Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: de terres gironines a Erice (dia 1, 1 de juliol de 2017) (III)

En els segles successius, Sicília es va transformar en camp de batalla del joc polític entre els angevins, l'Església i l'imperi. El casal de Barcelona va mantenir la corona, amb suport dels sicilians, a través de Frederic II de Sicília i els seus descendents. El matrimoni de Maria de Sicília amb Martí el jove la retornà a la monarquia catalano-aragonesa. En conquerir Nàpols, Alfons el Magnànim integrà l'illa al Regne de les Dues Sicílies.

Sicília, a voltes com a regne separat, a voltes dins el Regne de les Dues Sicílies, quedà dins les possessions de la monarquia espanyola fins a la renúncia obligada de Felip V arran del Tractat d'Utrecht. Tanmateix, acabà en mans d'una branca lateral dels Borbó, unida a Nàpols. En aquest període es va anar transformant en un territori de latifundistes i terratinents, fet que en el segle XVIII va originar una nova aportació siciliana a la història, la màfia, nascuda com una organització de camperols en rebel·lió armada clandestina i permanent en contra dels latifundistes.

L'any 1815, Ferran de Borbó es va coronar amb el títol de rei de les Dues Sicílies. El seu vast regne comprenia a més de les illes, Nàpols i Itàlia meridional, i era més proper políticament a l'Imperi que a Espanya. En el segle XIX, Sicília va passar a formar part d'Itàlia, quan les Dues Sicílies van ser conquerides militarment per Giuseppe Garibaldi. Des de llavors, la història siciliana ha estat vinculada estretament a la d'Itàlia.

Tant és així, que durant la Segona Guerra mundial va ser triada pels aliats per atacar Europa, en l'operació coneguda com a desembarcament de Sicília, l'any 1943.

Durant els primers anys posteriors a la Segona Guerra mundial, fou molt actiu l'independentisme sicilià, patrocinat pel Moviment Independentista Sicilià (MIS), dirigit per Lucio Tasca, Antonino Varvaro i Andrea Finocchiaro-Aprile, que fins i tot tenia el braç armat EVIS, d'Antonio Canepa i Salvatore Giuliano. Les implicacions de la màfia i dels EUA provocaren la mort de Giuliano i la desfeta tant de l'EVIS com del MIS, que des d'aleshores serà una força política marginal.

Sicília és una regió amb estatut especial des de 1946. Els electors sicilians trien els 90 diputats regionals membres de l'Assemblea Regional Siciliana (ARS), òrgan legislatiu regional, i (des del 2001) el president de la Junta Regional (també anomenat president de la regió o governador).

Ben coneguda és la cultura del cultiu de taronges, llimones, mandarines, hortalisses, llegums i fruita seca, com a base dels productes d'aquesta terra. El cultiu de la vinya i la producció de vins són majoritàriament reconeguts a l'estranger. Entre els més coneguts, el vi de Marsala, de la província de Trapani, el moscato (moscatell) de Pantel·leria, malvèsia de Lipari, nero d'Avola, el més important vi sicilià d'avui dia, Cerasuolo de Vittoria.

Ovins, caprins i equins estan presents en quantitat, mentre que els bovins estan presents en nombre limitat. La pesca constitueix un recurs molt valuós per a Sicília. Es pesquen, a més del peix espasa, tonyina, sardines i verats, el peix blau típic del Mediterrani, que permet proveir a la indústria de la conserva, la matèria primera necessària per al peix enllaunat i el peix fumat. A Mazara, a la província de Trapani, s'obtenen bons llobarros, gambetes a Ganzirri, i a la zona nord de Messina, ostres.

Són ben conegudes també les salines de Tràpani, des d'on s'extreu des de l'antiguitat una finíssima sal marina.

La indústria del turisme és una activitat en creixement, afavorida per la presència de nombrosos llocs arqueològics (Morgantina, vall dels Temples, Selinunte) i les belleses naturals. En els últims anys, s'ha invertit sobre la capacitat receptiva dels albergs, afavorint l'increment de la seva presència a l'illa. Entre altres destinacions turístiques de renom, estan localitats com Taormina, Agrigent, Siracusa, Caltagirone, Cefalù i Piazza Armerina (vil·la romana del Casale). L'interior de l'illa és un lloc ric en història, tradicions i sobretot en art i cultura, fortaleses, esglésies, boscos i espais naturals d'importància que li donen valor a les àrees internes de les províncies d'Enna, Catània, Caltanissetta i Palerm.

La cultura siciliana presenta la característica particular de trobar-se en un context apartat de la realitat italiana, expressant-se de vegades com una realitat diferent.

Sicília és un lloc on l'ambient, el paisatge, la història i els habitants determinen una sensibilitat diferent. Així ho testimonien els nombrosos noms que han fet i fan de Sicília una terra de cultura. Pintura, cinema i escriptura, per citar alguns camps del saber, distingeixen la manera de fer art dels sicilians.

En aquesta terra, neix la literatura italiana al costat de la cort de Frederic II; aquí neixen moltes idees polítiques, com les de Luigi Sturzo, i el parlament més antic; aquesta és la terra dels viatgers, d'aquells que van descobrir el coneixement en els orígens grecs d'Occident; la terra de les revoltes dels fasci siciliani, de la lluita entre la legalitat i la il·legalitat mafiosa.

En la història de les diferents dominacions, dels pobles que es van anar succeint, Sicília ha creat una identitat pròpia i única que s'expressa en les múltiples identitats dels seus habitants.

La llengua oficial parlada a Sicília és l'italià, però gran part de la població local parla també el sicilià (sicilianu), la llengua autòctona.

Opera dei Pupi

L'opera dei pupi (teatre de titelles en italià) és una representació teatral en la qual els seus protagonistes són cavallers de Carlemany. Aquests titelles són una de les tradicions més característiques de Sicília.

Llengua siciliana

Molts sicilians són bilingües, parlen l'italià i el sicilià, una llengua romànica diferent que descendeix del llatí vulgar, amb influències del grec, l'àrab, el francès, l'occità, l'alemany, el català i el castellà. Encara que alguns el consideren un dialecte, molts consideren que es tracta d'una llengua diferent, amb una rica història i un extens vocabulari (més de 250.000 paraules), a causa de la influència dels diferents dominadors de l'illa. El sicilià també es parla al centre i al sud de Calàbria i a la part sud d'Apúlia, anomenada Salento. El sicilià també va tenir una influència significativa en la formació del maltès, sobretot fins a finals del segle XVIII.

En sicilià, les paraules masculines acaben amb "o" mentre que les femenines acaben amb "a". El plural és normalment "i", tant per a les paraules masculines com per a les femenines. El sicilià substitueix la "LL" italiana per "DD", de manera que per exemple "bello" (bonic) seria "beddu" en sicilià.”

(Continuarà)

(La fotografia és del Mediterrani des d'Érice)