Sud est asiàtic 2017: dia 3 de Miri a Mulu (Malàisia) (11 d’agost de 2017) (V)

I més curiositats: els pandanus, la fruita del qual té certa semblança amb la pinya. Els pandanus (https://en.wikipedia.org/wiki/Pandanus; https://ca.wikipedia.org/wiki/Pandanus ), “Pandanus és un gènere de plantes amb flor de l'ordre Pandanales. Són plantes monocots de les zones tropicals d'entre 1 i 20 m d'alçada. El tronc és fort, amb arrels en forma de xanca a la base. Les fulles tenen forma de cinta entre 30 cm i 2 m de llargada, sovint amb punxes, i entre 1,5 cm i 10 cm d'amplada. Les fulles van creixent en espiral al voltant del tronc, deixant unes cicatrius horitzontals.
Són plantes dioècies, amb flors mascles i femelles en arbres separats. Les flors són fragants i molt grans. Els fruits d'algunes espècies són comestibles. Les fulles de Pandanus amaryllifolius, s'utilitzen a alguns països de l'Àsia del sud i del sud-est com a condiment de diversos plats i de dolços. Les fulles d'altres espècies s'utilitzen per fabricar estoresparavents i altres objectes. Actualment es fan objectes curiosos que són venuts com a records per als turistes.
Tot i que el fruit d’algunes espècies és consumit per rat-penats, rates, crancs, elefants o llangardaixos, la majoria de llavors són dispersades a través de l’aigua. Les pulles dels pandan s’usen també per cuinar plats d’arròs i de curri com ara nasi lemak (https://en.wikipedia.org/wiki/Nasi_lemak ) o també per fer pastissos de pandan.
També hi ha cartells explicatius sobre els fongs. Un dels que més em crida l’atenció és la del fong és sobre les relacions parasitàries dels fongs amb animals i plantes. Per exemple, el fong Cordyceps, entra al cos d’algunes formigues i mica en mica, les torna boges. El fong fa que les formigues s’enfilin a un lloc que els hi sigui adequat, normalment protegit com pot ser la part inferior d’una fulla, i allí mata la formiga i produeix un cos fructífer que surt del cap de la formiga. A viquipèdia es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Cordyceps; https://ca.wikipedia.org/wiki/Cordyceps ): “Cordyceps és un gènere pertanyent als fongs ascomicets que explica amb unes 400 espècies descrites. Totes les espècies de Cordyceps són paràsites, principalment d'insectes i altres artròpodes (per això es diu que són fongs entomopatògens). Uns pocs són paràsits d'altres fongs. L'espècie més coneguda del gènere és Cordyceps sinensis que és la matèria primera de la "eruga vegetal", un ingredient preciós en la medicina xinesa tradicional. Si un fong del gènere Cordyceps ataca a un hoste, el miceli envaeix i eventualment reemplaça els teixits de l'hoste, mentre que el cos fructífer ellongat (estroma) podria ser cilíndric, raïmificat o de formes complexes. L'estroma té molts peritecis petits i en forma d'ampolla que contenen asques. Aquestes, al seu torn contenen ascospores fil·liformes que habitualment s'obren en fragments que presumiblement són ineficaços.
Algunes espècies del gènere Cordyceps són capaços d'afectar a la conducta del seu insecte hospedador. Cordyceps unilateralis, per exemple fa que les formigues es pugin a una planta i l'ataquin abans de morir, assegurant una distribució màxima de les espores procedents del cos fructífer que brolla del cadàver de l'insecte.
El gènere té molts anamorfs (formes asexuals) dels quals els més coneguts són Beauveria (possiblement també Beauveria bassiana), Metarhizium, i Isaria) a l'haver estat utilitzats en el control biològic de plagues d'insectes.
Algunes espècies de Cordyceps són fonts de substàncies bioquímiques amb interessants propietats biològiques i farmacològiquescom la cordicepina. L'anamorf de Cordyceps subsessilis (Tolypocladium inflatum) és la font de la ciclosporina — un medicament que s'usa en el trasplantament d'òrgans humans com inmunosupresor.”
Continuant la ruta també trobem altres cartells que informen de la importància de les formigues, que els autors del cartell han utilitzat com a figura introductòria dels panells didàctics. Hi poden haver més de 22000 espècies diferents i poden viure en colònies petites d’uns 10 individus en llocs naturals o bé en grans colònies de milions d’individus. Les grans colònies estan formades bàsicament per femelles estèrils que adopten el rol de soldats o treballadores o bé d’altres rols. En les grans colònies hi ha alguns mascles fèrtils, anomenats “drons” i una o més femelles també fèrtils, les reines. Aquests són les que alimenten en principi, però qui té cura de les cries és la resta de la colònia.  La mida de les formigues sol ser petita, però hi ha algunes espècies que poder tenir la mida del dit polze.
Les formigues, a part de protegir-se dels depredadors, també s’han de protegir dels patògens. Per fer-ho, cal que es ben netegin. Aquest rol el fan unes formigues “netejadores”, les guardianes,  que netegen les formigues que marxen o tornen al niu per evitar que hi entrin patògens i destrueixin les colònies que tant i tant els ha costat de construir. Si això succeeix, cal començar una colònia de nou.

Curiosament, tot i que les formigues viuen prop de les plantes, no són gran pol·linitzadores, ja que el fet que es netegin tant sovint provoca que no transmetin el pol·len. (Continuarà)
(La fotografia correspon a una papallona al parc natural de Mulu)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís