Visita a Galiza (del 22 al 26 de juliol de 2017): de Cangas a Compostel·la, passant per Vigo (dia 3; 24 de juliol de 2017) (I)

Avui decidim que se’ns enganxin un xic els llençols. Tampoc cap barbaritat, però descansar una mica està d’allò més bé! Quan finalment se’ns desenganxen, optem per recollir les coses, baixar a esmorzar i pagar el que devem. Un cop ja les maletes dins del cotxe, anem direcció a Vigo, a on volem fer una visita ràpida. Per anar-hi ens adonem que estan construint grans infraestructures, com fa temps que no les veig fer per Catalunya...
Un cop a Vigo (http://www.turismodevigo.org/ ), aparquem el cotxe en un pàrquing, ja que després de voltar una estona, ens adonem que serà difícil trobar un lloc a on aparcar-lo i ja ens perdem pels carrers de la part vella de la ciutat. Vigo, tal i com es conta a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Vigo; https://ca.wikipedia.org/wiki/Vigo ):” Vigo és un municipi i ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra. És la ciutat més poblada d'aquesta comunitat autònoma amb 296.479 habitants (2013), així com la catorzena ciutat més poblada d'Espanya, la primera sense rang de capital. És, a més, la capital de la comarca de Vigo. És coneguda com la "ciutat olívica".
Es troba a les Ries Baixes i és un dels motors econòmics de Galícia. Limita al nord amb la ria de Vigo i el municipi de Redondela, a l'est amb Mos, al sud amb O Porriño i Gondomar i al sud-oest amb Nigrán. També pertanyen al municipi les illes Cíes.
Vigo i la seva comarca van estar poblades des de temps antics, tot i que no s'han trobat restes anteriors a l'Edat de Pedra. La cultura dels castros desenvolupada a Galícia va deixar a la ciutat olívica una important empremta, la qual porta a pensar que la ciutat va tenir una de les majors densitats de població de tota la comunitat.
A Vigo el procés de romanització va començar molt d'hora i va ser intens, arribant a durar prop de sis-cents anys. Recents intervencions arqueològiques parlen d'un assentament important, el Vicus romà.
La informació de la ciutat amb respecte a l'edat mitjana és molt escassa. Els atacs germans i pirates van provocar l'emigració d'una gran part de la població cap a zones més segures de l'interior. Amb la dominació de la societat gallega per part de la jerarquia eclesiàstica de l'època, Vigo va dependre durant molt de temps del Monestir de Melón.
Del segle XV al XVIII Vigo va anar creixent a poc a poc, tot i els constants atacs pirates. Durant l'Edat Modernaassoleix una certa importància en l'activitat artesanal i comercial pesquera. Els armadors viguesos, encarregats de defensar la ria, van frenar el 1589 un atac de l'armada anglesa comandada per Francis Drake. També fou històrica la batalla de Rande.
A principis del segle XIX Vigo fou, com molts altres llocs d'Espanya, ocupat per l'exèrcit de Napoleó. Un aixecament popular dirigit pels militars Pablo Morillo i Bernardo González “Cachamuíña” va expulsar l'exèrcit francès. La segona meitat del segle fou un període de continu creixement de la ciutat i d'un considerable augment de la seva indústria. A finals de segle la ciutat tenia uns 15.000 habitants.
El segle XX es va caracteritzar per un excepcional creixement econòmic. Es van instal·lar noves indústries, es van millorar les comunicacions i es van crear plans d'eixamplament de la ciutat. En el primer terç del segle el seu port es va omplir de milers de gallecs que embarcaven cap a Amèrica. També va ser important l'activitat social i cultural (diaris, associacions polítiques, sindicats), neutralitzada amb el començament de la Guerra Civil Espanyola. Entre les víctimes d'aquesta s'hi troba l'alcalde Emilio Martínez Garrido, afusellat el 26 d'agost de 1936.
Durant les dècades de 1960 i 1970, Vigo va patir un creixement urbà accelerat i desordenat, motivat pel desenvolupament industrial. L'oferta laboral va atraure molta immigració de les zones rurals de Galícia. A pesar de la crisi del petroli que va afectar la ciutat entre 1975 i 1985, des de finals de la dècada de 1980 s'observa certa recuperació econòmica, que va consolidar la comarca com una moderna i important zona industrialitzada i de serveis, tendència que s'allarga, tot i que amb un cert ritme decreixent, fins a l'actualitat.
El municipi de Vigo limita al nord amb l'Oceà Atlàntic, al nord-est amb el municipi de Redondela, a l'est amb el de Mos, al sud amb els municipis d'O Porriño i Gondomar, i al sud-oest amb el municipi de Nigrán.
La ciutat presenta una topografia variada en la qual hi ha zones baixes i sectors elevats, zones gairebé planes i altres en pendent. El seu centre es troba en un turó, el Castro, amb 149 metres d'altura i una superfície de 21 hectàrees. Això fa que molts carrers dels barris centrals tinguin pendents molt pronunciats. Destaquen com a punts més elevats el Monte Galiñeiro i el Monte Alba, tots dos a la serra d'O Galiñeiro.
El municipi de Vigo té un gran nucli urbà, dividit administrativament en barris. No obstant, també té una important zona rural que conserva la tradicional divisió en parròquies, formades alhora per aldees i llogarets.
Les parròquies de Vigo són AlcabreBeadeBembriveCabralCandeánCastrelosComesañaCoruxoLavadoresMatamáNaviaOiaSaiánsSárdomaTeisValadares i Zamáns.
BouzasCoiaFreixeiroSan Paio i San Xoán do Monte no són parròquies administratives del municipi però per la seva tradició històrica es citen en aquesta secció.
El clima de la ciutat de Vigo és oceànic amb influències mediterrànies, característic de la zona de les Rías Baixas. Es caracteritza per uns hiverns suaus i plujosos i uns estius càlids però no extrems, ja que les temperatures no solen superar mai els 35 °C. A l'hivern rarament es baixa dels 0 °C i les variacions tèrmiques són moderades.
El mar exerceix una acció suavitzadora del clima, reduint la diferència de temperatures estivals i hivernals. Els vents del nord-est arrosseguen a l'estiu les aigües superficials calentes permetent així l'aflorament de les fredes. Degut a la seva baixa temperatura, aquestes aigües no formen núvols, fet que provoca l'absència de pluges durant l'estiu.
L'any 2014 el municipi de Vigo tenia una població de 294.997 habitants, sent el més poblat de Galícia, per davant de la Corunya, i el catorzè d'Espanya.
La ciutat de Vigo ha sigut durant les últimes dècades una de les ciutats europees amb major creixement poblacional. La seva població s'ha multiplicat per 13 respecte a la de principis del segle XX i s'ha duplicat amb respecte a la de mitjans de segle.

La major part de la població es concentra a la ciutat, tot i que les parròquies perifèriques que l'envolten també tenen una elevada densitat de població, la més alta d'Espanya si s'exclouen les zones urbanes. De fet, l'any 2008, segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, a part de la ciutat de Vigo, existien al municipi 15 nuclis de població que superaven els 1.000 habitants: Babío (1.275), Saa (1.223), A Penís (1.149), A Fonte Escura (1.238), Pereiró (4.150), A Ponte (2.267), Freixeiro (2.573), Mantelas (1.563), Salgueira (1.248), A Bagunda (2.686), A Bouciña (1.657), Barreiro (1.686), A Ceboleira (2.868), Pardavila (4.388) i A Garrida (1.242). (Continuarà)
(La fotografia correspon a les illes Cíes)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís