d'una paperera la qual cosa suposaria el tancament del cicle productiu. En el cas de la fàbrica de la pasta de paper, ha estat condemnada per delicte ecològic, el que ha fet més impopular la seva presència a la zona; arribant a celebrar-se manifestacions exigint el seu trasllat (l'última, el 2005, va reunir a 50.000 persones a Pontevedra)
La importància del sector primari disminueix cada vegada més a causa de l'envelliment de la població rural del municipi i de què la seva població està emigrant cap al nucli urbà.
El nucli antic de la ciutat i bona part de l'Eixample estan formats per carrers per vianants i només poden accedir-hi vehicles de residents i serveis. L'any 2010, Pontevedra va ser la primera capital de província d'Espanya en reduir a 30 quilòmetres per hora la velocitat màxima en el seu casc urbà. La ciutat s'ha convertit en els últims anys en un referent de la reforma urbana. A més, el fet que el Lérez travessi la ciutat ha propiciat la construcció de nombrosos ponts, com els d'A Barca, As Correntes, O Burgo, Santiago i Os Tirantes.
La ciutat està molt ben comunicada amb l'exterior. Per carretera, la via més important és l'autopista de l'Atlàntic (AP-9), que travessa tota la comunitat des de Ferrol fins a Vigo passant per la ciutat. Altres carreteres importants són la N-550, que té un recorregut paral·lel a l'AP-9, la N-541, que uneix la ciutat amb Ourense, la PO-546 cap a Marín, la PO-308 i el corredor CG-4.8 cap a O Salnés, la PO-531 cap a Vilagarcía de Arousa i la PO-532 cap a Ponte Caldelas.
Per ferrocarril, l'estació de Pontevedra es troba dins l'eix atlàntic d'alta velocitat, que uneix la ciutat amb les principals ciutats gallegues de la façana atlàntica, i també té serveis de llarga distància a Madrid i Alacant. A més serveix d'enllaç ferroviari amb el port de Marín. Hi ha també un petit baixador, anomenat Pontevedra-Universidade, que dóna servei al campus.
L'estació d'autobusos de Pontevedra connecta la ciutat amb multitud de destinacions autonòmiques, estatals i internacionals. El servei interurbà d'autobús que comunica amb Marín, gestionat per l'empresa Monbus, és conegut com a "trole", per l'antic troleibús que feia el mateix recorregut.
La major part dels monuments es troben a la zona monumental, en el recinte que antigament estava emmurallat. Actualment la zona és només accessible a vianants. Cal destacar:
·         L'Alameda, gran zona verda on hi ha la Creu dels Caiguts i el Monuments als Herois de Ponte Sampaio. També hi ha el Parc Municipal das Palmeiras, anomenat així per les seves altes palmeres.
·         La Casa Consistorial, construïda sobre restes de les antigues cases consistorials (segles XV i XVI).
·         El Pazo de la Diputació Provincial de Pontevedra.
·         Les runes de San Domingos de Pontevedra.
·         La Basílica de Santa Maria la Major, del segle XVI.
·         La Capella de la Verge Pelegrina.
·         La Praza do Teucro, plaça rodejada de cases senyorials dels segles XVII i XVIII. A prop hi ha la Capella d'O Nazareno, el Teatre Principal, el Liceu Casino i la Casa das Campás, construcció civil més antiga de la ciutat.
·         El Pazo de Mugartegui, a la Praza da Pedreira.
La ciutat compta amb diversos col·legis i instituts tant públics com concertats i privats. Existeix també un petit campusdepenent de la Universitat de Vigo, situat en la riba nord del Lérez a la sortida cap a La Corunya, on es troben les Escoles Universitàries d'Enginyeria Forestal i Fisioteràpia; i la Facultat de Ciències Socials i Comunicació. Fora del campus estan la Facultat de Ciències de l'Educació amb un Pavelló d'Esports propi, l'Escola Universitària d'Infermeria en l'Hospital Provincial i la Facultat de Belles Arts en una antiga caserna al costat de l'Albereda. Dintre de la Facultat de Belles Arts s'ha implantat un nou Graduat en Disseny i Moda. A més existeixen diversos centres de Formació Professional en els quals es poden cursar la gran majoria de cicles formatius. També compta amb un Conservatori Professional de Música de nova construcció en una de les zones en expansió de la ciutat cap a l'est.
El dia 20 de gener es celebra la festivitat de San Sebastián, patró de la ciutat, i el 18 de desembre, la de la Virxe da O, patrona de la ciutat.
No obstant, les festes més importants són les de la Virxe Peregrina, patrona de la província, que es celebren entre el segon dissabte i el tercer diumenge del mes d'agost acompanyades d'una festa taurina. El segon diumenge d'agost és el dia d'A Peregrina i es celebra una processó que acaba amb l'actuació del grup de dansa Duos Pontes amb el seu tradicional ball de cintes, deixant a l'aire un colom al final d'aquest.

També tenen repercussió les festes de Santiaguiño (25 de juliol, a la parròquia d'O Burgo), la romeria de San Benitiño de Lérez (11 de juliol, a la parròquia de Lérez) i la Feira Franca (primer dissabte de setembre).” (Continuarà)
(La imatge és del capvespre a Cangas)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís