Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: de terres gironines a Erice (dia 1, 1 de juliol de 2017) (I)

Dissabte el matí, dia de feinejar una mica i acabar de preparar les quatre coses que manquen abans d’anar cap a l’aeroport de Girona a agafar un  vol que ens portarà cap a Sicília. Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sic%C3%ADlia ): “Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial. La capital n'és Palerm. És dividida en nou províncies. En llatí, l'illa de forma triangular situada al sud d'Itàlia, es deia Trinacria, que significa 'triangular'. No obstant això, el nom es deu al fet que anteriorment els grecs l'anomenaven Sikelia, a causa que la tribu nativa eren els sículs (sikels Σικελοί /sikeloi/ en grec).

A més, es troben diverses illes més petites: els arxipèlags de les Illes Eòlies al nord-est, les Illes Àgates a l'oest, les Illes Pelàgiques al sud-oest, i les illes de Pantel·leria al sud i Ustica al nord-oest. És la regió més extensa d'Itàlia, amb 25.711 km², mesura que comprèn la superfície dels arxipèlags de les illes menors i la seva illa major. Està habitada per més de cinc milions de persones: això en fa, malgrat les seves grans dimensions, l'illa més densament poblada del Mediterrani després de l'illa de Malta. És l'única regió italiana que té dues ciutats entre les deu més poblades del país: Palerm, cinquena, i Catània, desena. És un dels centres turístics més importants d'Europa i en el segle XVIII era l'última etapa del grand tour, el viatge que els joves aristòcrates europeus, en bona part britànics, duien a terme a Europa -molts a Itàlia- per perfeccionar la seva educació i formació espiritual. La població de Sicília és de prop de 5 milions d'habitants, molts dels quals són bilingües, parlen el sicilià (llengua autòctona) i l'italià (llengua oficial).

Sicília és una illa al sud de la península Itàlica, de la qual està separada per l'estret de Messina, d'uns 3 km d'amplària. Queda a 140 km de Tunísia, al nord d'Àfrica, del qual està separada pel canal de Sicília. El mar Tirrè banya el litoral nord. Geològicament pertany a la mateixa placa tectònica que la península italiana, i orogràficament és una regió dels Apenins, com moltes altres regions italianes.

Comprèn, a la regió homònima, també diverses illes menors com l'arxipèlag de les set illes Eòlies o Lípari i Ustica al nord, i el de les tres illes Àgates a l'oest així com, al sud, les illes de Pantelleria, Lampedusa, Linosa i altres de menors. L'arxipèlag de Maltageogràficament és part integrant de Sicília. Malta ha estat unida a Sicília, fins i tot políticament, fins a l'any 1798, en què va ser ocupada durant gairebé dos anys per Napoleó. Les illes Pelàgiques, integrades a la província d'Agrigent, estan, en canvi, geogràficament unides a Tunísia.

El relleu de l'illa és en termes generals muntanyenc, en particular al nord, amb una prolongació dels Apenins que formen els anomenats Apenins sículs: muntanyes de Palerm, muntanyes de Tràpani, Nebrodi, Madonia i Peloritani. Al sud-est es troben les muntanyes Ibleus. El centre i el sud estan composts per pujols. Existeixen algunes planes, com la de Catània i l'anomenada conca d'Or, en la qual es troba Palerm. En el centre estan les muntanyes Erei, sobre les quals s'alça, a 948 msnm, la ciutat d'Enna. A l'oest, s'alcen altres muntanyes d'alçada variable, com les muntanyes Sicanes, que culminen a Rocca Busambra (1.613 msnm) i mont Cammarata (1.578 msnm).

Situada en la trobada entre la placa euroasiàtica i la placa africana, l'illa és cèlebre pel volcà actiu Etna, que és el punt més alt de l'illa, amb els seus 3.323 msnm. Existeixen altres volcans dins de les illes Eòlies, al nord-est, el Stromboli i el Vulcano, que es troben en actiu. Sicília està igualment exposada a terratrèmols, com a Messina l'any 1908 o a la vall del riu Belice el 1968.

La xarxa hidrogràfica està constituïda per rius nombrosos, però curts i de poc cabal. La major part flueixen des del centre cap al sud. El riu Salso (144 km) recorre Enna i Caltanissetta abans de desembocar al mar Mediterrani pel port de Licata. A l'est, es troben el riu Alcantara (52 km) a la província de Messina, que desemboca per Giardini Naxos; i el Simeto (113 km) que desemboca al mar Jònic al sud de Catània. Altres rius importants a l'illa estan en el sud-oest: Belice (107 km) i Platani (103 km).

L'illa es beneficia d'un clima mediterrani, amb hiverns suaus i humits i estius càlids i molt àrids. A la primavera, el paisatge és verd i florit, els estius són groguencs i sense flors. L'aridesa és marcada en el sud. L'afecta directament el xaloc, que arriba d'Àfrica i genera sobtats canvis de temperatura. Les precipitacions són escasses. Sicília pateix d'un dèficit d'aigua crònic, ocasionant regularment talls de subministrament. Això no impedeix que l'agricultura sigui un dels seus principals recursos econòmics.

La gent de Sicília és representada normalment com molt orgullosa de la seva illa, la seva identitat i cultura, i no és infreqüent que les persones es descriguin a si mateixes primer com a sicilianes, més que com a italianes.

Té una població d'aproximadament cinc milions de persones (5.044.900 habitants en data de 31-05-2010), i hi ha altres deu milions de descendents de sicilians al voltant del món, principalment a Amèrica del Nord, Argentina, Austràlia, Veneçuela i altres països europeus i iberoamericans. Com la resta de la Itàlia meridional, la immigració a l'illa és molt baixa en comparació amb altres regions d'Itàlia a causa que els treballadors tendeixen a dirigir-se cap al nord d'Itàlia, a causa de les millors oportunitats d'ocupació. Les xifres ISTAT més recents mostren al voltant de cent mil immigrants, cosa que és gairebé el 2% de la població; els romanesos amb més de disset mil, són el grup majoritari, seguit pels tunisians, marroquins, tàmils de Sri Lanka, albanesos i d'altres, principalment d'Europa oriental.

Administrativament, Sicília es divideix en sis províncies i tres ciutats metropolitanes, cadascuna amb una capital del mateix nom. Les petites illes que l'envolten també formen part d'alguna de les províncies sicilianes: les Illes Eòlies de Messina, l'illa d'Ustica (Palerm), les Illes Àgates (Trapani), illa de Pantel·leria (Trapani) i Illes Pelàgiques (Agrigent). La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, bizantins, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalanoaragonesos, els espanyols), però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'emirat de Sicília després Regne de Sicília. Encara que actualment forma part de la República Italiana, manté la seva pròpia cultura diferenciada.

Sicília és tant la major regió del modern estat italià com la major illa del mar Mediterrani. La seva ubicació central i els seus recursos naturals li van assegurar una posició estratègica crucial a causa de la seva importància per a les rutes comercials mediterrànies. Per exemple, la zona va ser considerada com a part de la Magna Grècia, i Ciceró descrivia Siracusa com la ciutat més gran i bella de tota l'antiga Grècia.

La història econòmica de la Sicília rural es va centrar en la seva "economia de latifundi", causada per la centralitat de grans finques, originàriament feudals, usades per al cultiu de cereals i ramaderia que es va desenvolupar en el segle XIV i que van persistir fins a la Segona Guerra mundial.  (Continuarà)

(La fotografia correspon a les vistes des d'Érice)