Sud est asiàtic 2017: dia 3 de Miri a Mulu (Malàisia) (11 d’agost de 2017) (I)

Durant la nit per fi puc descansar una bona estona, tot i que el son que porto no és seguit i ja estic desvetllada abans que soni el despertador. M’acabo de treure la son de les orelles i em prenc un te tot acabant d’empaquetar les poques coses que he tret de la maleta. Seguidament, ja baixem cap a recepció, a on deixem la clau i ja ens espera el mateix taxista que la tarda anterior ens va portar a l’hotel. Tornem pel mateix preu cap a l’aeroport, però el trajecte se’m fa etern, ja que el te molt bé dins del meu estómac no és que hagi caigut... Quan arribem, anem a facturar la maleta amb una filial de Malàisia Airlines (https://www.malaysiaairlines.com/hq/en.html ), MAS wings (http://www.maswings.com.my/en ), que és la companyia que es dedica a fer trajectes rurals. Fem el check-in als comptadors i després d’entregar la maleta, ja anem directament a prendre alguna cosa, més ben dit, a esmorzar en una mena de “fast-food” malaisi que no cuina carn de porc. Després de satisfer la gana, passem el control de seguretat i ja ens esperem fins que ens criden per embarcar cap a Mulu, al parc natural que hi ha en aquesta zona de Borneo. Quan veig l’avió amb què volarem, no sé si riure o plorar... un avió vell i d’hèlices carregat fins al capdamunt! Mentre esperem, també xerra amb nosaltres una noia catalana a qui li encanta viatjar. Pugem al petit habitacle que és l’avió i ja ens enlairem. Només hi ha dues hostesses i en els escassos vint-i-cinc minuts de trajecte, ens serveixen fins i tot uns cacauets i una beguda. El vol és més tranquil del que m’esperava i finalment, arribem a Mulu, a on l’aeroport és petit i el pilot esgota tota la pista. Després d’agafar les maletes, ja ens espera una noia amb el cartell de “Mulu Village” (http://www.muluvillage.com/; ), que és el lloc a on ens allotjarem. Ens porta amb cotxe fins a l’establiment, que està a uns tres o quatre quilòmetres de l’entrada del parc. La noia ens cobra 5 ringgits per persona pel trajecte i només d’arribar al lloc, ja ens espera el simpàtic senyor que el regenta, que ens explica què podem fer al parc i ens ensenya l’allotjament, molt senzill i que funciona amb generador per tenir llum als vespres, de sis de la tarda a la mitjanit. També acordem amb ell llogar-li diàriament una bicicleta, també per 5 ringgit per persona. Després de deixar les coses, pugem a les bicicletes i ja ens dirigim cap al parc; quan arribem, sembla que una de les rodes d’una de les bicicletes ha punxat....

Un cop aparcades, entrem al parc, que és patrimoni de la humanitat de la Unesco, a registrar-nos, que val 30 ringgit per persona,  i també a reservar diverses excursions que cal fer amb guia. Algunes són gratuïtes i les pot fer hom pel seu compte, mentre que en d’altres és del tot obligatori tenir guia. Els “tours” estan bastant plens, però aconseguim encabir-nos en gairebé tots els que ens fan el pes. Alhora, també aprofitem per demanar internet. De nou, ens demanen 5 ringgit per posar-nos la contrasenya...El personal que ens atén, cal dir-ho, és molt i molt amable.

El Parc Nacional de Mulu (http://mulupark.com/; http://www.mulunationalpark.com/ http://whc.unesco.org/en/list/1013 ), segons s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Gunung_Mulu_National_Park; https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_del_Gunung_Mulu ):” El Parc Nacional de Gunung Mulu a 100km de la ciutat de Miri, a l'estat federat de Sarawak, a l'illa de Borneo, a Malàisiaprop de la frontera amb Brunei. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2000. Va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. Conté grans coves i formacions càrstiques, en una selva plujosa de muntanya. El parc és famós per les seves cavernes i multitud d'expedicions han estat organitzades per explorar-les, com les selves que les envolten.

Conté grans coves i formacions càrstiques, en una selva plujosa de muntanya. El parc és famós per les seves cavernes i multitud d'expedicions van ser organitzades per explorar-les, com les selves que les envolten.

El parc amb una superfície de 52.864 ha, conté 17 zones de vegetació, albergant prop de 3.500 espècies de plantes vasculars. La seva varietat d'espècies de palmeres són excepcionalment riques, amb 109 espècies en 20 gèneres. El parc està dominat pel Gunung Mulu, un pinacle d'arenisca amb 2.337 metres d'altura i pels 295 km de cavernes explorades que són la llar de milions de ratapinyades, la cambra de Sarawak, en aquest parc, era fins al 2009 la major cova coneguda al món, ara ho és la de Son Doong. No hi ha carreteres d'accés. Per accedir-hi cal prendre un vol des de Miri amb els avions de MAS Wings. El vol dura 30 minuts. També possible accedir amb vaixell: des de Miri carretera a Kuala Baram després vaixell fins a Marudi, després vaixell fins a Long Terawan, canviar de vaixell sobre el riu Tutoh fins a Mulu. El viatge dura almenys un dia, potser dos. No hi ha serveis regulars de vaixells cap a l'interior.

Els visitants es poden allotjar:

·         A prop les oficines del parc, on hi ha diferents tipus d'allotjament

·         A l'hotel tropical a prop el riu Melinau, "The Matumau Lodge"

·         Altres hotels al sud-oest del parc

Els accessos a diverses coves han estat millorats per tal de facilitar les visites.

·         Cova del Cérvol: conté un passadís subterrani de gran grandària, que va ser considerat com el passadís més gran del món (abans del descobriment de la cova Són Dong, a Vietnam) amb un sostre de més de 100m. d'altura i la cova travessa la muntanya d'un costat a un altre. La Cova del Cérvol és famosa també per ser la llar de milions de ratapinyades. Gairebé cada tarda a les cinc les ratapinyades volen a la recerca de menjar. Hi ha un amfiteatre on els visitants poden esperar la sortida de les ratapinyades. (Continuarà)

(La fotografia és de l'avió d'hèlices que ens va portar a Mulu)