Visita a Galiza (del 22 al 26 de juliol de 2017): de Cangas a Compostel·la, passant per Vigo (dia 3; 24 de juliol de 2017) (i IV)

Entorn natural

·         La platja de Samil, la més coneguda i visitada de la ciutat. Té zona de passeig, zones ajardinades i esportives, piscines i altres serveis.
·         La platja de Canido, amb zones de passeig i jardí i un port marítim.
·         La platja d'O Vao, de gran qualitat ambiental. En el seu extrem occidental es troba la Vil·la Galaico-Romana de Toralla. Un pont uneix la platja amb l'illa de Toralla.
·         Les illes Cíes, arxipèlag que forma part del Parc nacional de les Illes Atlàntiques. Té platges i càmping i és visitable en la temporada estival amb vaixells que surten diàriament de Vigo i Baiona.
·         El Parc de Castrelos, el major parc urbà de la ciutat. Té un gran auditori a l'aire lliure i zones de passeig amb estanys i divreses espècies forestals.
·         El Monte do Castro (149 m), parc situat al centre de la ciutat. Ocupa l'espai d'un antic poblat (castro) amb restes arqueològiques dels segles VI a II abans de Crist.
·         El Monte da Guía, situat al barri de Teis. Té vistes de tota la ria de Vigo.
·         El Parc Natural de les Ciències-Vigozoo, l'únic zoològic de Galícia que no és només un recinte d'exhibició, sinó que hi ha un parc especialitzat en fauna autòctona europea i conservació de les seves espècies.

Les activitats esportives comencen a practicar-se a la ciutat a finals del segle XIX. Entre les entitats més antigues trobem el Real Club Náutico de Vigo, fundat el 1906, i el Liceo Marítimo de Bouzas, el 1907. Nedadors, remers i regatistes del Náutico van representar la ciutat en les competicions internacionals més importants.
El club més representatiu de la ciutat és Real Club Celta de Vigo de futbol, creat l'any 1923 de la fusió del Real Vigo Sporting i el Real Fortuna. És l'equip gallec amb més participacions a Primera Divisió i ha arribat a tres finals de la Copa del Rei. A més, ha participat en competicions europees i va guanyar la Copa Intertoto l'any 2000. També té una secció d'atletisme que competeix en la màxima categoria espanyola. En bàsquet va destacar el Celta femení a finals dels anys 80 i a principis del segle XXI amb títols de Lliga i de la Copa de la Reina.
Un altre esport important és l'handbol. A l'històric Vulcano el va succeir l'Academia Octavio, de dilatada trajectòria en la màxima categoria nacional. A la dècada de 1990 va ser subcampió de Copa i va quedar-se a les portes de diverses finals europees. En voleibol destaca el Club Vigo, que és el degà dels participants en la Divisió d'Honor. En beisbol és l'Halcones de Vigo el principal representant de la ciutat.
La vocació esportiva de la ciutat s'expressa amb la proliferació de talents en les més variades disciplines i en l'organització de torneigs i proves de rang internacional. Alpinistes com Chus Lago, la primera dona espanyola en assolir l'Everest sense oxigen suplementari, o patinadores com Tamara Valderrama acrediten aquesta afirmació. Entre els esdeveniments esportius més importants celebrats a la ciutat cal destacar la fase final de la Copa del Món de Futbol de 1982, els Torneigs Preolímpics d'handbol masculí (1972) i bàsquet femení (1992), proves de la Copa del Món de Salts hípics, de la Copa del Món de Bicicleta de Muntanya, la sortida de la regata Volvo Ocean Race l'any 2005 o escales de l'espectacular Cutty Sark Tall Ship Race de grans velers d'època.
Ens perdem una bona estona pels carrers; fem algunes compres, passegem, ens distraiem, etc. També ens trobem amb un carrer ple de marisqueries, però optem per fer un petit refrigeri al bar “La espuela”.
Quan demanem el compte, s’esdevé “l’hecatombe”: per un plat de pebrots del Padrón, quatre talls de formatge, tres llesques comptades de pa de barra i dues cerveses... ens en cobren 15 euros! Quan demanen a la cambrera que ens digui què val cada cosa, ja que a la nota només hi posa el nom de les tapes, s’ho mig inventa de mala gana. Marxem indignats pel tracte rebut i amb ganes de no tornar-hi mai més. Tenia bon gust de boca de la ciutat, però això me l’ha fet treure, i la mala llet encara em dura mentre anem a passejar pel port mig desert. Decidim marxar de la ciutat, un xic desencantats i ja anar directament cap a Santiago de Compostel·la. Desfem el mateix camí que fa unes hores quan vam anar cap a Cangas. De nou, passem per Pontevedra... i ens decidim parar a fer un mos. Tenim la sort de trobar aparcament fins i tot al mateix lloc que el dia que fèiem el trajecte en direcció contrària. En aquesta ocasió optem per anar al bar Pintxo Vino (https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g488307-d10354216-Reviews-Pintxovino-Pontevedra_Province_of_Pontevedra_Galicia.html ), a la Plaça de Verdura, a on mengem d’allò més bé i a preu ben econòmic, a més de ser el menjar boníssim.
Tranquil·lament, ja retornem cap al cotxe i no ens aturem fins que el deixem a l’empresa de lloguer, que ens porta a l’aeroport. Però no marxem pas encara de la terra de Rosalía de Castro, sinó que agafem el bus (http://www.empresafreire.com/html/castelan/seccion3a.php ) que ens ha de portar fins al centre de la ciutat. Un cop hi arribem, quedem molt a prop d’on ens allotjarem; en aquesta ocasió és l’hostal “Pensión Santa Rita” (http://www.pensionsantarita.com/; www.booking.com/Pension_Santa/Rita), que queda molt cèntric. Ens atén un noi molt amable. L’habitació està molt bé i deixem les coses. Aprofito per descansar una estona i seguidament, ja marxem cap al centre de la ciutat. Plovisqueja un xic i hi ha un brunzit empipador: hi ha una manifestació independentista i la policia hi va amb helicòpters i tot. Decidim anar a prendre una cervesa, i al mateix carrer ens trobem amb un grup de secretes que no ho dissimulen gaire... De fet, hi ha una gran repressió contra els moviments independentistes, suposo que per fer-los por, i això m’omple de ràbia...
Fem temps prenent la cervesa i esperant que arribi un amic català que també volta per terres gallegues. La temperatura ha canviat moltíssim i de fer calor, ara un parell de jerseis fan una bona falta...

Com que ja és tard, ens dirigim cap a sopar i estem de sort de poder trobar lloc al Maria Castaña (https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187508-d1788147-Reviews-Restaurante_Maria_Castana-Santiago_de_Compostela_Province_of_A_Coruna_Galicia.html ), en ple centre de la ciutat. Allí hi degustem unes quantes tapes enmig d’una agradable conversa. Per acabar la nit, ens dirigim cap al Festigal (http://galizanova.gal/programacion-festigal-2017/ ), que no queda gaire lluny, però ens parem a contemplar els focs artificials que fan des de l’esplanada de la plaça de la Catedral.  Un cop al Festigal, escoltem unes quantes cançons dels grups que toquen i ja ens retirem cap a descansar unes quantes horetes.
(La fotografia correspon al castell de focs a Compostel·la)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís