Visita a Galiza (del 22 al 26 de juliol de 2017): visitant les illes Cies (dia 2; 23 de juliol de 2017) (I)

Al matí ens llevem d’hora. Encara no han obert la cafeteria del lloc on pernoctem, però el dia anterior, la propietària ens va dir que si tocàvem la porta,  podríem entrar i ens serviria l’esmorzar. Així ho fem i tot seguit, un cop la gana una mica satisfeta, marxem amb el cotxe de nou cap a Cangas, ja que tenim reservat un bitllet de ferri per anar a les Illes Cies (https://lasislascies.com/; http://www.parquenacionalillasatlanticas.com/index.php?option=com_content&view=article&id=177&Itemid=618&lang=es) . Com que l’afluència de gent és molt gran i es restringeix l’anada a l’illa per tal de preservar-la, ho vam haver de reservar amb mesos d’antelació, tot i que sempre queda algun bitllet a taquilla. En aquesta ocasió salparem amb la companyia “Mar de Ons” (www.mardeons.es ).  A viquipèdia s’explica el següent sobre les illes Cies (https://es.wikipedia.org/wiki/Islas_C%C3%ADes; https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_C%C3%ADes  ):” Les Illes Cíes són un arxipèlag gallec situat a la boca de la ria de Vigo, a la província de Pontevedra. Les illes pertanyen al municipi de Vigo.
Van ser declarades parc natural el 1980, i estan incloses al Parc nacional de les Illes Atlàntiques, creat el 2002. A més, per les importants colònies d'aus marines, les Cíes estan declarades zona d'especial protecció per a les aus. També són un Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'especial protecció dels valors naturals.
L'arxipèlag està format per tres illes principals: l'illa de Monteagudo (o illa del Nord), l'illa del Far (o illa del Mig) i l'illa de San Martiño (o illa del Sud), juntament amb petits illots com Boeiro o Agoeiro, Viños, Carabelos i O Ruzo. Sumen un total de 433 hectàrees terrestres de superfície, mentre que la superfície marina protegida inclosa al parc és de 2.658 hectàrees.
L'any 2007 el diari britànic The Guardian va escollir la platja de Rodas, situada a l'illa de Monteagudo, com la "platja més bonica del món”.
Només d’arribar, bescanviem la reserva pels tiquets, i encara ens queda temps de fer un cafè en una de les terrasses del port i de comprar un barret per evitar un bona assolellada. Finalment, embarquem, juntament amb un bon grapat de famílies i turistes que van a passar el dia a les illes. Fem una primera parada al port de Vigo, després de deixar enrere Cangas i veure com salten els dofins per les aigües, per carregar més gent i després ja no ens aturarem fins a arribar a les illes Cies . A servidora el viatge no li va gaire bé, de manera que només de desembarcar, em vaig a estirar i a endormiscar a una petita platja, a on hi ha molt poca gent.
De fet, m’hi ben adormo durant una bona estona. Quan em desperto i ja em trobo millor, optem per prendre una cervesa a un dels bars que hi ha només desembarcar. Em vaig recuperant mica en mica i decidim anar a explorar l’illa. Nosaltres hem desembarcat a l’illa del mig o illa del Far, però la nostra caminada la dirigim cap a l’illa Nord o de Monteagudo, que estan connectades per la gran platja de Rodas i també per una passarel.la. El primer lloc per on passem és la platja de Figueiras, però no ens hi aturem i caminem cap a la Cala Cantareira, a on hi h ha un campament muntat que sembla un xic “fatxilla” a jutjar per les banderes que hi tenen penjades. Tampoc ens hi aturem i continuem la nostra ruta fins al far de Monteagudo. En un punt del camí ens adonem, però, que hi ha una zona plena de brossa... un fet que no ajudarà gens a aconseguir la protecció de la Unesco que es vol aconseguir per aquest indret. El far no té res d’especial, però la caminada fins allí val molt la pena. De tornada, canviem de camí i ens aturem a “Alto del Príncipe”, un petit turó que permet unes vistes espectaculars a l’Atlàntic. Allí hi coincidim amb més gent, com ara un noi bastant mal educat que es posa com un marquès als llocs amb millors vistes a escoltar música amb el seu mòbil. Tot i això, no es trenca per a res la màgia i l’espectacularitat del lloc.
Quan en marxem, ens parem a dinar en una pedra a l’ombra... però no estem sols. Tres llangardaixos ens vetllen mentre degustem entrepans. Suposo que estan tant i tant acostumats a la presència humana, que s’acosten sense cap por. Hi estem una bona estona, la suficient per descansar un xic i reemprendre la marxa per continuar coneixent l’illa.
Decidim pujar fins el punt més alt de la zona, el far de Cies. Fa pujada, que es fa més dura amb la calor, però és assequible. I val molt la pena per observar, ja durant tot el camí com al capdamunt, les vistes a Cangas, a Vigo i a l’Illa Sud o de Sant Martiño. A aquesta illa només s’hi pot accedir amb transport privat, és a dir, no hi ha ferris que hi accedeixin. Ens estem una estona al cim del far de Cies i desfem el camí per tornar-ne a agafar un altre: en aquesta ocasió, per visitar un altre far: el far de Porta. El camí, de nou, és ben agradable i ens trobem amb menys gent que en el sender que mena al far de Cies. Un cop visitat el far, de nou, desfem el camí. A les illes Cíes no hi ha cap ruta circular, de manera que el mateix camí es fa i es desfà.
Les cames i els peus ens han quedat ben bruts. Per solventar-ho, anem a posar els peus a la freda aigua de la platja de Nosa Senyora, a on la gent ja marxa. Com que fa un xic de vent, decidim ja anar cap a la zona del port, però fem marrada en un dels restaurants que hi ha. Allí no som gaire ben atesos pel personal, que no ens mira amb gaire amabilitat quan parlem en català entre nosaltres... En fi, tenen un problema greu gent com els cambrers que ens va atendre, que estaven molt mal educats fent comentaris obscens a unes noies joves que hi havia per allí...
Ens prenem una refrescant cervesa i tornem tot xino-xano cap al port, passant pel mig del càmping. A les illes Cies hi ha un càmping (http://www.campingislascies.com/ ), a on es pot pernoctar prèvia reserva i que normalment està bastant ple. De fet, hi veiem molt d’ambient pel mig! Per arribar a la zona del port, cal que travessem la passera que connecta les illes Nord i del Mig, que durant una bona estona ha estat tancada per les fortes onades, que ja se solen preveure amb antelació.
Un cop som al port, veiem que hi ha molta gent ja fent cua per embarcar, però com que encara no és la nostra hora, prenem un refresc a la terrassa que hi ha just davant d’on s’embarca. Quan arriba el moment de fer-ho, és un bon caos, ja que hi ha molts ferris de diferents companyies amb rutes diferents i ningú sap gaire a on ha d’anar... però ens en sortim i pugem al ferri que ens menarà directament a Cangas sense fer marrada a Vigo.  La visió del capvespre, amb les illes al fons, és ben bonica i marxem amb la satisfacció d’haver caminat per tota l’illa.
L’aire que passa és d’allò més fresc i acabo ben enfredorida, amb ganes de calefacció i tot! Com que estem cansats, conduïm fins a l’hostal i ja ens hi quedem a sopar, a on ho fem amb vi de la casa, a preu molt econòmic i amb menges molt bones. L’única cosa que em mig disgusta és l’autoodi que té el propietari cap a la seva pròpia llengua, la que parla habitualment: el gallec. I és que ens demana perdó per si se li escapa alguna paraula en aquest idioma. M’envaeix una sensació de pena, de veure com el colonialisme espanyol fa avergonyir a la gent de les seves arrels i la seva llengua...
El dia ha estat llarg i ja ens retirem a l’habitació a descansar unes horetes abans de continuar el periple per terres gallegues!

 (La fotografia és d'una de les platges de les illes Cíes)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís